Raquel Ricart i Leal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaRaquel Ricart i Leal
Raquel ricart.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 1962 (54/55 anys)
Ciutadania Espanya
Modifica dades a Wikidata

Raquel Ricart i Leal (Bétera, 1962) és una escriptora valenciana que ha conreat diversos gèneres literaris, sempre en valencià.

Literàriament es donà a conéixer en guanyar un accèssit dels premis Malvarrosa (1980) amb la narració I entre tant de núvol, ni un glopet de flor. A la dècada dels 80 va publicar narracions en les revistes literàries Celobert i Lletres de canvi Va escriure el text dramàtic Ferrabràs (1990) que va ser posat en escena per Bambalina Titelles. Té diversos llibres publicats: la novel·la negra Un mort al sindicat (Tàndem, 1999), les novel·les juvenils Van ploure estrelles (Tàndem, 2001) que ja porta diverses edicions, El quadern d'Àngela (Tàndem, 2010), guanyadora del Vé Premi Vila de Paterna, Premi Samaruc 2010, inclusió en The White Ravens 2012.,[1] i traduïda recentment al galec, i En les mars perdudes (Bromera, 2012), premi Bancaixa de Narrativa Juvenil.[2] El 2010 guanyà el prestigiós Premi Andròmina de narrativa amb la novel·la Les ratlles de la vida (3i4, 2010), que posteriorment obtingué el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians en 2011,[3] i el Premi de creació literària de l'Institut Interuniversitari de Filologia de la Universitat de València.[4]

Raquel Ricart també ha participat dins dels projectes editorials de la Fundació Bromera Llegir en valencià amb els títols Costums i tradicions, Blai, un cor de rodamón, Les dones sàvies del nord, i La nit de les pastràssimes. També ha col·laborat ocasionalment amb columnes d'opinió en el diari El Punt.

Algunes de les seues obres han estat traduïdes al galec O cadero d'Ànxela, (Ed. Galaxia) i al castellà Llovieron estrellas (Brief, 2014).

L'any 2015, ha publicat una novel·la de ciència-ficció: El ciutadà perfecte (Andana) que ha guanyat el premi de la crítica de literatura juvenil [5]que atorga l’IIFV (Institut Interuniversitari de Filologia).

i la novel·la guanyadora del premi El lector de l'Odissea El temps de cada cosa, dins la col·lecció Les ales esteses, de l'editorial RBA-La Magrana.

A l'abril del 2016 ha publicat un llibre de relats en el qual col·labora i que ha coordinat anomenat Entre dones[6]

Premis Literaris[modifica | modifica el codi]

Obra[modifica | modifica el codi]

Van ploure estrelles:[8]

VAN PLOURE ESTRELLES.jpg

Pau és un xiquet de 12 anys que té una germana, Sara de 5 anys que està malalta i ell no vol que li passe res dolent. La seua iaia li explica que dalt d’una muntanya hi ha unes persones que el poden ajudar. I això és el que farà: pujarà a la muntanya i una vegada arriba coneixerà que la vida és com és i no existeixen les solucions màgiques.

El quadern d'Àngela:[9]

EL QUADERN D'ÀNGELA.jpg

Àngela és una xiqueta adoptada, nascuda a Xi’an ( La Xina ). Li agraden molt les lletres i paraules, els diccionaris i jugar amb ells. Quan fa 12 anys els pares li regalen un quadern perquè hi escriga tot allò que vulga. Gràcies a això sabrà que és molt bona fent alguna cosa: narrar i que quan siga major viatjarà al seu país per a conéixer-lo i poder explicar com és.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]