Raquel Ricart i Leal

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaRaquel Ricart i Leal
Raquel ricart.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 1962 (55/56 anys)
Modifica dades a Wikidata

Raquel Ricart i Leal (Bétera, 1962) és una escriptora valenciana que ha conreat diversos gèneres literaris, sempre en valencià.

Literàriament es donà a conèixer en guanyar un accèssit dels premis Malvarrosa (1980) amb la narració I entre tant de núvol, ni un glopet de flor. A la dècada dels 80 va publicar narracions en les revistes literàries Celobert i Lletres de canvi. Va escriure el text dramàtic Ferrabràs (1990), que va ser posat en escena per Bambalina Titelles. Té diversos llibres publicats: la novel·la negra Un mort al sindicat (Tàndem, 1999), les novel·les juvenils Van ploure estrelles (Tàndem, 2001), que ja porta diverses edicions, El quadern d'Àngela (Tàndem, 2010), guanyadora del Vé Premi Vila de Paterna, Premi Samaruc 2010, inclosa en The White Ravens 2012,[1] i traduïda recentment al gallec, i En les mars perdudes (Bromera, 2012), premi Bancaixa de Narrativa Juvenil.[2] El 2010 guanyà el prestigiós Premi Andròmina de narrativa amb la novel·la Les ratlles de la vida (3i4, 2010), que posteriorment obtingué el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians el 2011,[3] i el Premi de creació literària de l'Institut Interuniversitari de Filologia de la Universitat de València.[4]

Raquel Ricart també ha participat dins dels projectes editorials de la Fundació Bromera Llegir en valencià amb els títols Costums i tradicions, Blai, un cor de rodamón, Les dones sàvies del nord, i La nit de les pastràssimes, Revolta en l'horta. També ha col·laborat ocasionalment amb columnes d'opinió en el diari El Punt.

Algunes de les seues obres han estat traduïdes al gallec O caderno d'Ànxela (Ed. Galaxia) i al castellà Llovieron estrellas (Brief, 2014).

L'any 2015, ha publicat una novel·la de ciència-ficció: El ciutadà perfecte (Andana), que ha guanyat el premi de la crítica de literatura juvenil [5] que atorga l’IIFV (Institut Interuniversitari de Filologia), i la novel·la guanyadora del premi El lector de l'Odissea El temps de cada cosa,[6] dins la col·lecció Les ales esteses, de l'editorial RBA-La Magrana.

En el 2016 coordina i participa en el llibre de relats col·lectiu Entre dones (Ed. Balandra).[7]

En el 2017 coordina i participa en un nou llibre col·lectiu La improbable vida de Joan Fuster (Ed. 3i4)

També en el 2017 participa amb relats en els llibres: Nosaltres, els fusterians (Ed. Perifèric) i Nosaltres les fusterianes (Ed. 3i4)

Col·labora quinzenalment amb columnes d'opinió al diari Diari La Veu

Premis Literaris[modifica]

Obra[modifica]

Van ploure estrelles:[9]

VAN PLOURE ESTRELLES.jpg

Pau és un xiquet de 12 anys que té una germana, Sara, de 5 anys, que està malalta i ell no vol que li passe res dolent. La seua iaia li explica que dalt d’una muntanya hi ha unes persones que el poden ajudar. I això és el que farà: pujarà a la muntanya i una vegada allí coneixerà que la vida és com és i no existeixen les solucions màgiques.

El quadern d'Àngela:[10]

EL QUADERN D'ÀNGELA.jpg

Àngela és una xiqueta adoptada, nascuda a Xi’an (La Xina). Li agraden molt les lletres i paraules, els diccionaris, i jugar amb ells. Quan fa 12 anys els pares li regalen un quadern perquè hi escriga tot allò que vulga. Gràcies a això sabrà que és molt bona fent alguna cosa: narrar, i que quan siga major viatjarà al seu país per conèixer-lo i poder explicar com és.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]