Lola Anglada

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLola Anglada
Lola Anglada.png
Biografia
Naixement Dolors Anglada i Sarriera
29 d'octubre de 1892
Barcelona
Mort 12 de setembre de 1984(1984-09-12) (als 91 anys)
Tiana
Lloc d'enterrament cementiri del Poblenou
Formació professional Escola de la Llotja
Activitat
Ocupació Escriptora i autora de còmics
Art dibuix
Moviment il·lustració
Premis
Obres destacables
Rajoles Lola Anglada a Sitges.jpg
Lola Anglada realitzà durant uns quants anys les rajoles amb què es guardonaven les millors catifes de flors de la processó del Corpus de Sitges
Modifica les dades a Wikidata

Dolors Anglada i Sarriera,[1] coneguda popularment com a Lola Anglada (Barcelona, 29 d'octubre de 1892Tiana, 12 de setembre de 1984),[2] fou una narradora infantil i dibuixant catalana. És considerada la darrera dels clàssics il·lustradors de l'escola catalana de principis de segle XX i una de les escriptores més importants de l'etapa de la preguerra.

Biografia[modifica]

Va néixer el 1892 a la ciutat de Barcelona, en una família amb fortes arrels a la població de Tiana.

Va estudiar a l'Escola de la Llotja de Barcelona al costat d'Antoni Utrillo i Joan Llaverias. Aquest últim aconseguí que Anglada realitzés la seva primera exposició a la Sala Parés de Barcelona i que el setmanari ¡Cu-Cut! publiqués un dibuix de l'autora.

En finalitzar la Primera Guerra Mundial va viatjar a París gràcies a una beca del Govern francès, col·laborant amb diverses editorials de la capital francesa, on es relacionà amb Francesc Macià o Josep Clarà.

El 1923 va tornar a Catalunya per una greu malaltia de la qual es va recuperar en la seva convalescència a Cervelló (Baix Llobregat).[3]

Compromesa amb els valors democràtics i la causa catalanista, organitzà una sol·licitud d'amnistia pels acusats de participar en el Complot de Garraf contra el rei Alfons XIII d'Espanya.

Durant la Guerra Civil s'afilià a la UGT i col·laborà en el Comissariat de propaganda; un cop acabada la guerra, s'instal·là definitivament a Tiana, al Maresme, a la finca estiuenca de la família situada al peu de la plaça de la Vila.

Morí a Tiana el 12 de setembre de 1984.

Obra artística[modifica]

Polifacètica, amb una tècnica de dibuix excel·lent, una gran sensibilitat i un fort sentiment nacionalista.

Col·laborà des de molt jove a gairebé totes les revistes infantils catalanes de l'època i arribà a esdevenir una de les escriptores més representatius del gènere a la preguerra.

Va col·laborar en diverses revistes infantils, com ara En Jordi, En Patufet, La Nuri (fundada per ella mateixa) o La Mainada. El personatge que l'ha fet més coneguda, "El més petit de tots", és un símbol d'identitat nacional de l'època.

També col·laborà amb les seves il·lustracions amb Francesc Curet i Payrot en el escrits que aquest feia al Diario de Barcelona.

Té obres al Museu Nacional d'Art de Catalunya i al Museu d'Història de Barcelona.

Cedí la seva col·lecció de nines a la Diputació de Barcelona, que la instal·là al Museu Romàntic Can Llopis de Sitges.

Obres[modifica]

La nina del drapaire, 1855. Col·lecció de Nines i Joguines Lola Anglada. Museu Romàntic Can Llopis, Sitges
  • 1920: Contes del Paradís
  • 1928: En Peret, il·lustrat per ella mateixa
  • 1929: Margarida
  • 1929: Monsenyor Llangardaix
  • 1930: Narcís
  • 1934: Contes d'Argent
  • 1937: El més petit de tots
  • 1949: La Barcelona dels nostres avis
  • 1958: La meva casa i el meu jardí
  • 1960: Martinet
  • 1983: Les meves nines

Guardons[modifica]

Reconeixements[modifica]

Placa commemorativa del nomenament de Lola Anglada com a filla adoptiva de la vila de Tiana

Nomenada filla adoptiva de Tiana, aquesta població també ha posat el seu nom a l'escola pública de primària del poble.

També hi ha Centres d'ensenyament Lola Anglada[4] a Badalona, L'Hospitalet de Llobregat, Martorell, Esplugues de Llobregat, Vilafranca del Penedès i Lloret de Mar.

A Barcelona hi havia una biblioteca amb el seu nom a l'eixample. Malauradament la van tancar fa uns anys sense que cap institució es responsabilitzés en crear una altra biblioteca amb el seu nom o bé consolidar a Tiana o a Barcelona, el desitjat museu que l'artista havia anhelat i que la Diputació de Barcelona s'havia compromès a realitzar (tot i que Lola Anglada havia deixat propietats, finques, quasi la totalitat de la seva obra artística, la seva col·lecció de nines, manuscrits i documentació a la Diputació...)[5]

Entre el 1984 i 2003 es concedí el Premi Lola Anglada de contes breus per a nois i noies, convocat per la Caixa Terrassa i l'Ajuntament de Terrassa.

Fons personal[modifica]

Part del seu fons personal es conserva a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona, es tracta d'un fons de gran valor per la riquesa i varietat dels continguts.[6]

El fons aplega documentació reunida i generada per Lola Anglada fruit de la seva vida personal i la seva activitat professional: fotografies, positius i negatius de diferents tècniques i formats, de paisatges i vistes costumistes de la Ciutat Comtal i de Catalunya.

Són imatges que mostren la fisonomia i l'activitat quotidiana i festiva de Barcelona i la rodalia. També conté fotografies sobre la vida i el treball en el món rural. Destaca, entre el material, una col·lecció de retrats en negatiu al col·lodió de personatges anònims. Aquestes imatges podien haver estat utilitzades per Lola Anglada com a models per als seus dibuixos i il·lustracions.

Referències[modifica]

  1. «Lola Anglada». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 11 desembre 2013].
  2. Rius Vernet, Núria. «Maria Dolors Anglada Sarriera. Il·lustradora». Diccionari Biogràfic de Dones. [Consulta: 21 juliol 2014].
  3. RIUS, NÚRIA ; SANZ, TERESA. LOLA ANGLADA: MEMÒRIES 1892-1984 (en català). Barcelona: Diputació de Barcelona, 2015, p. 509. ISBN 978-84-9803-699-2. 
  4. Centres d'ensenyament amb el nom de "Lola Anglada"
  5. La Vanguardia, 60, 2, 1977-05, pàg. 413. DOI: 10.2307/340505. ISSN: 0018-2133.
  6. Arxiu Històric de la Ciutat (Barcelona). Sílvia Domènech (dir.); Rafel Torrella; Montserrat Ruiz. Barcelona fotografiada: 160 anys de registre i representació. Guia del fons i les col·lecions de l'arxiu fotogràfic de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (CC-BY-SA-3.0). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Arxiu Municipal de Barcelona/Institut de Cultura de Barcelona, 2007, p. 255. ISBN 978-84-9850-029-5 [Consulta: 10 gener 2014]. 

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lola Anglada Modifica l'enllaç a Wikidata