Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison
Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona (Barcelona) - 1.JPG
Dades bàsiques
Arquitecte Josep Fontseré i Mestres; Victor Argent i Salvadó
Construït Segle XVI-XVII amb reforma de 1857
Característiques
Estil Gòtic, obra popular
Ubicació
Municipi Barcelona
Localització C. Sant Pere més Baix, 7-9 - c. Verdaguer i Callís, 3

41° 23′ 11″ N, 2° 10′ 34″ E / 41.386435°N,2.176212°E / 41.386435; 2.176212
Bé cultural d'interès local
Identificador IPAC: 42615
Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

El Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, CCD, és un centre cultural al barri de Sant Pere de Barcelona dedicat a la trobada, l'intercanvi i la creació, i que recull les aportacions culturals promogudes per dones en tots els àmbits. Porta el nom de Francesca Bonnemaison i Farriols. Disposa d'una sala de trobada, la sala d'actes, la sala Àgora, la sala Rosa Vallespir, aules taller, la sala de postproducció i un estudi de so. Algunes de les seves activitats i serveis són: la ràdio del CCD, exposicions, publicacions, audiovisuals, cursos i tallers, conferències, presentacions de llibres, i recitals. És un edifici de Barcelona protegit com a Bé Cultural d'Interès Local.

Origen[modifica]

És el successor de l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, fundat el març de 1909 per Francesca Bonnemaison,[1] que va ser el primer centre a Europa dedicat exclusivament a la formació cultural i laboral de les dones, al temps de la Mancomunitat de Catalunya. Al portal d'entrada s'hi pot veure una inscripció amb el nom de l'antiga institució, que ocupava l'edifici el 1922 i va ser suprimida després de la Guerra civil.

Amb el lema "Tota dona val més quan lletra aprèn", l'objectiu de Francesca Bonnemaison anava més enllà de les simples lectures (les novel·les eren una de les parts del fons de la biblioteca que sortia més en préstec). Amb cursos, conferències i la borsa de treball, volia que les dones, adquirint una millor educació, poguessin ocupar professions que estaven reservades als homes. En els cursos es podia aprendre idiomes, dactilografia, modisteria, música, art, cuina, comerç, fotografia, delineació, etc.

Acabada la Guerra Civil, la Biblioteca (actualment, pública i amb el nom de la fundadora) i tot l'edifici foren cedits a la Diputació de Barcelona, que gestiona el centre des de l'any 1941.[2] Va allotjar l'Institut del Teatre fins a l'any 2000, en què fou traslladat a la nova seu dins la Ciutat del Teatre de Montjuïc.[3]

L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona custodia un important fons documental pertanyent a la institució, que abarca el període 1909-1939.[4]

Descripció[modifica]

L'Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona està ubicat a tocar de la Via Laietana, a l'inici del carrer Sant Pere més Baix. Es tracta d'un edifici entre mitgeres, consistent en una àmplia planta baixa, una planta principal i una segona planta una mica més petita. A l'interior, hi ha un ampli pati centrat.[5]

La planta baixa és un dels elements més remarcables de l'immoble. Hi podem observar un gran portal adovellat d'intradós, amb una placa a la clau on figura la llegenda "Institut de Cultura i Biblioteca Popular per la Dona". L'aparell d'aquest tram, i de més amunt, és de blocs regulars ben escairats, amb perfils de guix que li confereixen un aspecte encara més ordenat. Flanquejant l'esmentat portal, hi ha dues grans obertures amb arc escarser, llinda marcada i forja completa. La planta principal presenta tres grans obertures emmarcades i amb llinda de pedra d'una mida major i més regular que l'aparell general. Tenen balcó amb sòl de ceràmica vidrada i la barana és de composició senzilla. El segon pis, ja molt més senzill, només presenta quatre obertures una mica desplaçades del centre, cosa que provoca un buit central.[5]

Aquest edifici és un bon exemple d'evolució dels trets arquitectònics. Per una banda, alguns trets de la façana com la porta, l'aparell i el pati interior, es poden correspondre amb una construcció noble dels segles XVI o XVII. Altres elements com les finestres de la planta baixa i els balcons, poden correspondre's amb una reforma del XVIII. A mitjans del XIX, a més, es feren reformes tant a la façana com al pati central i s'inclogué una capella amb pintures de Josep Obiols. Amb aquesta llarga història arquitectònica, l'estat de conservació de l'immoble, en ple ús, es pot considerar bastant bo.[5]

Història[modifica]

Aquesta façana, amb balcons de ferro forjat i rajoles dels segle XVIII al pis principal, es veié lleugerament afectada el 1857 per una reforma dirigida pel mestre d'obres Josep Fontseré i Mestres. El pati, amb escala protegida per una llotja, degué ser renovat el 1922 quan, per tal d'instal·lar a l'edifici l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona, institució fundada per Francesca Bonnemaison de Verdaguer, es reformà la part vella -al seu principal hi ha encara la biblioteca- i es construí la resta de l'extens conjunt, amb façana al carrer de Verdaguer i Callís, que inclou una capella amb pintures de Josep Obiols. A la clau del portal hi ha encara un escut amb el nom de la institució, que va ser suprimida després de la guerra. Els locals van passar aleshores a la Diputació que, des dels anys setanta, els destina a Institut del Teatre. Aquest ha estat remodelat el 1986 per Víctor Argentí, operació en què se'l dotà de dos nous espais teatrals.[5]

Referències[modifica]

  1. La biblioteca popular Francesca Bonnemaison al web de la Generalitat de Catalunya, per Isabel Segura Soriano. Consulta: 17/1/2014
  2. Espai Francesca Bonnemaison Diputació de Barcelona (català)
  3. Consuelo Flecha, Treinta retratos de maestras, WK Educación, 2005. ISBN 9788471978318 (castellà)
  4. Catàleg del Fons Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 «Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 desembre 2017].

Bibliografia[modifica]

  • Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, editat per l'Associació Promotora del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, 2003 (català)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison Modifica l'enllaç a Wikidata