Treball reproductiu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Quatre generacions, el nen en braços de la seva mare, àvia i besàvia per línia materna. La reproducció humana i la reproducció social ha estat garantida per la dona. No obstant això, el treball de reproducció -la reproducció i l'atenció i les cures per a la supervivència - no és reconegut ni pagat. El treball de la dona ha estat històricament expropriat a situar-la en una posició social inferior i de submissió, convertint-la en una simple fàbrica de mà d'obra. La revolució reproductiva de les últimes dècades -disminució de l'esforç reproductiu al reduirse el nombre d'infants- està canviant el paper tradicional de la dona.[1][2]

El treball reproductiu o treball de la reproducció es refereix tant al treball necessari per a la reproducció humana dutes a terme per les dones al llarg de la història (l'embaràs, el part o la lactància) com el conjunt d'atencions i cures necessàries per al manteniment de la vida i la supervivència humana: alimentació, cures físiques i sanitaris, l'educació, les relacions socials, suport afectiu i psicològic o el manteniment dels espais i béns domèstics.[3][4][5][6]

S'anomena treball reproductiu per diferenciar-ho del treball productiu dirigit a generar béns i serveis. Davant del treball productiu, assalariat i reconegut socialment en les societats industrialitzades, el treball de reproducció no es reconeix ni econòmica ni socialment.[7][8] Els canvis socials en l'esfera productiva i reproductiva força a repensar la tradicional i desigual distribució de les càrregues entre les dones i els homes, així com el reconeixement social i econòmic treball reproductiu.[9]

Referències[modifica]

  1. (castellà) La tercera revolución de la modernidad. La revolución reproductiva. Revista Española de Investigaciones Sociológicas (Reis) N.º 122, 2008, pp. 89-118, pág. 109-114
  2. (anglès) Antonella Picchio, Social Reproduction: The Political Economy of the Labour Market, Cambrigde University Press, 1992, ISBN, 0-521-41872-0, pág. 8 y ss.
  3. (anglès) Cecilia Beatriz Escobar, Unpaid Reproductive Labour. A Marxist Analysis[Enllaç no actiu], Department of Economic Sciences, University of Athens
  4. (castellà) Mujer y trabajo - ACSUR - 2005, pág. 6, 7 y ss. Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.
  5. (anglès) Silvia Federici, Revolution at Point Zero: Housework, Reproduction, and Feminist Struggle, PM Press, ISBN 978-1-60486-333-8, pag. 1 y ss
  6. (castellà) Trabajo reproductivo, estadísticas, a Eustat
  7. (castellà) Luis Garrido, La revolución reproductiva, en Salud, dinero y amor, Cecilia Castaño Collado (coord.), Santiago Palacios (coord.), Alianza, 1996, págs. 205-238 Arxivat 2013-06-22 a Wayback Machine.
  8. (castellà) Carrasquer, P.; Torns, T.; Tejero, E. y Romero, A. El trabajo reproductivo, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Sociologia, Barcelona, Papers, 1998
  9. (castellà) La relación entre los tiempos y las actividades del trabajo productivo y del reproductivo, Carlos Lozares, Pedro Roldán y Joel Martí, Dpto. Sociología, Universidad Autónoma de Barcelona, revista Trabajo, 2004, Universidad de Huelva, ISSN 1136-3819, págs. 165-186