Micromasclisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El micromasclisme és el masclisme normalitzat socialment. Així, es consideren micromasclismes tots els comportaments interpersonals, els comentaris verbals i les actituds exercides per homes o dones que contribueixen a la dominació i violència contra les dones en la vida quotidiana. A diferència d'altres formes de violència masclista que poden ser socialment condemnades i denunciades habitualment, aquestes pràctiques, més subtils, que reflecteixen i fomenten la desigualtat entre homes i dones són legitimades per l'entorn social, com per exemple totes les relacionades amb el fet d'ignorar -o fins i tot menysprear- la menstruació o aprofitar-se del "treball de cura" de la dona. Es considera, a més, que conformen la base i donen lloc a una tendència que pot desenvolupar-se donant lloc a altres formes més agressives, ja considerades delicte, de maltractament emocional, psicològic, físic, sexual o econòmic.[1][2][3][4]

Neomasclismes[modifica | modifica el codi]

Article principal: Masclisme

En general, a tot el món hi ha masclisme. El masclisme és a tot arreu, és diferent i es transforma a cada societat a mida que ho fan els seus valors. Es basa en el patriarcat, que és estructural i transhistòric, desde la prehistòria (quan hi va haver com a molt un prepatriarcat matrilineal) fins a l'actualitat. El que es considera masclista i micromasclista canvia amb els valors de cada societat. Es parla de "masclista" quan el subjecte o grup n'és conscient i ho considera discriminatori, mentre que "micromasclisme" es refereix al masclisme socialment acceptat.[5][6]

Avui dia, al món catalanoparlant, en general és mal vist o "políticament incorrecte" considerar-se públicament "masclista" i defendre el "masclisme" amb aquest mot. Ningú no posa en dubte que les dones puguin votar o treballar fora de casa, per exemple, tot i que encara se sent la frase "jo no sóc masclista ni feminista", que si no és masclista denota almenys un desconeixement total del que és el feminisme. En ple segle XXI però el masclisme continua viu, també entre homes i dones de pensament i conducta no conservadors. La societat occidental actual encara es basa en un sistema patriarcal i la forma i la pràctica quotidiana són masclistes. De vegades es parla de nous masclistes, neomasclistes o postmasclistes per referir les persones amb aquestes actituds. El fet de portar els prefixos "neo", "post" o "micro" no implica que sigui menys masclista que l'antic mot "masclisme".[5][6]

Estudis de gènere i noves masculinitats[modifica | modifica el codi]

Front als nous masclismes han sorgit moviments d'homes i dones que reivindiquen noves masculinitats (estudis de gènere, estudis dels homes), entenen que el feminisme (i postfeminisme) i una perspectiva de gènere en els rols, la societat i la vida quotidiana beneficia a homes, dones i la societat en conjunt. Les "noves masculinitats" són les maneres de no caure en nous masclismes.[5][6]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • Micromasclismes Glossari feminista, Tallers per la igualtat, Centre Dolors Piera d'Igualtat d'Oportunitats i Promoció de les Dones (català).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Luis Bonino Méndez, Micromachismos: la violencia invisible en la pareja, 1998 (castellà)
  2. Victoria A. Ferrer Pérez, Esperanza Bosch Fiol, Capilla Navarro Guzmán, M. Carmen Ramis Palmer i M. Esther García Buades, Los micromachismos o microviolencias en la relación de pareja: Una aproximación empírica, 2008 (castellà)
  3. Juan Carlos Suárez Villegas, El micromachismo en la publicidad Nuevas estrategias para viejos estereotipos: “mi marido me ayuda” y “el elogio de la maternidad”, 2013 (castellà)
  4. Luciano Fabbri, Glosario: Micromachismo, 2014 (castellà)
  5. 5,0 5,1 5,2 El masclisme no està gravat en l'ADN, s'aprèn, Encarna Sant-Celoni, La Veu, 22 de març de 2016. (català)
  6. 6,0 6,1 6,2 El masclisme s’adapta als nous temps. Tot i els avenços i el discurs igualitari, la societat patriarcal perpetua els rols tradicionals d’home i dona, Laura Bonilla, diari Ara, 6 de març de 2016 (català)