Micromasclisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El micromasclisme és el masclisme normalitzat socialment. Així, es consideren micromasclismes tots els comportaments interpersonals, els comentaris verbals i les actituds exercides per homes o dones que contribueixen a la dominació i violència contra les dones en la vida quotidiana. A diferència d'altres formes de violència masclista que poden ser socialment condemnades i denunciades habitualment, aquestes pràctiques, més subtils, que reflecteixen i fomenten la desigualtat entre homes i dones són legitimades per l'entorn social, com per exemple totes les relacionades amb el fet d'ignorar -o fins i tot menysprear- la menstruació o aprofitar-se del "treball de cura" de la dona. Es considera, a més, que conformen la base i donen lloc a una tendència que pot desenvolupar-se donant lloc a altres formes més agressives, ja considerades delicte, de maltractament emocional, psicològic, físic, sexual o econòmic.[1][2][3][4]

Neomasclismes[modifica | modifica el codi]

Article principal: Masclisme

El masclisme és a tot arreu, és diferent i es transforma a cada societat a mida que ho fan els seus valors. Es basa en el patriarcat, que és estructural i transhistòric, desde la prehistòria (quan hi va haver com a molt un prepatriarcat matrilineal) fins a l'actualitat. El que es considera masclista i micromasclista canvia amb els valors de cada societat. Es parla de "masclista" quan el subjecte o grup n'és conscient i ho considera discriminatori, mentre que "micromasclisme" es refereix al masclisme socialment acceptat.[5][6]

Avui dia, al món catalanoparlant, en general és mal vist o "políticament incorrecte" considerar-se públicament "masclista" i defendre el "masclisme" amb aquest mot. Ningú no posa en dubte que les dones puguin votar o treballar fora de casa. En ple segle XXI el masclisme continua viu, també entre homes i dones de pensament i conducta no conservadors.

La societat occidental actual encara es basa en un sistema patriarcal i la forma i la pràctica quotidiana són masclistes. De vegades es parla de nous masclistes, neomasclistes o postmasclistes per referir les persones amb aquestes actituds. El fet de portar els prefixos "neo", "post" o "micro" no implica que sigui menys masclista que l'antic mot "masclisme".[5][6]

Estudis de gènere i noves masculinitats[modifica | modifica el codi]

Front als nous masclismes han sorgit moviments d'homes i dones que reivindiquen noves masculinitats (estudis de gènere, estudis dels homes), entenen que el feminisme (i postfeminisme) i una perspectiva de gènere en els rols, la societat i la vida quotidiana beneficia a homes, dones i la societat en conjunt. Les "noves masculinitats" són les maneres de no caure en nous masclismes.[5][6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Luis Bonino Méndez, Micromachismos: la violencia invisible en la pareja, 1998 (castellà)
  2. Victoria A. Ferrer Pérez, Esperanza Bosch Fiol, Capilla Navarro Guzmán, M. Carmen Ramis Palmer i M. Esther García Buades, Los micromachismos o microviolencias en la relación de pareja: Una aproximación empírica, 2008 (castellà)
  3. Juan Carlos Suárez Villegas, El micromachismo en la publicidad Nuevas estrategias para viejos estereotipos: “mi marido me ayuda” y “el elogio de la maternidad”, 2013 (castellà)
  4. Luciano Fabbri, Glosario: Micromachismo, 2014 (castellà)
  5. 5,0 5,1 5,2 El masclisme no està gravat en l'ADN, s'aprèn, Encarna Sant-Celoni, La Veu, 22 de març de 2016. (català)
  6. 6,0 6,1 6,2 El masclisme s’adapta als nous temps. Tot i els avenços i el discurs igualitari, la societat patriarcal perpetua els rols tradicionals d’home i dona, Laura Bonilla, diari Ara, 6 de març de 2016 (català)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • Micromasclismes Glossari feminista, Tallers per la igualtat, Centre Dolors Piera d'Igualtat d'Oportunitats i Promoció de les Dones (català)