Micromasclisme

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

El micromasclisme és el masclisme normalitzat socialment. Així, es consideren micromasclismes tots els comportaments interpersonals, els comentaris verbals i les actituds exercides per homes o dones que contribueixen a la dominació i violència contra les dones en la vida quotidiana. A diferència d'altres formes de violència masclista que poden ser socialment condemnades i denunciades habitualment, aquestes pràctiques, més subtils, que reflecteixen i fomenten la desigualtat entre homes i dones, són legitimades per l'entorn social, com per exemple totes les relacionades amb el fet d'ignorar -o fins i tot menysprear- la menstruació o aprofitar-se del "treball de cura" de la dona. Es considera, a més, que conformen la base i donen lloc a una tendència que pot desenvolupar-se donant lloc a altres formes més agressives, ja considerades delicte, de maltractament emocional, psicològic, físic, sexual o econòmic. És a dir, que els micromasclismes són la base de la violència de gènere o violència masclista.[1][2][3][4]

Neomasclismes[modifica]

Article principal: Masclisme

El masclisme, com a actitud de superioritat de l'home envers la dona, és prevalent en la majoria de societats a nivell mundial, però és diferent i es transforma en cada societat a mesura que ho fan els seus valors. Es basa en el patriarcat, que és estructural i transhistòric, des de la prehistòria (quan hi va haver com a molt un prepatriarcat matrilineal) fins a l'actualitat. D'aquesta manera, les actituds considerades masclistes i micromasclistes canvien amb els valors de cada societat. Es diu "masclista" quan el subjecte o grup n'és conscient i ho considera discriminatori, mentre que "micromasclisme" es refereix al masclisme socialment acceptat o que passa desapercebut.[5][6]

Avui dia, al món catalanoparlant, en general és mal vist o "políticament incorrecte" considerar-se públicament "masclista" i defensar el "masclisme" amb aquest mot. Malgrat que la immensa majoria de la societat no posa en dubte que les dones puguin votar o treballar fora de casa, molts patrons masclistes continuen vius, fins i tot entre homes i dones de pensament i conducta no conservadors.

Com que la societat occidental actual encara es basa en un sistema patriarcal i la forma i la pràctica quotidiana són masclistes, de vegades es parla de nous masclistes, neomasclistes o postmasclistes per referir-se a les persones amb aquestes actituds. El fet de portar els prefixos "neo", "post" o "micro" no implica que aquests termes siguin menys greus que la seva arrel.[5][6]

Estudis de gènere i noves masculinitats[modifica]

Front als nous masclismes han sorgit moviments d'homes i dones que reivindiquen noves masculinitats (estudis de gènere, estudis dels homes); entenen que el feminisme (i postfeminisme) i una perspectiva de gènere en els rols, la societat i la vida quotidiana beneficia homes, dones i la societat en conjunt. Les "noves masculinitats" són les maneres de no caure en nous masclismes.[5][6]

Acceptació dins el diccionari[modifica]

L'any 2017, la paraula micromasclisme va ser escollida conjuntament amb nou més (concretament: cassolada, feminicidi, fer pinya, gentrificació, hiperventilar, judicialitzar, sobiranisme, transgènere i turismofòbia) com una de les deu candidates a neologisme de l'any segons l'Observatori de Neologia (OBNEO) del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra i l'Institut d'Estudis Catalans.[7] Aquestes deu paraules es van sotmetre a una votació popular per tal de decidir quina s'incorporaria al diccionari l'any següent.

Amb un èxit de participació de 5.600 persones, la paraula escollida va ser cassolada amb un 23'8% dels vots. Tot i això, micromasclisme va ser la cinquena paraula més votada amb un 9,8% dels vots (darrere de fer pinya, feminicidi i transgènere; amb un 17,6%, 13% i 12,3% dels vots, respectivament).[8]

Referències[modifica]

  1. Luis Bonino Méndez, Micromachismos: la violencia invisible en la pareja, 1998 (castellà)
  2. Victoria A. Ferrer Pérez, Esperanza Bosch Fiol, Capilla Navarro Guzmán, M. Carmen Ramis Palmer i M. Esther García Buades, Los micromachismos o microviolencias en la relación de pareja: Una aproximación empírica, 2008 (castellà)
  3. Juan Carlos Suárez Villegas, El micromachismo en la publicidad Nuevas estrategias para viejos estereotipos: “mi marido me ayuda” y “el elogio de la maternidad”, 2013 (castellà)
  4. Luciano Fabbri, Glosario: Micromachismo, 2014 (castellà)
  5. 5,0 5,1 5,2 El masclisme no està gravat en l'ADN, s'aprèn, Encarna Sant-Celoni, La Veu, 22 de març de 2016. (català)
  6. 6,0 6,1 6,2 El masclisme s’adapta als nous temps. Tot i els avenços i el discurs igualitari, la societat patriarcal perpetua els rols tradicionals d’home i dona, Laura Bonilla, diari Ara, 6 de març de 2016 (català)
  7. «Els deu candidats a neologisme del 2017» (en ca). Ara.cat.
  8. «Cassolada, elegit neologisme de l’any 2017 - enoticies - Comunicació i imatge (UPF)» (en ca-es). [Consulta: 9 maig 2018].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • Micromasclismes. Glossari feminista, Tallers per la igualtat, Centre Dolors Piera d'Igualtat d'Oportunitats i Promoció de les Dones (català).