Maltractament psicològic

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

El maltractament psicològic o maltractament psíquic és una forma de violència que inclou moltes modalitats d'agressió intel·lectual i moral i que consisteix en hostilitat reiterada, que pot ser verbal o no verbal, que perjudica directament o indirecta l'estabilitat emocional de la persona que la pateix.[1]

Fa referència a conductes que atempten contra la integritat psíquica i emocional de la dona o la persona, i bàsicament com a persona. Són manifestacions d'aquest tipus: la humiliació, els insults, l'exigència a l'obediència, els crits, l'aïllament social, la culpabilització, el rebuig, el xantatge emocional i totes aquelles que tinguin com objecte minvar l'autoestima de la persona.

Aquest tipus de violència no és tan visible com la física i és més difícil de demostrar. Moltes vegades la víctima no identifica aquesta violència sinó que ho justifica com a propi del caràcter de l'agressor. El maltractament psicològic es pot manifestar de diferents maneres: Depressió, aïllament, baixa autoestima, ansietat, por, estrès, suïcidi o intents, sentiments de vergonya i culpabilitat, cometre robatoris, inestabilitat emocional, pertorbacions del son, queixes de dolors físics sense base mèdica, comportaments inadequats per l'edat o el desenvolupament, entre moltes altres.

Fases del maltractament psicològic[modifica | modifica el codi]

Les fases del maltractament psicològic són:

  • Reacció d'atordiment (paralitzada, no pot actuar)
  • Vivències més dramàtiques que provoquen dolor, indignació, ràbia, culpa...
  • Tendències a reexperimentar l'episodi violent amb somnis, records...

Les seqüeles emocionals són les mateixes en el maltractament físic i al psicològic: síndrome d'estrès postraumàtic, ansietat, baixa autoestima, inadaptació global, processos depressius, etc.

Maltractament psicològic de gènere[modifica | modifica el codi]

El maltractament psicològic a una dona es considera una forma de violència de gènere, especialment quan aquest ocorre per part de la seva parella. Alguns exemples en són la degradació de la dona, desvaloritzant-la contínuament o usant una vulnerabilitat per a erosionar la seva autoestima de manera continuada; la cosificació de la dona, que se sent tractada com un objecte; sobrecarregar-la de responsabilitats emocionals i pràctiques; privar-la de satisfer demandes bàsiques, cosa que produeix que ella quedi aïllada; provocar en ella por i una distorsió de la realitat.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Eva Patrícia Gil Rodríguez, Imma Lloret Ayter, La violència de gènere, Editorial UOC, 2007. ISBN 9788497885645 (català)