Vés al contingut

Víctima

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Cures d'un ferit a la guerra de l'Afganistan, 2013.

Una víctima és una persona o animal que sofreix algun dany, especialment la mort, a causa d'una violència o un esdeveniment malaurat, com ara delictes, negligències, epidèmies, guerres o desastres naturals[1]

El mot prové del llatí uictima, que significa la persona o l'animal, matat en un sacrifici religiós.[2][3] Qui assisteix el sacerdot en els sacrificis és el victimari.[4]

Un cas particular n'és la víctima expiatòria, o boc expiatori, que pot ser una persona o grup a qui hom atribueix responsabilitat o falta per la qual no és gaire o gens culpable.

Categories

[modifica]

Psicologia

[modifica]

El victimisme és l'actitud d'una persona que es considera com víctima de malifetes no reals, o qui responsabilitza sense justificació altri dels malifetes que li cauen damunt.[5] En l'anàlisi transaccional la víctima és un dels actors del triangle dramàtic víctima-perseguidora-rescatadora.[6]

Dret penal

[modifica]

En dret penal la víctima és la persona física que sofreix un dany provocat per un subjecte. El dany pot ser físic, moral, material o psicològic. Es pot ser víctima de delictes que no hagin produït un dany corporal físic com un robatori o una estafa, sent llavors el dany merament patrimonial. En general, el delicte aparella dany moral al dany material sofert.

El condemnat per un delicte ha de rescabalar els danys causats a la víctima, i quan no és possible revertir el dany, ha de ser substituït per una indemnització.

Causes

[modifica]

Alguns àmbits o contextos en els quals es poden produir víctimes o supervivents són qualsevol abús de poder o acte violent, els conflictes armats, els accidents de tota mena i els desastres naturals, per exemple.

En el cas particular de la violència de gènere i la violència masclista, les persones afectades prefereixen els termes assassinada, si com a conseqüència d'aquesta ha mort, o bé supervivent, si ha aconseguit o mentre aconsegueix sobreviure.

Guerra

[modifica]

A la societat occidental actual s'empra l'expressió "conflicte armat" com a eufemisme polític per a evitar l'ús de la paraula guerra. Tècnicament, es defineix com a qualsevol enfrontament protagonitzat per grups humans de diferent índole que, utilitzant armes o altres mitjans de destrucció, provoquen més de cent víctimes en un any.[7]

En guerra, es considera com a víctima els ferits i morts d'una acció, siguin civils o militars, a més de totes les persones que pateixen segrests, tortures, violacions, els que perden família i estimats, o la casa i altres danys psicològics.

Desastres naturals

[modifica]

Igual que en la guerra, es denomina víctimes d'un desastre natural (terratrèmol, sisme submarí, erupció volcànica, etc.) a aquells amb danys corporals, ja siguin ferits o morts, encara que en molts casos s'utilitza víctima per referir-se exclusivament als morts.[cal citació]

En aquests casos, els que reben perjudicis de caràcter patrimonial reben la denominació de damnificats.[cal citació]

Masclisme

[modifica]

En les violències masclistes inclou no sols les dones que pateixen els efectes de les diferents formes de violència i d'assetjament, sinó altres persones del seu entorn que també en són objecte. Es parla de víctimes secundàries quan la violència masclista s'estén a les persones de la família, amistats o entorn laboral que estan ajudant la víctima, a les quals l'agressor pot assetjar o intimidar perquè deixin de fer-ho. Es parla de víctimes vicàries per fer referència a les persones víctimes de violència vicària, que és aquella forma de violència en què es perjudica la dona danyant les persones més preuades per a ella com poden ser les seves filles i fills, progenitors, germanes, etc. D'aquesta manera el maltractador espera continuar obligant la dona a cedir i tolerar les seves peticions o bé, deixant-la viva, perpetuar el maltractament assegurant un dany permanent i irreversible. El terme violència vicària el va encunyar en primera instància la psicòloga Sonia Vaccaro fa gairebé una dècada. El concepte fa referència a la concepció de «vicari», que significa la substitució d'un individu per un altre en l'exercici d'una funció.[8]

Impacte i conseqüències

[modifica]

Els efectes poden ser conseqüències materials, físiques, psicològiques i psicosocials, incloent una disminució o destrucció de la confiança, sensació d'inseguretat i sentiments d'impotència, vulnerabilitat i pèrdua de control.

Resiliència

[modifica]

Una víctima pateix un procés de dol que segueix les seves mateixes fases. Comença per una fase de xoc o impacte durant el mment de l'event, el cos primer pren estat d'alerta seguit d'una etapa de resistència. Després de l'etapa post-shock hauria d'haver una a la qual l'event es processa i d'alguna manera es digereix.

Victimologia

[modifica]

La victimologia és l'estudi multidisciplinari (mèdic, psicològic, social, jurídic i polític) de la víctima i el seu paper en el fet delictiu, incloent les causes per les quals determinades persones són víctima d'un delicte o una altra causa i de com l'estil de vida comporta una major o menor probabilitat que una determinada persona sigui víctima d'aquesta. El camp de la victimologia inclou o pot incloure, en funció dels diferents autors, un gran nombre de disciplines o matèries, com ara: sociologia, psicologia, dret penal i criminologia. L'estudi de les víctimes pot realitzar des de la perspectiva d'una víctima en particular o des d'un punt de vista epistemològic analitzant les causes per les que grups d'individus són més o menys susceptibles de resultar afectades.

Referències

[modifica]
  1. «víctima». Gran Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 10 desembre 2025].
  2. Seva i Llinares, Antoni (ed.). «uictima». A: Diccionari Llatí-Català. 2007. Barcelona: Grup Enciclopèdia, 1993, p. 15665. ISBN 978-84-7739-631-4. 
  3. Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «víctima». A: Diccionari etimològic. 4a edició 2004, 1996, p. 969. ISBN 9788441225169. 
  4. «victimari». Gran Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 10 desembre 2025].
  5. «victimisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  6. Drama Triangle: The 3 Faces of Victim, de Lynne Forrest Arxivat 2011-09-30 a Wayback Machine. (anglès)
  7. Informe sobre conflictos, derechos humanos y construcción de paz. Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona, Editorial Icària, 2005. (castellà)
  8. Iribarren, Teresa; Gatell Perez, Montserrat; Serrano-Muñoz, Jordi; CLUA i FAINÉ, Montserrat. «Literatura i violències masclistes. Guia per a treballs acadèmics». Edizioni Ca' Foscari (CC-BY), 2024. DOI: 10.30687/978-88-6969-747-0. [Consulta: 8 gener 2024].

Enllaços externs

[modifica]