Dignitat
La dignitat és un dret innat de les persones a ser tractades de manera justa i a reconèixer la seva vàlua en tant que humans. És objecte de protecció per les lleis internacionals i pels principis de l'ètica. És el centre de la Declaració Universal dels Drets Humans, el principi del qual es deriven tots els altres.[1]
La dignitat humana pot veure's amenaçada pel tracte vexatori, sigui en el cas de la discriminació, de la tortura, l'esclavatge o les condicions físiques que impedeixin la vida amb un mínim benestar. Igualment es qüestiona en els dilemes de la bioètica, on funciona com a límit per a les intervencions científiques i en el paper de l'Estat sobre l'individu.
Història[modifica]
L'origen del concepte està lligada tant a l'antropocentrisme clàssic i renaixentista com al lloc que ocupa l'espècie humana per a les religions monoteistes, ja que és una criatura divina i posseeix ànima, a diferència d'altres éssers vius.
Referències[modifica]
- ↑ «Declaració Universal de Drets Humans». Adoptada i proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides, resolució 217 A (III), 10-12-1948, pàg. 6.
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
