Feminisme socialista

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

El feminisme socialista és un corrent de la teoria del feminisme que explica la subordinació de la dona pel model capitalista dominant i proposa l'alliberament dels oprimits tenint en compte la perspectiva de gènere, car les dones estan doblement discriminades: per qüestions de diners i per qüestions de gènere.[1] Entronca amb la teoria feminista radical.

Cal no confondre'l amb el feminisme social o moviment feminista, que inclou feminismes socialistes i no socialistes.

Pensament[modifica]

La divisió del treball que sustenta cada sistema econòmic té molt a veure amb el sexisme, ja que històricament s'han dissenyat tasques diferents per a les dones, més lligades a l'esfera domèstica, que per als homes amb diverses justificacions, tant biològiques (força física), religioses i culturals. La lluita de classes ha d'incorporar el pensament feminista, perquè si determinades feines alienen la persona, especialment entre el proletariat, també ho fan amb les dones, que pateixen per tant una doble discriminació. Les feines de les dones estan pitjor considerades socialment i poden incloure jornades més llargues per la càrrega excessiva de la cura de la llar i la família.

El feminisme socialista pensa que un nou ordre social més just portarà inevitablement més equitat de gènere, perquè s'hauran abolit les estructures que fomenten l'opressió i que són la base del patriarcat capitalista actualment dominant. Han aparegut diverses variants dins del moviment, com el feminisme anarquista, el feminisme marxista o el feminisme autonomista, que fan èmfasi en diferents vies per abolir aquest model dominant.

Alguns corrents ataquen la institució del matrimoni tradicional com la causa de la discriminació de la dona. Un cop es casa, ella perd gran part dels seus drets i passa a dependre del marit, ja que ha de tenir cura dels fills comuns i això perjudica la seva carrera professional i la independència econòmica. El matrimoni restringeix la sexualitat femenina, encaminant-la només cap a la procreació. Per això l'adulteri està pitjor vist si el comet la dona o es toleren fenòmens com la prostitució. El matrimoni burgès aliena la dona, que deixa de ser ella mateixa per passar a ser solament esposa o mare.

Figures destacades[modifica]

Referències[modifica]

  1. Buchanan, Ian. "Socialist Feminism." A Dictionary of Critical Theory. Oxford Reference Online. Oxford University Press, 2011