Kate Millett
 Millett el 1970  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Katherine Murray Millett 14 setembre 1934 Saint Paul (Estats Units d'Amèrica) |
| Mort | 6 setembre 2017 (82 anys) 6è districte de París (França) |
| Causa de mort | Aturada cardiorespiratòria |
| Dades personals | |
| Formació | St Hilda's College Universitat de Minnesota Universitat de Colúmbia Cretin-Derham Hall High School (en)  |
| Activitat | |
| Camp de treball | Feminisme, escriptura creativa i professional, activisme i teoria feminista |
| Ocupació | escriptora, pintora, figura pública, artista, pedagoga, fotògrafa, escultora, feminista, directora de cinema, feminist theorist (en) |
| Ocupador | Universitat Duke Barnard College Universitat de Califòrnia a Berkeley Bryn Mawr College Universitat de Waseda Universitat de Califòrnia del Nord |
| Membre de | |
| Moviment | Segona onada de teoria feminista |
| Participà en | |
| Great American Lesbian Art Show (en) |
|
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Cònjuge | Fumio Yoshimura (1965–1985) |
Premis | |
Signatura  | |
      | |
Katherine Murray "Kate" Millett (Saint Paul, 14 de setembre de 1934 - París, 6 de setembre de 2017) fou una feminista, escriptora, educadora i artista estatunidenca.[1] En l'obra Sexual Politics (1971) va argumentar que la relació entre sexes es basa en el poder i se sosté per la ideologia i estructura social del patriarcat.[2]
Biografia[modifica]
Kate Millett va anar a la Universitat de Minnesota i s'hi va graduar cum laude en 1956. A continuació, va realitzar el postgrau a la Universitat d'Oxford. Es va traslladar al Japó el 1961, on va fer classes d'anglès durant dos anys. Va ser una activa feminista des de finals dels 60 i en la dècada de 1970. El 1966, es va convertir en membre del comitè de l'Organització Nacional de Dones i també va pertànyer al grup de feministes radicals New York Radical Women.[3]
El 1967 va publicar un manifest titulat Token Learning contra els plans d'estudis per a dones en les universitats. L'agost de 1970, va publicar la seva tesi Política Sexual,[4] on va oferir una àmplia crítica de la societat patriarcal en la societat occidental i en la literatura. En particular, ataca allò que ella veu com sexisme i heterosexisme dels novel·listes D. H. Lawrence, Henry Miller, i Norman Mailer, contrastant els seus punts de vista discrepants amb el punt de vista de l'autor homosexual Jean Genet.
El 1971, va començar a comprar i restaurar edificis prop de Poughkeepsie, Nova York. El projecte finalment es convertiria en el Women's Art Colony Farm, una comunitat de dones artistes i escriptores.[5]
El seu llibre Flying (1974) és una autobiografia no acadèmica en la qual s'expressa la seva vena artística com a escultora i cineasta. Hi parla del seu matrimoni amb Fumio Yoshimura i dels seus amors amb dones. El 1979, Millett va anar a l'Iran a treballar pels drets de la dona, però va ser deportada poc després, i l'any 1981 va escriure sobre aquella experiència en Going to Iran.[6] Per la seva denúncia i activisme en contra de les condicions de submissió de la dona en l'islam, va ser acusada d'islamofòbia. També va escriure Sita (1977), reflexió sobre un amor turmentat, i The Loony-Bin Trip (1990), que tracta sobre el trastorn bipolar que patia. Hi descriu experiències en hospitals psiquiàtrics i explica la seva decisió de suspendre el tractament amb liti que seguia per a la malaltia. El 2014 va participar en el documental sobre el moviment feminista She's Beautiful When She's Angry.
Obres[modifica]
- (1970) Sexual Politics. Garden City, New York: Doubleday. OCLC 489817513.[4][7]
- (1971) The Prostitution papers: A Candid Dialogue. Falmouth: Paladin. OCLC 320856459.
- (1974) Flying. New York: Alfred A. Knopf,. ISBN 978-0-394-48985-8.
- (1976) Sita. London: Virago.
- (1979) The Basement: Meditations on a Human Sacrifice. Nova York: Simon & Schuster. ISBN 978-0-671-24763-8.
- (1981) Going to Iran. New York: Coward, McCann & Geoghegan. ISBN 978-0-698-11095-3.
- (1990) The Loony-Bin Trip. Nova York: Simon & Schuster. ISBN 978-0-671-74028-3.
- (1993) The Politics of Cruelty: An Essay on the Literature of Political Imprisonment. New York, London: Norton. ISBN 978-0-393-03575-9.
- (1995) A.D., a Memoir. W.W. Norton. ISBN 978-0-393-03524-7.
- (2001) Mother Millett. London: Verso. ISBN 978-1-85984-607-0.
Referències[modifica]
- ↑ «Biografia de Kate Millet» (en castellà). [Consulta: 27 març 2017].
- ↑ Michael, Newman. Socialism: A Very Short Introduction (en anglès). Nova York: Oxford University Press, 2005, p. 96.
- ↑ «Kate Millett | American feminist, author, and artist» (en anglès). Encyclopedia Britannica.
- ↑ 4,0 4,1 Millet, Kate. Política sexual (en castella). Traducció: Ana María Bravo García. México: Aguilar, 1975. ISBN 920144189.
- ↑ Love, Barbara. Feminists who Changed America, 1963–1975. Urbana: University of Illinois Press, 2006, p. 315. ISBN 978-0-252-03189-2.
- ↑ Robert Benewick; Philip Green The Routledge Dictionary of Twentieth-Century Political Thinkers. Londres i Nova York: Routledge, 11 setembre 2002, p. 176. ISBN 978-0-415-15881-7.
- ↑ «Millett, Kate 1934–». High Beam research, 01-01-2006. Arxivat de l'original el 2017-03-28 [Consulta: 27 març 2017].
Enllaços externs[modifica]
- Guide to the Kate Millett Papers at Duke University
- Falcón, Lidia «Entrevista a Kate Millet: "El amor ha sido el opio de las mujeres"» (en castellà). ElPais.com, 21-05-1984.
- Escriptors estatunidencs del segle XX
- Escriptors estatunidencs del segle XXI
- Persones de Saint Paul
- Feministes estatunidencs
- Escultors estatunidencs
- Activistes estatunidencs
- Alumnes de la Universitat de Colúmbia
- Alumnes de la Universitat de Minnesota
- Morts a París
- Artistes de Minnesota
- Activistes per la salut mental
- Naixements del 1934
- Professors d'anglès
- Teòrics de la literatura