Islamofòbia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Manifestació de Pegida a Alemanya el 2015

La islamofòbia consisteix en un prejudici negatiu categòric contra els musulmans, contra l'islam globalment o contra una part de la fe musulmana. És una forma d'intolerància religiosa que va des d'una senzilla actitud mental o emocional fins a l'aplicació d'estereotips i la discriminació, que a vegades arriba a expressar‐se amb l'assetjament i la violència verbal i física. La islamofòbia és alimentada pel prejudici que l'islam és monolític, refractari als canvis, inferior a la cultura occidental, sexista, violent i propens al xoc de civilitzacions, condemnant l'islam en el seu conjunt com a extremista i negant l'existència d'una majoria moderada i considera l'islam com un problema global que amenaça la seguretat i la convivència en pau. A Europa acostuma a ser instrumentalitzat políticament per l'extrema dreta.

Per una altra banda, els crítics amb el concepte d'islamofòbia argumenten que es fa servir de manera impròpia per a desprestigiar o silenciar la crítica legítima a l'islam principalment en relació amb les llibertats civils i els drets humans, i que es confon aquesta crítica a l'islam amb la discriminació als musulmans, amb la qual cosa se silencia tota crítica adreçada a la seva religió.[1]

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El terme és format a partir del mot «islam» i del sufix «fòbia», que deriva de phobos (φόβος), que significa pànic, terror, por, en grec antic. Aquest concepte prové del Déu grec Fobos que personificava de la por i el terror. Fill d'Ares i d'Afrodita. És un terme d'ús general no recollit encara al Diccionari de la llengua catalana de l'IEC, definit segons l'ésadir com "Ideologia d'hostilitat contra els musulmans o l'islam."[2]

En altres llengües, com l'anglesa i la francesa, el terme ja apareix als seus diccionaris des de 1923 (Oxford English Dictionary)[3] i 2005 (Le Petit Robert)[4] tot i que la definició i limitacions del terme continuen sent objecte de debat entre la comunitat científica.[5][6] En comparació amb altres conceptes paral·lels com l'homofòbia o la xenofòbia, la islamofòbia connota un conjunt més ampli d'actituds dirigides a individus o grups perquè són percebuts com a membres d'una categoria predefinida.[7]

El 2005 el Consell d'Europa ho va definir com:

« La por, o una visió alterada pels prejudicis, a l'Islam, als musulmans i als assumptes relacionats... que es tradueix en actes quotidians de racisme i de discriminació o en formes més violentes, la islamofòbia és una violació dels drets humans i una amenaça per a la cohesió social. »
— Ingrid Ramberg.[8]

Història[modifica | modifica el codi]

Primers usos del terme[modifica | modifica el codi]

Es té constància documental d'ús del terme des de principis del segle xx. El pintor Étienne Dinet i l'intel·lectual algerià Sliman ben Ibrahim van fer servir el terme en francès en una biografia sobre el profeta Muhàmmad publicada el 1918.[9][10] Dahou Ezzerhouni ha documentat diversos usos de la paraula en publicacions franceses entre 1910 i 1918.[11] Es considera però, que aquests usos del terme no coincidien amb el seu significat contemporany, ja que describien una por a l'Islam pels islamistes liberals i les feministes musulmanes, més que no pas una por als musulmans per no-musulmans.[10][12] Per una altra banda, Fernando Bravo López argumenta que Dinet i ibn Sliman van fer servir el terme com una crítica a les actituds hostils vers l'islam que tenia l'orientalista belga Henri Lammens. Bravo López també documenta altres definicions primerenques del terme fetes a principis del segle xx, com la de John Esposito a la seva obra The Islamic Threat: Myth or Reality?.[13] El terme va romandre poc actiu fins que el Runnymede Trust va publicar el seu informe el 1997.[14]

El Runnymede Trust és un think-tank d'esquerres fundat el 1968[15] amb l'objectiu de minimitzar les diferències racials al Regne Unit, mitjançant la creació de debats, polítiques i xarxes interpersonals.[16] El 1996 van crear una comissió sobre els musulmans britànics i l'islamòfòbia, i un any després van publicar l'informe Islamophobia: A Challenge for Us All,[17] que va servir per definir el terme i donar l'alerta sobre l'existència d'aquest comportament. L'informe alertava que la islamofòbia és la por o l'odi de l'Islam i per tant, la por i l'aversió a tots els musulmans, fet que inclou la discriminació en contra d'aquest col·lectiu en termes econòmics, socials i de vida pública. L'opinió que l'Islam no té valors en comú amb altres cultures, que és inferior a les cultures occidentals, i que és una ideologia política violenta més que no pas una religió, forment part, d'acord amb l'informe, de la idea de la islamofòbia.[18]

L'informe també parla d'islamofòbies en plural, reconeixent la complexitat del terme i les seves distintes interpretacions.[19][20] També argumenta que la islamofòbia no és només la por a l'Islam, sinó part d'una por més ampla a tots els àrabs.[20] Kofi Annan va dir el 2004 en una conferència titulada Confronting Islamophobia que la paraula Islamofòbia va haver de ser encunyada per tal de "documentar la intolerància cada vegada més estesa".[21]

Popularització[modifica | modifica el codi]

El seu ús es va estendre ràpidament durant la primera dècada dels anys 2000 arran dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, els atemptats de l'11 de març de 2004 a Madrid i els atemptats de Londres de 2005, els quals, una vegada reivindicats per islamistes[22] van provocar reaccions de rebuig en diversos països, principalment occidentals.[23][24]

Causes[modifica | modifica el codi]

Visió tancada de l'Islam[modifica | modifica el codi]

L'informe Runnymede va contrastar visions obertes i tancades sobre l'Islam, i va determinar que les següents visions es consideraven tancades i que podien donar lloc a islamofòbia:

  1. Visió de l'Islam com un bloc monolític, estàtic i que no respon als canvis.
  2. Visió de l'Islam com una cosa separada, com l'altre. No té valors en comú amb altres cultures, no és afectat per elles i no influeix en elles.
  3. Visió de l'Islam com a inferior a Occident. Es veu com bàrbar, irracional, primitiu, i sexista.
  4. Visió de l'Islam com violent, agressiu, amenaçador, que recolza el terrorisme, i relacionat amb el xoc de civilitzacions.
  5. Visió de l'Islam com una ideologia política, que s'utilitza per obtenir un avantatge polític o militar.
  6. Les crítiques a Occident fetes per musulmans són rebudes com a fora de lloc.
  7. L'hostilitat vers l'Islam es fa servir per a justificar pràctiques discriminatòries cap als musulmans i l'exclusió dels musulmans de la societat en general.
  8. L'hostilitat ver els musulmans es veu com una cosa natural i normal.[25]

Aquesta visió tancada està contraposada amb una visió oberta de l'Islam, basada en el respecte, que permet el desacord legítim, el diàleg i la crítica.[26] Segons Benn i Jawad, The Runnymede Trust destaca que el discurs antimusulmà és progessivament vist com a raonable, donant exemples en com l'hostilitat vers els musulmans és acceptada com a normal, fins i tot entre aquells que lluiten contra altres tipus de discriminacions.[27]

Polítiques identitàries[modifica | modifica el codi]

S'ha suggerit que la islamofòbia està molt relacionada amb el creixement de les polítiques de construcció identitària, que guanyen adeptes construint un relat identitari per oposició al que és negatiu, a un altre indefinit, però essencialitzat en la imatge dels musulmans.[28]

Davina Bhandar diu que el terme cultural ha esdevingut sinònim amb la categoria d'ètnic o de minoria (...). Es veu la cultura com una entitat que és altament abstreta de la vida quotidiana i per tant representa la il·lusió que existeix un esperit de la gent. Aquesta formulació condueix a l'homogeneïtzació de la identitat cultural i a l'atribució de valors i inclinacions particulars sobre grups culturals minoritaris.[29] Bhandar considera que això és una trampa ontològica que impedeix la percepció de la cultura com una cosa material inclosa en les pràctiques del dia a dia, ubicada en l'espai-temps i no basada en projeccions abstractes del que constitueix una tradició particular o una cultura.

En algunes societats, la islamofòbia s'ha materialitzat amb la interpretació de l'Islam i els musulmans com els altres, on l'exclusió i la discriminació tenen lloc partint de la base en què la religió i civilització són deferents a la identitat i tradició nacional.[30] Aquest sentiment, segons Malcolm Brown i Robert Miles, interactua significativament amb el racisme, tot i que la islamofòbia no es considera racisme en si mateixa.[31][32][33][34][34][35]

Por[modifica | modifica el codi]

En lloc de ser una fòbia psicològica o individual, d'acord amb els professors de religió Peter Gottschalk i Gabriel Greenberg, la islamofòbia connota una ansietat social vers l'Islam i els musulmans.[36][37] Alguns científics socials han adoptat aquesta definició per a mesurar la islamofòbia en forma d'actituds temoroses i de rebuig a l'Islam i els musulmans,[38][39] argumentant que la islamofòbia s'hauria d'entendre essencialment com una part afectiva de l'estigma social existent vers a l'Islam i els musulmans.[39]

Rebuig del multiculturalisme[modifica | modifica el codi]

Segons Gabrielle Maranci, l'increment de la islamofòbia a occident és deguda a una creixent decepció i rebuig al concepte de multiculturalisme. L'islam és considerat sovint com la cultura més resistent a Occident, que té valors democràtics d'origen judeocristià. Maranci argumenta que la islamofòbia és una fòbia al multiculturalisme i a l'efecte que l'islam podria tenir en Occident mitjançant processos interculturals.[40]

Comparació amb l'antisemitisme[modifica | modifica el codi]

Cora Alexa Døving, científica del Centre Noruega d'Estudis de l'Holocaust i Minories Religioses, defensa que hi ha certes similaritats emtre el discurs islamofòbic europeu i l'anti-semitisme pre-nazi.[28] Això inclou la por imaginària al creixement i domini per part de la minoria, les amenaces als costums i tradicions propis, l'escepticisme vers la integració, la por als delictes sexuals, així com altres pors basades en la suposada inferioritat cultural o en l'hostilitat vers els valors moderns de la Il·lustració. En canvi Matti Bunzl argumenta que hi ha fortes diferències entre la islamofòbia i l'antisemitisme. Mentre l'antisemitisme va ser un fenomen connectat als processos de construcció dels Estats-Nació europeus, veu la islamofòbia com una preocupació de la civilització occidental com un punt central.[41] Per altra banda, Døving, sosté que, com a mínim a Noruega, el discurs islamofòbic té un clar component nacionalista.[28] En resposta a Bunzl, la professora francesa d'història jueva Esther Benbassa, també estableix una clara connexió entre la moderna hostilitat vers els musulmans i l'antisemitisme històric. Tot i això, no està d'acord amb l'ús del terme islamofòbia, ja que, al seu parer, aporta un component racista.[42]

La Directora del Media Responsibility Institute d'Erlangen, Sabine Schiffer, i la investigadora Constantin Wagner, les quals també defineixen la islamofòbia com a racista, destaquen les similaritats i diferències entre aquesta i l'anti-semitisme:[43] Senyalen que en totes dues hi apareix el concepte d'islamització/judeïtzació, així com la metàfora d'un estat dins d'un estat. A més, tots dos discursos fan servir instruments retòrics com Imperatius religiosos suposadament provats per fonts religioses, i teories de conspiració.

Les diferències entre la islamofòbia i l'antisemitisme consisteixen en la naturalesa de les amenaces percebudes a Occident. Els musulmans són percebuts com a inferiors i com a visible amenaça externa, mentre que d'altra banda, els jueus són percebuts com omnipotents, i com una invisible amenaça interna. No obstant això, Schiffer i Wagner també destaquen que hi ha una creixent tendència a veure els musulmans com un grup privilegiat que constitueix una amenaça interna i que aquesta convergència entre els dos discursos fa que sigui més necessari analitzar aquests paral·lelismes. Schiffer i Wagner arriben a la conclusió que l'èxit en l'estudi de l'antisemitisme fou examinar la comunitat jueva i l'antisemitisme per separat, i que aquesta pràctica ha de ser transferida a altres formes de racisme, com la islamofòbia.[44][45]

Edward Said considera la islamofòbia com una tendència dins de la tradició antisemítica d'Occident, esdevenint una re-consideració de l'Orientalisme tradicional.[46][47] Altres autors argumenten que hi ha hagut una transició des d'un racisme anti àrab o anti asiàtic vers un racisme anti-musulmà,[48] mentre que d'altres destaquen una racialització de la religió.[49]

Crítiques a l'ús del terme[modifica | modifica el codi]

Tant el concepte com l'ús de la paraula islamofòbia han estat qüestionats.[12][50] Ed Husain, co-fundador del think tank Quilliam, diu que sota la pressió de l'islamisme radical, «la islamofòbia ha esdevingut un fenomen acceptat, però que tret d'alguns casos aïllats relacionats amb el British National Party, la majoria de musulmans del Regne Unit no nota la islamofòbia en el seu dia a dia».[51]

Salman Rushdie i Christopher Hitchens també han criticat l'ús del terme,[52] dient que es fa servir per establir que hi ha un prejudici amagat en qualsevol crítica que es faci a l'islam.[53]

Alguns crítics amb el terme defensen que aquest crea un estereotip on qualsevol crítica a la societat musulmana es veu polaritzada, i per això el terme perd gran part del seu valor analític.[54] Pascal Bruckner diu que el terme és una bona invenció que aconsegueix que no es pugui criticar l'Islam sense ser acusat de racista.[55]

Altres crítics sostenen que el terme barreja el concepte de crítica al totalitarisme islàmic amb l'odi als musulmans. En reacció a la polèmica sobre les caricatures de Mahoma publicades a la revista danesa Jyllands-Posten, un grup de 12 escriptors, incloent-hi Salman Rushdie, van signar un manifest titulat Together facing the new totalitarianism que es va publicar al francès Charlie Hebdo, contra l'ús del terme islamofòbia com a eina per prevenir la crítica al totalitarisme islàmic.[56][57]

El gener del 2015, el primer ministre francès Manuel Valls va dir, després de l'atemptat contra Charlie Hebdo: "És molt important deixar clar que l'Islam no té res a veure amb ISIS. Hi ha un prejudici social respecte a aquest fet però, d'altra banda, rebutjo fer servir el terme islamofòbia, ja que els que el fan servir intenten invalidar qualsevol crítica a la ideologia islamista. La paraula es fa servir per silenciar a la gent."[58]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Islamofòbia». Departament de Treball i Afers socials. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 maig 2016].
  2. «Islamofòbia». web. Ésadir. [Consulta: 13 maig 2016].
  3. «Oxford English Dictionary: Islamophobia». Oxford University Press.
  4. Cité in : Traian Sandu, Judit Maar, Patrick Renaud, Ouest-Est : dynamiques centre-périphérie entre les deux moitiés du continent, L'Harmattan, 2013, p. 424 lire l'extrait sur books.google.fr
  5. Richardson, Robin (December 2009). "Islamophobia or anti-muslim racism – or what?"PDF (119 KB), Insted website. Accessed December 30, 2011.
  6. * Allen, Chris. Islamophobia. Ashgate, 2010, p. 21. ISBN 978-0754651390.  Bleich, Erik «What Is Islamophobia and How Much Is There? Theorizing and Measuring an Emerging Comparative Concept». American Behavioral Scientist, 55, 12, desembre 2011, pàg. 1581–1600. DOI: 10.1177/0002764211409387. Imhoff, Roland & Recker, Julia; Recker «Differentiating Islamophobia:Introducing a new scale to measure Islamoprejudice and Secular Islam Critique». Political Psychology, 33, 6, desembre 2012, pàg. 811–824. DOI: 10.1111/j.1467-9221.2012.00911.x. Andrew Shryock. Islamophobia/Islamophilia: Beyond the Politics of Enemy and Friend. Indiana University Press, 2010, p. 6. ISBN 978-0-253-22199-5.  Burak Erdenir. Anna Triandafyllidou. Muslims in 21st Century Europe: Structural and Cultural Perspectives. Routledge, 2010, p. 28. ISBN 978-0415497091. 
  7. Bleich, Erik «Defining and Researching Islamophobia». Review Of Middle East Studies, 46, 2, pàg. 181 [Consulta: 20 novembre 2015].
  8. Ingrid Ramberg, « L'islamophobie et ses conséquences pour les jeunes : rapport du séminaire » PDF, Centre européen de la jeunesse, Budapest, Plantilla:1er-6 juin 2004, éd. Council of Europe, 2005, pàgina 6
  9. Dinet, Alphonse Étienne; ben Ibrahim, Sliman. La Vie de Mohammed, Prophète d’Allah, 1918.  citat a Otterbeck, Jonas; Bevelander, Pieter. Islamofobi — en studie av begreppet, ungdomars attityder och unga muslimars utsatthet (PDF) (en swedish). Stockholm: Forum för levande historia, 2006. ISBN 91-976073-6-3 [Consulta: 23 novembre 2011]. «"modern orientalists [are partially] influenced by an islamofobia, which is poorly reconciled with science and hardly worthy of our time"» 
  10. 10,0 10,1 Allen, Christopher (2010). Islamophobia. Ashgate Publishing. pp. 5–6.
  11. Ezzerhouni, Dahou. "L'islamophobie, un racisme apparu avec les colonisations", Algerie-Focus, febrer 3, 2010.
  12. 12,0 12,1 Chris Allen «Islamophobia and its Consequences». European Islam. Centre for European Policy Studies, 2007, pàg. 144 to 167.
  13. Bravo López, F. «Towards a definition of Islamophobia: Approximations of the early twentieth century». Ethnic and Racial Studies, 34, 4, 2011, pàg. 556–573. DOI: 10.1080/01419870.2010.528440.
  14. Otterbeck, Jonas; Bevelander, Pieter. Islamofobi — en studie av begreppet, ungdomars attityder och unga muslimars utsatthet (en swedish). Stockholm: Forum för levande historia, 2006. ISBN 91-976073-6-3 [Consulta: 23 novembre 2011]. 
  15. «Biennial Jim Rose Lecture». The Runnymede Trust. [Consulta: 22 octubre 2015].
  16. «Runnymede Trust / About Us». Runnymedetrust.org. [Consulta: 22 octubre 2015].
  17. Encyclopedia of Race and Ethics, p. 215
  18. Runnymede 1997, p. 5, cited in Quraishi 2005, p. 60.
  19. Garner, Steve and Saher Selod "The Racialization of Muslims: Empirical Studies of Islamophobia." Critical Sociology 41.1 p. 11
  20. 20,0 20,1 Garner, Steve and Saher Selod "The Racialization of Muslims: Empirical Studies of Islamophobia."] Critical Sociology 41.1
  21. Annan, Kofi. "Secretary-General, addressing headquarters seminar Wed Confronting Islamophobia", United Nations, press release, desembre 7, 2004.
  22. 11 septembre: huit ans après, Ben Laden revendique toujours les attentats, Conspiracy Watch, 17 septembre 2009.
  23. « À propos de l'islamophobie », par Alain Gresh.
  24. Voir les archives du monde.fr du 22 décembre 2001 (de pagament).
  25. "Islamophobia: A Challenge for Us All"PDF (69.7 KB), Runnymede Trust, 1997.
  26. Benn; Jawad (2004) p. 162
  27. Benn; Jawad (2004) p. 165
  28. 28,0 28,1 28,2 Døving, Cora Alexa «Anti-Semitism and Islamophobia: A Comparison of Imposed Group Identities» (PDF). Tidsskrift for Islamforskning. Forum for Islamforskning, 2, 2010, pàg. 52–76 [Consulta: 23 novembre 2011].
  29. Bhandar, D. «Cultural politics: Disciplining citizenship». Citizenship Studies, 14, 3, 2010, pàg. 331–343. DOI: 10.1080/13621021003731963.
  30. Poole, E. (2003) p. 216
  31. Miles; Brown (2003) pp. 163–164
  32. Saunders, Doug (18 setembre 2012). "Catholics Then, Muslims Now". The New York Times. Consultat 18 febrer 2014.
  33. Fredman, Sandra. Discrimination and human rights: the case of racism. Oxford [Oxfordshire]: Oxford University Press, 2001, p. 121. ISBN 0-19-924603-3. 
    • Haddad, Yvonne Yazbeck. Muslims in the West: from sojourners to citizens. Oxford [Oxfordshire]: Oxford University Press, 2002, p. 19. ISBN 0-19-514806-1. 
    • Islamophobia: A Challenge for Us All, Runnymede Trust, 1997, p. 1, cited in Quraishi, Muzammil. Muslims and crime: a comparative study. Aldershot, Hants, England: Ashgate, 2005, p. 60. ISBN 0-7546-4233-X. 
  34. 34,0 34,1 Holden, Cathie; Hicks, David V.. Teaching the global dimension: key principles and effective practice. New York: Routledge, 2007, p. 140. ISBN 0-415-40448-7. 
  35. Islamofobi - en studie av begreppet, ungdomars attityder och unga muslimers utsatthet, published by Forum för levande historia
    The rise of anti-Muslim racism in Australia: who benefits?
    Poynting & Mason: "Tolerance, Freedom, Justice and Peace?: Britain, Australia and Anti-Muslim Racism since 11 setembre 2001", Journal of Intercultural Studies, Vol. 27, No. 4 (2006), pp.365-391 doi:10.1080/07256860600934973
  36. Corrina Balash Kerr. «Faculty, Alumnus Discuss Concept of "Islamophobia" in Co-Authored Book». Wesleyan University Newsletter, 20-11-2007. [Consulta: 29 desembre 2007].
  37. «Images of Muslims: Discussing Islamophobia with Peter Gottschalk». Political Affairs., 19-11-2007. [Consulta: 29 desembre 2007].
  38. Lee, S. A.; Gibbons, J. A.; Thompson, J. M.; Timani, H. S. «The islamophobia scale: Instrument development and initial validation». International Journal for the Psychology of Religion, 19, 2, 2009, pàg. 92–105. DOI: 10.1080/10508610802711137.
  39. 39,0 39,1 Kunst, J. R.; Sam, D. L.; Ulleberg, P. «Perceived islamophobia: Scale development and validation». International Journal of Intercultural Relations, 37, 2012, pàg. 225–237. DOI: 10.1016/j.ijintrel.2012.11.001.
  40. Gabriele Marranci: "Multiculturalism, Islam and the clash of civilisations theory: rethinking Islamophobia", Culture and Religion: An Interdisciplinary Journal, Vol. 5, No. 1 (2004), pp.105-117 (116f.)
  41. Bunzl, Matti. Anti-semitism and Islamophobia: hatreds old and new in Europe. Chicago: Prickly Paradigm Press, 2007, p. 13. ISBN 978-0-9761475-8-9 [Consulta: 23 novembre 2011]. 
  42. Benbassa, Esther. «Xenophobia, Anti-Semitism, and Racism». A: Anti-Semitism and Islamophobia: Hatred Old and New in Europe (PDF). Chicago: Prickly Paradigm Press, 2007, p. 86f. ISBN 978-0-9761475-8-9 [Consulta: 23 novembre 2011]. 
  43. Schiffer, S.; Wagner, C. «Anti-Semitism and Islamophobia - new enemies, old patterns». Race & Class, 52, 3, 2011, pàg. 77. DOI: 10.1177/0306396810389927.
  44. Johnson; Soydan; Williams (1998) p. 182
  45. Johnson; Soydan; Williams (1998) p. xxii
  46. Edward W. Said, ‘Orientalism Reconsidered’ in Francis Barker, Peter Hulme, Margaret Iversen, Diana Loxley (eds), Literature, Politics, and Theory, Methuen & Co, London 1986 pp.210–229, pp.220f.
  47. Bryan Stanley Turner, introd. to Bryan S. Turner (ed.) Orientalism: Early Sources, (Vol 1, Readings in Orientalism), Routledge, London (2000) reprint 2002 p.12
  48. The resistible rise of Islamophobia - Anti-Muslim racism in the UK and Australia before 11 setembre 2001, Journal of Sociology març 2007 vol. 43 no. 1 61-86
  49. Contemporary racism and Islamaphobia in Australia - Racializing religion, Ethnicities desembre 2007 vol. 7 no. 4 564-589
  50. Jocelyne Cesari. «Muslims in Western Europe After 9/11:Why the term Islamophobia is more a predicament than an explanation», December 15–16, 2006.
  51. Ed Husain «Stop pandering to the Islamist extremists». London Evening Standard [Londres], 07-07-2008 [Consulta: 24 octubre 2013].
  52. Rushdie, Salman (2012). Joseph Anton: A Memoir, pp. 344–346, Jonathan Cape. Quoted at cārvāka4india.com. Consultat 18 febrer 2014.
  53. Salon: "We need a progressive debate on Islam: This is the right way to counter Donald Trump, and be honest about extremism Freedom of speech, secularism and equal rights must guide the way we discuss all religions -- and take on bigots" by JEFFREY TAYLER desembre 27, 2015
  54. Jackson, Paul. The EDL: Britain's 'New Far Right' Social Movement. RMN Publications, University of Northampton, 2001, p. 10–11 [Consulta: 28 juny 2012]. 
  55. «Islamism and the Left». Dissent (American magazine), Winter 2015 [Consulta: 2 novembre 2015].
  56. «Writers issue cartoon row warning». BBC News, 01-03-2006 [Consulta: 19 febrer 2014].
  57. Rushdie, Salman et al. (March 1, 2006). "Writers' statement on cartoons", BBC News. Consultat 18 febrer 2014.
  58. «French Prime Minister: I Refuse to Use This Term Islamophobia». The Atlantic, 16-01-2015 [Consulta: 17 febrer 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Islamofòbia Modifica l'enllaç a Wikidata