Christopher Hitchens

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaChristopher Hitchens
Christopher Hitchens crop.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Christopher Eric Hitchens Modifica el valor a Wikidata
13 abril 1949 Modifica el valor a Wikidata
Portsmouth (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 desembre 2011 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Houston (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer, càncer d'esòfag i broncopneumònia Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióUniversitat d'Oxford . Filosofia, Polítiques i Economia
The Leys School (en) Tradueix
Balliol College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPeriodista, escriptor, assagista, autobiògraf, crític literari i politòleg Modifica el valor a Wikidata
PartitSocialist Workers Party Modifica el valor a Wikidata
MovimentAteisme Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
Família
FillsAlexander Meleagrou-Hitchens (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansPeter Hitchens Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Christopher Hitchens signature.svg Modifica el valor a Wikidata

Lloc webbuildupthatwall.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0386899 Last fm: Christopher+Hitchens Musicbrainz: b56415e7-c2d5-4a1f-af56-afacb58c244b Discogs: 2220008 Find a Grave: 82028325 Modifica el valor a Wikidata

Christopher Hitchens (Portsmouth, Regne Unit, 13 d'abril de 1949 - Houston, Texas, EUA, 15 de desembre de 2011) va ser un escriptor i periodista anglo-estatunidenc. Va col·laborar a publicacions com New Statesman, The Nation, The Atlantic, London Review of Books, The Times Literary Supplement, Slate, i Vanity Fair.[1][2]

Llicenciat en Filosofia, Ciències Polítiques i Economia pel Balliol College d'Oxford. Després d'escriure durant vint anys al setmanari nord-americà The Nation, es va oposar als governs de Ronald Reagan i Bush pare, així com a la primera guerra del Golf, i se n'acomiada el 2003 per diferències d'opinió amb la direcció de la revista.

En relació amb el seu llibre The Trial of Henry Kissinger (Judici a Kissinger), el diari britànic The Guardian va escriure: «En el seu nou i explosiu llibre, Christopher Hitchens explica per què Henry Kissinger, venerat com un cap d'estat, convidat i admirat pels grans d'aquest món, ha de ser processat per crims contra la humanitat». Christopher Hitchens mostrà reserves envers l'avortament provocat («un nen no nascut no és un tumor ni un apèndix»), però es manifestava favorable a la píndola abortiva RU 486.[3][4][5]

Christopher Hitchens fou antiteista i antireligiós. Parlava sovint en contra de les religions abrahàmiques, o les que ell anomenava «les tres grans religions monoteistes» (judaisme, cristianisme i islam). Al seu llibre Déu no és bo, Hitchens va ampliar la seva crítica a fi d'incloure totes les religions, incloses les que rares vegades són criticades per l'antiteisme occidental com l'hinduisme i el neopaganisme. El seu llibre va tenir reaccions contradictòries, de lloança al New York Times i d'acusacions de «baixesa intel·lectual i moral» al Financial Times.[6] Hitchens va dir en una entrevista que ell pensava que totes les persones educades han de tenir un coneixement de la Bíblia. També va afirmar que va instruir els seus fills en la història religiosa.

Va morir a l'MD Anderson Cancer Center de Houston, a conseqüència de les complicacions d'un càncer d'esòfag que li havia estat diagnosticat el 2010.

Era germà de Peter Hitchens, també periodista però de marcada ideologia conservadora.[7][8]

Obra[modifica]

  • 2009 The Portable Atheist / Edició en castellà Dios no existe, lecturas esenciales para el no creyente.
  • 2007 God Is Not Great, Warner Books, ISBN 0-446-57980-7/ Edició en castellà: Dios no es bueno, publicat per Debate.
  • 2006 Thomas Paine's "Rights of Man": A Biography. Books That Shook the World/Atlantic Books, ISBN 1-84354-513-6
  • 2005 Thomas Jefferson: Author of America. Eminent Lives/Atlas Books/HarperCollins Publishers, ISBN 0-06-059896-4
  • 2004 Love, Poverty, and War: Journeys and Essays. Thunder's Mouth, Nation Books, ISBN 1-56025-580-3
  • 2003 A Long Short War: The Postponed Liberation of Iraq. Plume Books
  • 2002 Why Orwell Matters, Basic Books (US)/UK edition as Orwell's Victory, Allen Lane/The Penguin Press.
  • 2001 The Trial of Henry Kissinger. Verso.
  • 2001 Letters to a Young Contrarian. Basic Books.
  • 2000 Unacknowledged Legislation: Writers in the Public Sphere. Verso.
  • 1999 No One Left to Lie To: The Triangulations of William Jefferson Clinton. Verso. Reissued as No One Left to Lie To: The Values of the Worst Family in 2000.
  • 1995 The Missionary Position (book)|The Missionary Position: Mother Teresa in Theory and Practice. Verso.
  • 1993 For the Sake of Argument: Essays and Minority Reports. Verso, ISBN 0-86091-435-6
  • 1990 Blood, Class, and Nostalgia: Anglo-American Ironies. Farrar, Straus & Giroux. Reissued 2004, with a new introduction, as Blood, Class and Empire: The Enduring Anglo-American Relationship, Nation Books, ISBN 1-56025-592-7)
  • 1990 The Monarchy: A Critique of Britain's Favorite Fetish. Chatto & Windus, 1990.
  • 1988 Prepared for the Worst: Selected Essays and Minority Reports. Hill and Wang (US)/Chatto and Windus (UK).
  • 1987 Imperial Spoils: The Curious Case of the Elgin Marbles. Chatto and Windus (UK)/Hill and Wang (US, 1988) / 1997 UK Verso edition as The Elgin Marbles: Should They Be Returned to Greece? (with essays by Robert Browning and Graham Binns).
  • 1984 Cyprus. Quartet. Revised editions as Hostage to History: Cyprus from the Ottomans to Kissinger, 1989 (Farrar, Straus & Giroux) and 1997 (Verso).

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Christopher Hitchens