Neopaganisme

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El neopaganisme és un terme sota el qual es designa un conjunt heterogeni de religions que intenten recuperar les tradicions politeistes i de culte a la natura de l'Europa precristiana, com ara la celta, la germànica o la grega. S'ha estès des de mitjans del segle xx, principalment a Europa, tot i que posteriorment s'ha difós pels Estats Units i altres països d'Amèrica Llatina.[1] Es fa servir aquest mot amb el prefix "neo" per diferenciar-ho del paganisme antic.

Algunes de les corrents neopaganes són la wicca, l'odinisme, el druïdisme, el romanisme, el neo-hel·lenisme, el rodisme o el damanhur. Alguns seguidors més o menys estrictes de religions precristianes com les cèltiques, nòrdiques, neoromanes o neohel·lèniques rebutgen que se'ls apliqui la paraula neopaganisme. Aquestes religions són molt diferents entre elles, però tenen com a característiques comunes el respecte de la natura, la veneració de molts déus, l'ús de la mitologia antiga i la creença en la màgia. Les religions paganes sempre han estat riques en símbols de molts significats i d'orígens del passat. En la modernitat és predominant un símbol d'orígens grecoromans, el pentacle, que pot ser utilitzat, per tant, com a emblema de totes les religions del neopaganisme. Els símbols dels cinc elements associats als vèrtexs del pentagrama sagrat. Cada tradició neopagana tendeix a tenir els seus propis símbols, que, en el cas de les religions reconstruïdes, són directament heretats del patrimoni cultural de les antigues religions paganes en les quals estan basades.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Bessa, Thaís Chianca «Neopaganismo e Bruxaria Moderna: A Preservação do: A Preservação do Meio Ambiente Através do Culto à Natureza» (en portuguès). Sacrilegens: Revista Discente do Programa de Pós-graduaçao em Ciencia da Religião da UFJF, 17, 2, pàg. 68-81.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Neopaganisme