Neopaganisme uràlic

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

El neopaganisme uràlic consisteix en un conjunt de moviments contemporanis que busquen reviure o revitalitzar les religions ètniques dels pobles uràlics. Aquest renaixement es va produir a partir de les dècades de 1980 i 1990, després del col·lapse de la Unió Soviètica i paral·lelament a la reaparició del sentiment ètnic i cultural dels pobles uràlics de Rússia, Estònia i Finlàndia.[1] De fet, els moviments neopagans a Finlàndia i Estònia tenen arrels molt més antigues, datades des de principis del segle XX.

Entre els pobles uràlics del Districte Federal del Volga, a Rússia (els finesos del Volga i els udmurts), l'acadèmic Victor Schnirelmann ha observat dos patrons de desenvolupament del neopaganisme: la reactivació de rituals autèntics i cerimònies d'adoració a les regions agrícoles, i el desenvolupament de doctrines sistematitzades entre els sectors urbans intel·lectuals que rebutgen l'Església Ortodoxa Russa, considerada una religió estrangera.[2] El 2001 es va fundar la Comunió Uràlica, organització que cerca la cooperació entre les diferents institucions que promouen les religions indígenes uràliques.

Referències i bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. Schnirelmann, pp. 199-209
  2. Schnirelmann, p. 202

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]