Alteritat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'alteritat és la concepció de les altres persones com a diferents de la pròpia identitat. És un concepte filosòfic encunyat per Emmanuel Lévinas però de llarga tradició històrica, ja que un dels objectius de la filosofia ha estat sempre saber que vol dir ser "jo" per oposició a la resta. És un concepte filosòfic que consisteix a substituir la pròpia perspectiva per la de l'altre. Així l'alteritat consisteix a prendre consciència del punt de vista de l'altre, considerar-lo com a vàlid i tenir-lo present.

L'alteritat reconeix que les altres persones tenen característiques diferents, per això se sol usar per definir grups culturals. Davant de la diferència, hom estableix una imatge mental dels que l'envolten i interacciona amb aquesta imatge. Així, l'alteritat pot ser una altra raça, país, sexe, classe social o el conjunt de la humanitat, en funció de la imatge que hom tingui d'un mateix, del rol que adopti. Per exemple, en tant que una persona es percep com a metge, l'alteritat és tota la resta de professions. Però quan es percebi com a ciutadà europeu, canviarà el concepte de l'altre. Per això es parla sempre d'imatges d'alteritat.

L'alteritat tal com la coneixem actualment està molt influenciada pels estudis de Emmanuel Lévinas, qui va desenvolupar i va donar nom a diverses alteritats. Dins dels diferents tipus d'alteritats que ens va presentar Lévinas destaca l'alteritat radical. Aquesta sembla és la que aplica de forma més estrica la idea d'alteritat buscant nous sentits als conceptes que aplica. Lévinas diu que el “sentit comú”, en el que tota persona basa la seva existència doncs és la base de l'estructura de la nostra realitat, deixant fora de combat l'alteritat, la capacitat de posar-se en la pell de l'altre.

L'alteritat radical doncs consisteix a donar un nou sentit al “sentit comú”. Segons Lèvinas el fet que la filosofia occidental estructurés les idees donant-li una racionalitat basada en una societat influenciada per uns objectius era un error i proposa buscar a l'infinit i posar en dubte el “tot” per poder anar més enllà i poder observar un nou “sentit”. Així doncs l'alteritat radical consisteix a buscar un nou sentit al “sentit comú” per poder posar-se en la pell d'un altre sense influències i així poder comprendre millor el “sentir” de l'altre sense influències de cap tipus.

Postures davant l'alteritat[modifica | modifica el codi]

L'alteritat fa qüestionar la identitat i per això històricament ha provocat diferents posicions o reaccions

  • Tolerància: s'admet la diferència i el dret de ser diferents, no hi ha intents de canvi ni d'integració de l'alteritat dins allò considerat propi
  • Etnocentrisme: es considera l'alteritat en els termes marcats per la pròpia personalitat o els codis culturals apresos, pot desembocar en un sentiment de superioritat, com en el racisme
  • Fòbia: es veu els altres com a font de problemes i s'esquiva al màxim el contacte o la interacció per por a canviar la pròpia manera d'ésser, va lligada a grups molt autàrquics o a individus amb problemes de relació social (recull també el concepte de Sartre: "els altres són l'infern")
  • Relativisme: se subratlla la diferència entre els grups o persones
  • Assimilacionisme: s'intenta eliminar l'alteritat a través de l'assimilació als propis codis

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Cerdà, Jordi. Qüestions preliminar. Introducció a la literatura europea, 2011. Pag.47.
  • Castro Serrano, Borja. Las posibilidades del Sentido y la Alteridad Radical: un recorrido arqueológico por el pensamiento de Lévinas. Revista Internacional de Filosofía, nº 48, 2009, 81-96 ISSN 1130-0507
  • Ortega Valencia, Piedad. Pedagogía y alteridad. Una Pedagogía del Nos-Otros. Revista Virtual Universidad Católica del Norte. No. 35, (febrero-mayo de 2012, Colombia),[1], ISSN 0124-5821