Mujeres Libres

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Mujeres Libres (en català, Dones Lliures) va ser una organització anarcosindicalista formada per dones que va existir a Espanya d'abril de 1936 a febrer de 1939, durant la Guerra Civil Espanyola, i fou especialment important durant la revolució social espanyola de 1936. Va constituir una de les organitzacions clàssiques del moviment libertari espanyol, junt amb la CNT, la FAI i les Joventuts Anarquistes. Va ser la primera posada a la pràctica de l'anarcofeminisme.

Història[modifica | modifica el codi]

La CNT proposava als seus orígens la igualtat entre homes i dones, però així i tot algunes de les dones que hi militàven van pensar que calia una organització específica per a poder desenvolupar plenament la seva lluita política específica com a dones, cosa que va donar com a fruit la creació de grups organitzats per a tal fi. L'any 1934 van crear a Barcelona el Grupo Cultural Femenino, que amb el grup de redactores de la revista Mujeres Libres, de Madrid, van formar el que seria l'embrió de la futura organització. Les fundadores foren Lucía Sánchez Saornil, Mercè Comaposada i Guillén i Amparo Poch y Gascón. Els grups van començar a fusionar-se i d'altres dones s'inscrivien de manera independent, formant una federació que s'estima que en octubre de 1938 tenia més de 20.000 integrants.[1]

Va ser en aquest any quan Durruti va prohibir a les anarquistes a lluitar als fronts, proposant-les tasques alternatives com fer d'infermeres, cuineres o costureres; ja que, segons ell, per culpa d'elles "hi ha més baixes a l'hospital per malalties venèries que per ferides de bala".[2] Llavors el nombre d'afiliades va disminuir ràpidament fins a la seva desaparició. Cal remarcar la contradicció que va suposar la decisió de Durruti amb el paper dels anarquistes i de la CNT al començament de la Guerra Civil espanyola, i en especial de la formació Mujeres Libres, pioner pel que fa a la defensa de les tesis feministes.[2]

Durant la transició espanyola després de la dictadura franquista, als anys 70, es van formar de nou alguns grups de dones, alguns dels quals encara existeixen en l'actualitat, amb l'objectiu de restablir Mujeres Libres, però al final aquesta organització no va arribar a renéixer.

Revolució feminista[modifica | modifica el codi]

L'Espanya dels primers anys trenta, al segle XX, estava constituïda per una part de la societat molt conservadora però, alhora, també per un grup d'homes i dones dels més avançats del món a l'època quant al feminisme. L'any 1933 les dones van votar per primera vegada a les eleccions generals, molt abans que en altres països d'Europa. L'any 1936, les dones de Mujeres Libres van sortir al carrer, algunes es mostren a les fotografies en vestits lleugers d'estiu i altres en pantalons, un cop de modernitat en aquells temps.

A més, l'emancipació de la dona arribava a la classe obrera. Les dones de classes altes sempre han estat protegides pel seu estatus, i disposen de temps per a fer altres tasques perquè tenen empleades o esclaves que els fan les suposades acivitats relegades a la dona: ocupar-se dels malalts, dels vells, dels infants, netejar, cuinar, plantxar, etc. Per a les dones de classe treballadora i camperola això era més difícil. Així i tot, Mujeres Libres estava format també per aprenents, criades, costureres, operadores de fàbrica, pageses, prostitutes del Raval, etc. que van deixar les seves llars per prendre fusells i servir a les barricades, a la distribució logística i a la informació entre altres coses. Algunes eren molt joves, gairebé adolescents, de, per exemple, disset anys.[2]

Això xoca amb la reacció d'alguns dels seus vells companys de la CNT, a l'estrena de la pel·lícula Libertàries, d'Aranda, en juliol de 1996 a Tolosa de Llenguadoc, amb motiu del congrés anual de la confederació. La cinta, que mostra algunes d'aquestes dones durant la guerra civil, moment que el director va viure a Barcelona, quan era nen, va ser rebuda amb crits per part dels homes queixant-se de que "les dones mai no han estat al front" i que "com Durruti deia, el lloc de les dones era a casa seva, a les seves cuines i cuidant els seus fills".[2]

Influència a la cultura[modifica | modifica el codi]

L'any 1996, Vicente Aranda va dirigir la pel·lícula Libertarias, sobre dones militants de Mujeres Libres, protagonitzada per Ana Belén, Victoria Abril i Ariadna Gil entre d'altres.[2] A la pel·lícula Land and Freedom de l'anglès Ken Loach, també es mostra el moment en què les milicianes són convidades a abandonar els fronts i la reacció d'elles i dels seus companys.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mujeres Libres. Luchadoras libertarias, pàg. 151, de Concepción Liaño Gil, Fundació Anselmo Lorenzo, Madrid, 1999. ISBN 84-86864-33-X (castellà)
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Cinéma et mémoire. Libertarias rend la guerre aux femmes d'Ange-Dominique Bouzet, a Libération, 22 d'agost de 1996. (francès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • De tota la vida: Dones lliures a la revolució espanyola, documental compost d'entrevistes a membres de Mujeres Libres: Dolores Prat, Pepina Carpena, Lola Iturbe, Suceso Portales, Sara Berenguer i altres. De Lisa Berger i Carol Mazer. Cinta de vídeo en color de 56 minuts. VHS-Secam. París: Hesiode; 1986 (català) (castellà) (francès)
  • Mujeres Libres: España 1936-1939. Selecció i pròleg de Mary Nash. Editorial Tusquets, Barcelona, 1976. ISBN 84-7223-704-4 (castellà)
  • Les femmes anarchistes en Catalogne, de Yasmina Testart. Institut d'Estudis Polítics de París, 1995 (francès)
  • Free women of Spain: anarchism and the struggle for the emancipation of women, de Martha Ackelsberg. Bloomington, Indiana university press, 1991. ISBN 0-253-20634-0 (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]