Félix Gordón Ordás

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaFélix Gordón Ordás
 Ministre d'Indústria i Comerç
Escudo de la Segunda República Española.svg
9 d'octubre de 1933 – 16 de desembre de 1933
 President de govern de la República a l'exili
Escudo de la Segunda República Española.svg
1951 – 1960
 Diputat a les Corts Republicanes
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg
9 de juliol de 1931 – 2 de febrer de 1939
Circumscripció Lleó
 Ambaixador de la II República a Mèxic Mèxic
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg
2 de febrer de 1936 – 31 de març de 1939
Dades biogràfiques
Naixement 11 de juny de 1885
Lleó
Mort 22 de gener de 1973(1973-01-22) (als 87 anys)
ciutat de Mèxic
Activitat professional
Ocupació Advocat
Altres dades personals
Partit polític Partit Republicà Radical Socialista
Izquierda Republicana
Modifica dades a Wikidata

Félix Gordón Ordás (Lleó, 11 de juny de 1885 - Mèxic D.F., 22 de gener de 1973) —qui també apareix denominat com Félix Gordón Ordax— va ser un veterinari i polític republicà espanyol. Durant la Guerra Civil espanyola va ser ambaixador a Mèxic i anys més tard va exercir la Presidència del Govern de la República espanyola en l'exili.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut en León l'11 de juny de 1885,[1] va estudiar Veterinària, carrera que va acabar en 1905 a la seva ciutat natal. Amb profunds coneixements de les tècniques veterinàries més innovadores de la seva època, els seus coneixements no van ser ben valorats per les autoritats en un país endarrerit científicament. Va ser el primer a proposar l'establiment de registres pecuaris arreu de tot l'estat per a un millor control del bestiar i de les malalties i epidèmies.

Va aconseguir que durant la Segona República es creés una Direcció general de Ramaderia. Fou escollit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1931 i 1933 pel Partit Radical-Socialista. Va ser Ministre d'Indústria i Comerç a l'últim govern del bienni progressista, sota la presidència de Martínez Barrio (octubre - desembre de 1933). En 1934 era el líder de la facció més conservadora del partit, que va confluir amb altres en la creació d'Unió Republicana, partit pel qual va ser escollit diputat en les eleccions de febrer de 1936 per les llistes del Front Popular. En 1936 va ser nomenat ambaixador a Mèxic, on realitzaria importants gestions diplomàtiques durant la Guerra Civil espanyola davant el govern de Lázaro Cárdenas. Més tard exerciria la representació d'Espanya davant Panamà, Cuba i Guatemala.[2]

Exiliat en Mèxic després del final de la guerra civil, va ser membre de la Junta Española de Liberación i va arribar a ser nomenat President del Govern de la República en l'exili des de 1951 a 1960. Durant el seu govern l'oposició en l'exili va entrar en una crisi interna quan la Dictadura franquista va entrar en l'ONU (i amb això, el reconeixement a nivell internacional), la qual cosa va suposar un dur cop a la causa republicana. Va morir a Mèxic el 22 de gener de 1973.[1]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Obres científiques: Policía sanitaria de los animales domésticos, Mi evangelio profesional i La ganadería lanar en México.
  • Obres polítiques : Al borde del desastre: economía y finanzas en España. 1939-1951 (1952), Mi política en España (1961-1963, en 3 volums) i Mi política fuera de España (1965-1972, en 4 volums).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Cuenca Toribio; Miranda García, 1991, p. 65.
  2. «Volvería a ser designado Embajador Extraordinario y Plenipotenciario en Guatemala y Panamá, el 2 de noviembre de 1945, al tiempo que ostentaba por elección, la Presidencia del Comité Ejecutivo Nacional de Unión Republicana» a FELIX GORDÓN ORDAS: VETERINARIO Y POLÍTICO REPUBLICANO de l'Asociación Española de Historia de la Veterinaria, Presentació davant la Reial Societat Bascongada d'Amics del País. Biblioteca Dr. Camino de Donostia, 15 de abril de 2003.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]


Càrrecs públics
Precedit per:
Laureano Gómez Paratcha
Ministre d'Indústria i Comerç
Escudo de la Segunda República Española.svg

1933
Succeït per:
Ricardo Samper e Ibáñez
Precedit per:
Álvaro de Albornoz
President de govern de la República a l'exili
Escudo de la Segunda República Española.svg

1951 - 1960
Succeït per:
Emilio Herrera Linares