Escola Moderna

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Imatge del butlletí de l'Escola Moderna
Placa en record de l'antiga seu de l'Escola Moderna (1901-1906), al carrer de Bailèn núm. 56 de Barcelona

L'Escola Moderna va ser un projecte educatiu dirigit a les classes socials més baixes per a que aquestes tinguessin accés a una educació científica, democràtica i de qualitat [1] per així poder desenvolupar unes habilitats socials que fins ara sol eren possibles per les classes superiors.

João Penteado, una professora no identificada i els seus alumnes a l'Escola Moderna de São Paulo el 1913
The Modern School a Nova York, als voltants del 1911-12. Will Durant posa amb els seus alumnes

A principis del segle XX, l’Estat Espanyol s’estava industrialitzant i creixent econòmicament. Barcelona era la població més avançada industrialment i això creava una gran divisió social entre la classe obrera i la classe burgesa que conseqüentment van derivar en vagues i revoltes. Aquesta situació va derivar a una batalla per l’educació. En aquell moment l’educació estava a càrrec de l'Església que atenia a les necessitats dels nens de classe burgesa o acomodada mentre que els nens de classe obrera eren atesos per mestres desventurats de l’estat.[2]

Francesc Ferrer i Guàrdia, influenciat per les idees anarquistes es posicionava a favor de les teories del pensament llibertari i va decidir que l’educació de les masses populars seria el primer pas per poder dur a terme una revolució social del proletariat.

Ferrer i Guàrdia va apostar per una educació laica, mixta, democràtica, on l’educació es portés a terme des d’una comunicació bidireccional, sempre des d’uns principis ètics i de respecte als altres i al món que ens envolta.

Aquestes noves tècniques pedagògiques englobades genèricament sota el nom d’ Escola Moderna o Escola Nova, basades en l’aprenentatge actiu dels alumnes, xocaven frontalment amb les institucions educatives del darrer terç del segle XIX, que eren bàsicament dependents de l’Església Catòlica, que tenia el monopoli educatiu del estat, amb ordres com ara els Jesuïtes.[3]

Les Publicaciones de la Escuela Moderna[modifica]

Com a eina per a impulsar i donar continguts a l'educació que es proposava amb la seva Escola Moderna, Ferrer i Guàrdia creà l'editorial de l'Escola Moderna, a Barcelona (Publicaciones de la Escuela Moderna), que publicà una quarantena de volums, amb coberta de tela vermella, i amb un contingut que anava des de textos elementals de lectura, aritmètica, geografia i gramàtica, fins a tractats més complexos, com l'Origen del Cristianisme, de Malvert, La substància universal, de Bloch i Paraf-Javal, i l'Evolució superorgànica, de Lluria, proveïda d'un prefaci del doctor Ramón y Cajal.

Alguns dels llibres de les citades Publicaciones són:

  • Boletín de la Escuela Moderna. Volum únic. 1901-1903.
- Any I, números 1,2,3,4,5,6,7 y 8. Del 31/10/1901 al 30/6/1902.
- Any II, números 1,2,3,4,5,6,7,8 y 9. Del 31/10/1902 al 30/6/1903.
- 1ª part. Tiempos prehistóricos al Imperio Romano.
- 2a i 3a part. Edad Media y Tiempos Modernos.
- 4ª i 5ª part. De la Revolución Francesa hasta nuestros días.
  • Cuaderno manuscrito. Recapitulación de pensamientos antimilitaristas. 1903.
  • Cartilla filológica española. Primer libro de lectura. 1903.
  • Correspondencia escolar. Primer manuscrito. Impresiones y pensamientos de dos niños ausentes recopilados por Carlos Malato. 1905.
  • Elementos de Aritmética. Volumen de principiantes. Condorcet: La numeración y las 4 reglas. Paraf-Javal: Primeros principios de la aritmética. H.Vogt: Ejercicios. 1905.
  • Elementos de aritmética. 2º volumen. Paraf Javal. Curso medio.
  • Las Ciencias Naturales en la Escuela Moderna. Odón De Buen Vol. I-II-IV de Pequeña Historia Natural. 1905.
- Zoologia. Vol.II de Pequeña Historia Natural.
- Mineralogía. Vol.III de Pequeña Historia Natural.
- Petrografía y vida actual de la tierra. Vol.IV de Pequeña Historia Natural.
  • Nociones de geografia física. De Buen, Odón. Prólogo Eliseo Reclus. 1905. Il·lustrat
  • León Martín o la miseria, sus causas y sus remedios. Lectura popular. Malato, C. 1905.
  • Psicología Etnica. Letourneau, CH. Traducció Anselmo Lorenzo. Tomos I-II-III. 1905. Tom IV.
  • Botiquín escolar. Martinez Vargas, Andrés. 1905. Il·lustrat.
  • Compendio razonado de gramática española. Palasi Martin, Fabián. 1905.
  • La sustancia universal. Paraf Javal y Albert Bloch. Trad. Anselmo Lorenzo. 1905.
  • Preludios de la lucha. Pi y Arsuaga, Francisco. 1906.
  • Nociones sobre las primeras edades de la humanidad. Engerrand, Georges. 196.

Referències[modifica]

  1. «Login - SSO – Universitat Rovira i Virgili». [Consulta: 2018-12-05T11:26:47Z].
  2. «Login - SSO – Universitat Rovira i Virgili». [Consulta: 10 desembre 2018].
  3. «Francesc Ferrer i Guàrdia- Sapiens.cat» (en ca). [Consulta: 9 desembre 2018].

Enllaços externs[modifica]

Vegeu texts en castellà sobre Escola Moderna a Viquitexts, la biblioteca lliure.