Escola Moderna

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Imatge del butlletí de l'Escola Moderna
Placa en record de l'antiga seu de l'Escola Moderna (1901-1906), al carrer de Bailèn núm. 56 de Barcelona

L'Escola Moderna va ser un projecte educatiu dirigit a les classes socials més baixes amb el propòsit que aquestes tinguessin accés a una educació científica, democràtica i de qualitat.[1]

Al segle XX l’educació estava a càrrec de l'Església que atenia a les necessitats dels nens de classe burgesa o acomodada mentre que els nens de classe obrera eren atesos per mestres desventurats de l’estat.[2]

Francesc Ferrer i Guàrdia, influenciat per les idees anarquistes es posicionava a favor de les teories del pensament llibertari així que va prendre la decisió que l’educació de les masses populars seria el primer pas per poder dur a terme una revolució social del proletariat.

Ferrer i Guàrdia va apostar per una educació laica, mixta, democràtica, on l’educació es portés a terme des d’una comunicació bidireccional, sempre des d’uns principis ètics i de respecte als altres i al món que ens envolta.

Aquestes noves tècniques pedagògiques englobades genèricament sota el nom d’ Escola Moderna o Escola Nova xocaven frontalment amb les institucions educatives del darrer terç del segle XIX, que eren bàsicament dependents de l’Església Catòlica.

Cal tenir en compte que avui en dia la petjada de Ferrer i Guàrdia és present al nostre sistema educatiu. [3]

Característiques[modifica]

La principal característica de l’escola moderna és que està basada en el pensament racionalista, el qual defensa el predomini del coneixement racional i empíric enfront del dogmàtic i metafísic.[4]

El context en el què es troba l’escola moderna és en un sistema educatiu en crisis. En la pedagogia espanyola predominaven doctrinalment dos moviments «humanístics»: el «neohumanismo liberal» i l'«humanisme cristià» , per això l’escola moderna es presentava socialment crítica i ideològicament contextualitzada en la racionalització social del poder dominant.[2]

Arrel d’aquesta situació l’escola moderna va sorgir amb l’objectiu de crear una educació nova, en llibertat que es contraposés a la instrucció educativa predominant i donant importància a l’educació com a motor del canvi social i polític. [5]

L’escola moderna va proporcionar un gir pedagògic en centrar l'acció didàctica en la subjectivitat de l'alumnat, en la seva individualitat, autonomia i alliberament.[5]

Principis de l’escola moderna[modifica]

-Racionalisme i cientifisme: Absència de dogmes i el lliure discurs de la raó.[6]

-Llibertària. L'educació és la base fonamental per a aconseguir la plena llibertat de la persona i el respecte als altres.[2]

-Neutralitat ideològica i compromís social: El mestre es converteix en guia , en expositor d’idees i no en transmissor de suposades veritats absolutes.[6]

-Laïcisme: Escola que nega tot tipus de dogma, rebutjava tot tipus de fe o de creença religiosa basada en referències sobrenaturals.[6]

-Educació integral: Respon a la unitat de la persona i a l’equilibri entre el desenvolupament de les fatultats intel·lectuals, professionals i físiques.[2]

-Integració en l’entorn i metodologia activa: S’ha d’apropar l’alumne a la natura, integrar-lo en el medi que l’envolta.[6]

-Coeducació: Escola la qual reivindica la igualtat de sexes, la igualtat d’individus i classes i la democràcia social.[6]

-Absència de premis i càstigs: Els estímuls externs a l’aprenentatge com per exemple exàmens, concursos, notes han de ser substituïts pels interns els quals poden ser l’interès, responsabilitat o l’ètica. A l’escola moderna són absents els premis i càstigs.[6]

-Model higiènic-pedagògic: L’escola moderna comptava amb l'auxili d'una inspecció mèdica pròpia.[2]

Les Publicaciones de la Escuela Moderna[modifica]

Com a eina per a impulsar i donar continguts a l'educació que es proposava amb la seva Escola Moderna, Ferrer i Guàrdia creà l'editorial de l'Escola Moderna, a Barcelona (Publicaciones de la Escuela Moderna), que publicà una quarantena de volums, amb coberta de tela vermella, i amb un contingut que anava des de textos elementals de lectura, aritmètica, geografia i gramàtica, fins a tractats més complexos, com l'Origen del Cristianisme, de Malvert, La substància universal, de Bloch i Paraf-Javal, i l'Evolució superorgànica, de Lluria, proveïda d'un prefaci del doctor Ramón y Cajal.

Alguns dels llibres de les citades Publicaciones són:

  • Boletín de la Escuela Moderna. Volum únic. 1901-1903.
- Any I, números 1,2,3,4,5,6,7 y 8. Del 31/10/1901 al 30/6/1902.
- Any II, números 1,2,3,4,5,6,7,8 y 9. Del 31/10/1902 al 30/6/1903.
- 1ª part. Tiempos prehistóricos al Imperio Romano.
- 2a i 3a part. Edad Media y Tiempos Modernos.
- 4ª i 5ª part. De la Revolución Francesa hasta nuestros días.
  • Cuaderno manuscrito. Recapitulación de pensamientos antimilitaristas. 1903.
  • Cartilla filológica española. Primer libro de lectura. 1903.
  • Correspondencia escolar. Primer manuscrito. Impresiones y pensamientos de dos niños ausentes recopilados por Carlos Malato. 1905.
  • Elementos de Aritmética. Volumen de principiantes. Condorcet: La numeración y las 4 reglas. Paraf-Javal: Primeros principios de la aritmética. H.Vogt: Ejercicios. 1905.
  • Elementos de aritmética. 2º volumen. Paraf Javal. Curso medio.
  • Las Ciencias Naturales en la Escuela Moderna. Odón De Buen Vol. I-II-IV de Pequeña Historia Natural. 1905.
- Zoologia. Vol.II de Pequeña Historia Natural.
- Mineralogía. Vol.III de Pequeña Historia Natural.
- Petrografía y vida actual de la tierra. Vol.IV de Pequeña Historia Natural.
  • Nociones de geografia física. De Buen, Odón. Prólogo Eliseo Reclus. 1905. Il·lustrat
  • León Martín o la miseria, sus causas y sus remedios. Lectura popular. Malato, C. 1905.
  • Psicología Etnica. Letourneau, CH. Traducció Anselmo Lorenzo. Tomos I-II-III. 1905. Tom IV.
  • Botiquín escolar. Martinez Vargas, Andrés. 1905. Il·lustrat.
  • Compendio razonado de gramática española. Palasi Martin, Fabián. 1905.
  • La sustancia universal. Paraf Javal y Albert Bloch. Trad. Anselmo Lorenzo. 1905.
  • Preludios de la lucha. Pi y Arsuaga, Francisco. 1906.
  • Nociones sobre las primeras edades de la humanidad. Engerrand, Georges. 196.

Referències[modifica]

  1. García-Yeste, Redondo-Sama,Padrós, Melgar, Carme, Gisela, Maria, Patricia «The Modern School of Francisco Ferrer i Guàrdia (1859-1909), an International and Current Figure». Teachers College Record, v118 n4 2016, 2016, pàg. 1.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Torrebadella Flix, Xavier «Francisco Ferrer Guardia, postmoderno avanzado y precursor de la educación física crítica. Análisis y reflexión para un giro didáctico». Educar 2016, vol. 52/1, 2016, pàg. 169-191.
  3. «Francesc Ferrer i Guàrdia» (en català). Ferran Vital, 2010. [Consulta: 29 novembre 2018].
  4. «escola racionalista | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 març 2019].
  5. 5,0 5,1 Solà i Gussinyer, Pere «El Centenari de Ferrer, un balanç historiogràfic i pedagògic». Educació i història: Revista d'història de l'educació, Nº 16, 2010, pàg. 15-30.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Cortavitarte Carral, Emili «[http://cgtense.pangea.org/IMG/pdf/Ferrer_i_Guardia-color.pdf Ferrer i Guàrdia i la seva influència en les pedagogies llibertàries ibèriques]». Federació d'Ensenyament de CGT de Catalunya, 2009, pàg. 1-8.

Enllaços externs[modifica]

Vegeu texts en castellà sobre Escola Moderna a Viquitexts, la biblioteca lliure.