Max Stirner

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Max Stirner (Pseudònim de Johann Caspar Schmidt, * 25 d'octubre de 1806 a Bayreuth; † 25 de juny de 1856 a Berlín) fou un filòsof anarquista alemany, que exaltava l'egoisme radical.

Vida[modifica | modifica el codi]

El seu pseudònim era al mateix temps un malnom, en referència al seu front desproporcionadament gran (en alemany, Stirn significa front). Després de treure una nota àmpliament per damunt de la mitja a la selectivitat, Johann Caspar Schmidt va estudiar amb interrupcions, entre 1826 i 1839, teologia i filologia a Erlangen, Königsberg i Berlín. A Berlin va ser alumne de Hegel i Schleiermacher, entre d'altres. A partir de 1841 pertany al Cercle dels Lliures, un grup de debat entre científics i publicistes liberals i socialistes, al que també pertanyien, entre d'altres, Bruno Bauer, Arnold Ruge, Ludwig Buhl, Adolf Rutenberg i temporalment Friedrich Engels.

L'any 1839, Stirner comença a exercir de professor a una escola femenina de Berlín. Entre 1842 i 1844 escriu la seva Opera Magna, L'Únic i la seva Propietat, publicat l'octubre de 1844, però editat a 1845 per el·ludir la censura. Poc abans, va renunciar al seu lloc de feina, no se sap ben bé si per evitar la polèmica que s'hauria pogut originar pel fet que l'autor d'un llibre tan radical ocupés una professió tan exigent, o si realment temia sancions legals i no volia perjudicar l'escola.

Stirner es va casar dues vegades. La seva primera dona va morir l'any 1838 per complicacions al part, juntament amb el seu fill. Es va tornar a casar, amb Marie Dähnhardt de Gadebusch, l'any 1843, convertint el seu matrimoni en una sàtira de la cerimònia eclesiàstica. Però aquesta declaració d'amor no va poder impedir que, l'any 1846, es dissolgués la unió arran dels creixents problemes econòmics de la parella, ja que l'activitat literària li suposava pocs ingressos a Stirner i el seu experiment cooperatiu de comerç majorista de llet, finançat per una herència de Marie, va fracassar estrepitosament per falta d'experiència, així com per la desconfiança d'agricultors i clients.

L'any 1847 tradueix a l'alemany l'obra La Riquesa de les Nacions, d'Adam Smith. Al 1856 mor d'una infecció causada per la picada d'un insecte, endeutat i sense deixar herència.

Filosofia[modifica | modifica el codi]

Caricatura de Max Stirner feta per Fiedrich Engels

Stirner és classificat dins del grup de Joves Hegelians, de l'Esquerra Hegeliana, però dins del qual només encaixa parcialment, ja que amb L'Únic i la seva Propietat s'oposa frontalment a Hegel i els Joves Hegelians. Especialment, ataca als seus membres més destacats de l'època: Bruno Bauer i Ludwig Feuerbach.

Es el primer filòsof a negar tots els imperatius, totes les exigències morals, en fer apologia del poder individual ilimitat, deixant-ho tot a la seva responsabilitat i competència.

Stirner critica l'idealisme alemany de forma polèmica. Per això, Karl Marx es veu obligat a escriure una rèplica dins la seva obra La Ideologia Alemanya al capítol I.III titulat "Sant Stirner".

Cites conegudes del seu llibre (sovint resumides de forma incorrecta) són: »Per mi, res està damunt meu« i »No he fundat la meva causa en res«. Segurament, una de les frases més conegudes sobre la llibertat de l'individua és: Només sóc lliure d'allò de què m'he desempallegat.

Influència[modifica | modifica el codi]

Tot i que la majoria de les recopilacions de la història de la filosofia només el mencionen de passada, ha influït molts filòsofs (entre d'altres, suposadament, Nietzsche, al qual alguns seguidors de Stirner acusen de "gran plagiador") i escriptors (per exemple, Ernst Jünger). Sovint és esmentat com a antecedent de l'anarquisme, especialment de la seva vessant individualista, l'anarcoindividualisme,[1] i de l'existencialisme, mèrit que d'altra banda només mereix parcialment.

L'afinitat de Stirner cap a l'anarquisme clàssic és objecte de polèmica, ja que la majoria dels anarquistes consideren les seves idees contradictòries amb les de l'anarquisme, i només una petita part el consideren un referent. Dins del postanarquisme - una combinació entre anarquisme i postestructuralisme - es troben forts vincles amb Stirner, i molts el consideren un postestructuralista precoç.

Obres[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Horowitz, Irving Louis. The anarchists (en anglès). Transaction Publishers, 2005, p.291-311. ISBN 0202307689. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Max Stirner Modifica l'enllaç a Wikidata


Wikiquote A Viquidites hi ha cites, dites populars i frases fetes relatives a Max Stirner