Aleksandra Kol·lontai

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaAleksandra Kol·lontai
Aleksandra Kollontaj 10.gif
 Membre de l'Assemblea Constituent Russa 


 Ambaixadora 

Dades biogràfiques
Naixement 31 març 1872
Sant Petersburg
Mort 9 març 1952 (79 anys)
Moscou
Sepultura cementiri de Novodèvitxi
Alma mater Universitat de Zuric
Activitat professional
Ocupació Política, diplomàtica i feminista
Altres dades
Partit polític Partit Obrer Socialdemòcrata Rus
Partit Comunista de la Unió Soviètica
Membre de
Cònjuge Pavel Dibenko
Pare Mikhail Domontovich
Premis i reconeixements
Signatura

IMDB: ch0189728
Modifica dades a Wikidata

Aleksandra Mikhàïlovna Kol·lontai —Олександра Михайлівна Коллонтай en ucraïnès; Алекса́ндра Миха́йловна Коллонта́й en rus; nascuda Aleksandra Mikhàïlovna Domontóvitx, Алекса́ндра Миха́йловна Домонто́вич— (Sant Petersburg, 31 de març del 1872 (19 de març del calendari julià)-Moscou, 9 de març de 1952) fou una revolucionària comunista russa, d'origen cosac. Inicialment va militar a la facció menxevic, moderada i minoritària, i des del 1914 a la bolxevic, radical i majoritària.

Infància i joventut[modifica]

Aleksandra era filla d'un militar cosac d'alta graduació i aristòcrata, tot i que d'idees liberals, i d'una rica hereva finlandesa. Parlava rus amb el pare, francès amb la mare i les germanes, anglès amb la nanny i finès amb els pagesos de la finca familiar; també va estudiar alemany. La seva mare no li va permetre anar a la universitat.[1] El 1893 es va casar, contra l'opinió de la seva mare, amb l'enginyer Vladímir Liúdvigovitx Kol·lontai, amb qui va tenir un fill. En aquella època, va fer de mestra, va llegir molt i va escriure obres de ficció.

Activitat política[modifica]

El 1908 es va haver d'exiliar per haver encoratjat els finladesos a independitzar-se de l'Imperi rus. Després es va oposar fermament a la participació dels comunistes a la Primera Guerra mundial. Amb el triomf de la Revolució d'Octubre de 1917, fou comissària del poble per a Afers Socials, el càrrec polític més alt ocupat fins aleshores per una dona a la Unió Soviètica. El 1919 creà, juntament amb Inessa Armand, el Jenotdel, institució dedicada a defensar els drets de les dones. El 1920 va liderar, amb el sindicalista Aleksandr Xliàpnikov, el primer moviment d'oposició dins del règim soviètic, que seria dissolt el 1922. No la van expulsar del partit, però sí que la van enviar tan lluny com van poder: el 1923, Kol·lontai fou la segona dona de la història nomenada ambaixadora,[2] concretament a Noruega, i més tard a Mèxic i a Suècia. A les darreries del mes d'abril de 1943, potser va ser en part responsable del fracàs de les negociacions per una possible pau separada entre els soviètics i els nazis, representats per l'ambaixador alemany a Estocolm, Hans Thomsen.[3] També va formar part de la legació soviètica a la Lliga de Nacions.

Ideologia[modifica]

Com a feminista, defensava l'amor lliure, però no els encontres esporàdics d'homes i dones, sinó les unions lliures entre ambdós membres de la parella. Deia que la societat ha de criar els fills de la revolució, però al mateix temps no s'ha d'impedir que els que vulguin puguin fer de pares dels seus fills. Titllada de contrarevolucionària per les seves relacions amb el també bolxevic i cosac Pàvel Dibenko, fou condemnada a casar-s'hi per un tribunal popular presidit pel mateix Lenin.

Obra[modifica]

  • 1907-1916: Internacional Socialista de les Dones
  • 1908: Introducció a “Les bases socials de la qüestió de la dona”
  • 1909: Les bases socials de la qüestió de la dona
  • 1912: La Internacional Proletària i Guerra
  • 1913: El Dia de la Dona
  • 1914: La Guerra i les nostres tasques imminents
  • 1914-1916: Una ment Gegant, una voluntat Gegant
  • 1915: Qui necessita la Guerra?
  • 1915: Per què el Proletariat alemany va romandre en silenci durant els Dies de Juliol?
  • 1915: Prefaci per a Societat i la Maternitat
  • 1915: La Tercera Internacional
  • 1916: La Dona i la Mare treballadora
  • 1916: La Estatua de la Llibertat
  • 1916: Volen realment la divisió els internacionalistes?
  • 1917: El nostre memorial als Guardians de la Llibertat
  • 1917: Les nostres tasques
  • 1917: Lenin a Smolny
  • 1917: Per què han de guanyar els bolxevics
  • 1918: Els primers passos per la Protecció de la Maternitat
  • 1918: V.I. Lenin i el Primer Congrés de la Dona Treballadora
  • 1918: Decret sobre el benestar de l'infant
  • 1918: Nova Dona (de La Nova Moralitat i la Classe Treballadora)
  • 1919: La lluita de les Dones Treballadores pels seus drets
  • 1919: Per a què lluitem?
  • 1919: Història del moviment de la Dona Treballadora a Rússia
  • 1920: Dia Internacional de la Dona Treballadora
  • 1920: Comunisme i la Família
  • 1920: Una carta interessant de Rússia
  • 1921: El treball de la Dona dins la Evolució de l'economia
  • 1921: La Prostitució i com combatre-la
  • 1921: Carta a Dora Montefiore
  • 1921: La Oposició del Treballador
  • 1921: La Dona Treballadora i Pagesa a la Unió Soviètica
  • 1921: Tesis sobre la Moralitat Comunista en relació vers les relacions conjugals.
  • 1921: Relacions Sexuals i la Lluita de Classes
  • 1922: Aviat (Aquí 48 anys)
  • 1926: Autobiografia d'una Dona Comunista i Sexualment Emancipada
  • 1927: Amor roig
  • 1927: Dones guerreres durant la Gran Revolució d'Octubre
  • 1927: Què a provocat a la Revolució d'Octubre a favor de les dones d'Occident?
  • 1929: Un Gran Amor
  • 1946: La Dona Soviètica - Ciutadana plena i igualitària del País
  • 1946: Lenin pensà per als grans i els petits

Honors i memòria[modifica]

El 2017 quatre cantautores catalanes crearen en record seu el grup Les Kol·lontai per participar en el festival BarnaSants, coincidint amb el centenari de la Revolució soviètica.

Referències[modifica]

  1. Clements, Barbara Evans. Indiana University Press, Bloomington. Bolshevik Feminist: The Life of Aleksandra Kollontai (en anglès), 1979. ISBN 978-0-253-31209-9. 
  2. La primera dona que consta haver exercit la diplomàcia és Diana Abgar, que el 1920 representà Armènia al Japó.
  3. Mastny, Vojtech «Stalin and the Prospects of a Separate Peace in World War II». The American Historical Review. American Historical Association, 77, 1972, pàg. 1365–1388.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aleksandra Kol·lontai Modifica l'enllaç a Wikidata