Maria Teresa Codina i Mir

De Viquipèdia
Infotaula de personaMaria Teresa Codina i Mir
Biografia
Naixement6 març 1927 Modifica el valor a Wikidata (95 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópedagoga Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJoan Codina i Altés Modifica el valor a Wikidata
Premis

Maria Teresa Codina i Mir (Barcelona, 6 de març de 1927)[1] és una mestra i pedagoga, compromesa amb la renovació pedagògica a Catalunya i l'educació de les persones de sectors socials desafavorits.[2]

Vida i trajectòria[modifica]

Filla del metge Joan Codina i Altés (1891-1963)[3] i de Rosa Mir i Casanovas, Maria Teresa Codina obtingué el títol de "maestro de primera enseñanza"[4] (1951) i estudià Filologia Clàssica (1952) a la Universitat de Barcelona;[1] feu una estada a França on es va formar en pedagogia. Va estudiar Pedagogia encara a la Universitat de Barcelona on coincidí amb Marta Mata. Després d'exercir a l'Institut Internat de la Molina, dirigit per Jordi Galí, fill d'Alexandre Galí, va fundar l'escola Talitha ("nena", en arameu), un projecte educatiu innovador, en català i per a nenes (a partir de 1968 seria mixt, tot i que aleshores no estava permès[5]), que va funcionar a l'edifici que actualment és la casa Orlandai entre 1956 i 1974.[6]

Participà amb Marta Mata i Pere Darder a la fundació de l'Associació de Mestres Rosa Sensat. A partir del curs 1974-75 es va incorporar a l'escola del Patronat Nostra Senyora del Port, a la Zona Franca de Barcelona; allí, junt amb Basilio González Muñoz (Arevalillo, Àvila, 1941 - 2017), contribuí en diversos projectes per a oferir oportunitats als infants d'aquesta zona desafavorida, particularment als infants de la comunitat gitana. Des de finals dels anys 70 fins a 1983 dirigí l'escola Avillar Chavorrós ("veniu, mainada", en caló). Encara més endavant participaria en la creació de l'escola Xavó-Xaví ("noi-noia", en caló), una escola-taller de secundària, on treballà fins a la jubilació el 1992. També ocupà diversos càrrecs en l'administració educativa, tant a l'Ajuntament de Barcelona com a la Generalitat.[7]

Ha rebut diversos reconeixements a la seva tasca, particularment el premi Hidalgo de Presència Gitana (1983) i l'any 2001 el I Premi Catalunya d'Educació, màxima distinció al professorat. El 2018 rebé el títol de doctora honoris causa per la Universitat de Vic[8] i a l'octubre del 2020 li fou atorgada la Medalla d'Or de la Generalitat 2020.[9][1]

Publicacions[modifica]

  • Codina, M. T. Una escola per a tots i una educació per a cadascú. Manresa: Ajuntament de Manresa, 1993
  • Codina, M. T. Gitanos en Can Tunis 1977-1983. Crónica de un proceso educativo. Barcelona: Mediterrània, 2000
  • Codina, M. T. (Coord.) El adolescente marginal: Escuela y trabajo. Barcelona: Rosa Sensat, 2001
  • Codina, M. T. Educar en temps difícils. Escola Talitha, 1956-1974. Vic: Eumo Editorial, 2007

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «DECRET 110/2020, de 22 de setembre, pel qual s'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a la senyora Maria Teresa Codina i Mir.». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 22-09-2020. [Consulta: URL actualitzat el 12-02-2022].
  2. Bisquerra i Alzina, R. Maria Teresa Codina i Mir. Una aproximació biobibliogràfica. Temps d'Educació, (1997). 17, 293-323
  3. «Esquela de Juan Codina Altés». La Vanguardia, 18-06-1963, pàg. 25.
  4. Que s'obtenia tenint l'examen d'Estat i fent una sèrie d'examens posteriors
  5. Bisquerra p. 298
  6. «Escola Talitha. L'escola que va desafiar el franquisme». La Vanguardia, 15-07-2015. [Consulta: 4 maig 2019].
  7. Dades extretes principalment de la publicació amb motiu del doctorat honoris causa (veure bibliografia)
  8. Diari de l'educació
  9. «Teresa Codina: ‘La clau és pell fina i sentit comú’». Vilaweb, 14-10-2020. [Consulta: 14 octubre 2020].

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]