Maria Teresa Codina i Mir
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 març 1927  (95 anys)Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | pedagoga |
| Família | |
| Pare | Joan Codina i Altés |
Premis | |
Maria Teresa Codina i Mir (Barcelona, 6 de març de 1927)[1] és una mestra i pedagoga, compromesa amb la renovació pedagògica a Catalunya i l'educació de les persones de sectors socials desafavorits.[2]
Vida i trajectòria[modifica]
Filla del metge Joan Codina i Altés (1891-1963)[3] i de Rosa Mir i Casanovas, Maria Teresa Codina obtingué el títol de "maestro de primera enseñanza"[4] (1951) i estudià Filologia Clàssica (1952) a la Universitat de Barcelona;[1] feu una estada a França on es va formar en pedagogia. Va estudiar Pedagogia encara a la Universitat de Barcelona on coincidí amb Marta Mata. Després d'exercir a l'Institut Internat de la Molina, dirigit per Jordi Galí, fill d'Alexandre Galí, va fundar l'escola Talitha ("nena", en arameu), un projecte educatiu innovador, en català i per a nenes (a partir de 1968 seria mixt, tot i que aleshores no estava permès[5]), que va funcionar a l'edifici que actualment és la casa Orlandai entre 1956 i 1974.[6]
Participà amb Marta Mata i Pere Darder a la fundació de l'Associació de Mestres Rosa Sensat. A partir del curs 1974-75 es va incorporar a l'escola del Patronat Nostra Senyora del Port, a la Zona Franca de Barcelona; allí, junt amb Basilio González Muñoz (Arevalillo, Àvila, 1941 - 2017), contribuí en diversos projectes per a oferir oportunitats als infants d'aquesta zona desafavorida, particularment als infants de la comunitat gitana. Des de finals dels anys 70 fins a 1983 dirigí l'escola Avillar Chavorrós ("veniu, mainada", en caló). Encara més endavant participaria en la creació de l'escola Xavó-Xaví ("noi-noia", en caló), una escola-taller de secundària, on treballà fins a la jubilació el 1992. També ocupà diversos càrrecs en l'administració educativa, tant a l'Ajuntament de Barcelona com a la Generalitat.[7]
Ha rebut diversos reconeixements a la seva tasca, particularment el premi Hidalgo de Presència Gitana (1983) i l'any 2001 el I Premi Catalunya d'Educació, màxima distinció al professorat. El 2018 rebé el títol de doctora honoris causa per la Universitat de Vic[8] i a l'octubre del 2020 li fou atorgada la Medalla d'Or de la Generalitat 2020.[9][1]
Publicacions[modifica]
- Codina, M. T. Una escola per a tots i una educació per a cadascú. Manresa: Ajuntament de Manresa, 1993
- Codina, M. T. Gitanos en Can Tunis 1977-1983. Crónica de un proceso educativo. Barcelona: Mediterrània, 2000
- Codina, M. T. (Coord.) El adolescente marginal: Escuela y trabajo. Barcelona: Rosa Sensat, 2001
- Codina, M. T. Educar en temps difícils. Escola Talitha, 1956-1974. Vic: Eumo Editorial, 2007
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «DECRET 110/2020, de 22 de setembre, pel qual s'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a la senyora Maria Teresa Codina i Mir.». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 22-09-2020. [Consulta: URL actualitzat el 12-02-2022].
- ↑ Bisquerra i Alzina, R. Maria Teresa Codina i Mir. Una aproximació biobibliogràfica. Temps d'Educació, (1997). 17, 293-323
- ↑ «Esquela de Juan Codina Altés». La Vanguardia, 18-06-1963, pàg. 25.
- ↑ Que s'obtenia tenint l'examen d'Estat i fent una sèrie d'examens posteriors
- ↑ Bisquerra p. 298
- ↑ «Escola Talitha. L'escola que va desafiar el franquisme». La Vanguardia, 15-07-2015. [Consulta: 4 maig 2019].
- ↑ Dades extretes principalment de la publicació amb motiu del doctorat honoris causa (veure bibliografia)
- ↑ Diari de l'educació
- ↑ «Teresa Codina: ‘La clau és pell fina i sentit comú’». Vilaweb, 14-10-2020. [Consulta: 14 octubre 2020].
Bibliografia[modifica]
- Carbonell, F. «Maria Teresa Codina, una mestra coherent i compromesa», Caixa d'eines 07, Llengua. Interculturalitat i cohesió social. La cultura gitana al centre educatiu. Generalitat de Catalunya, Departament d'Educació, 2008.
- Nadal i Espinasa, Maria; Palomar i Briansó, Anna. Aproximació a la biografia i al pensament educatiu de Maria Teresa Codina. Educant entre la utopia i la realitat, Treball de fi de grau, Universitat de Vic, 2014.
- Nadal i Espinasa, Maria; Palomar i Briansó, Anna. «Maria Teresa Codina i Mir (1927): educació, marginació i igualtat d'oportunitats». Dins Soler, J. (coord.) Vint mestres i pedagogues catalanes del segle XX. Barcelona: Rosa Sensat, 2015, p. 303-317, ISBN 9788494381331.
- Llibret: Acte d'investidura de Doctora Honoris Causa de la senyora Maria Teresa Codina i Mir de la Universitat de Vic. Servei de Publicacions de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, Vic, juny 2018 - conté elements biogràfics.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- Entrevista de Josep Maria Espinàs a M. Teresa Codina, el 21 de març de 1992 (45 minuts), TV3 a la carta.
