Ernest Labrousse

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaErnest Labrousse
Biografia
Naixement 16 març 1895
Barbezieux-Saint-Hilaire
Mort 24 maig 1988 (93 anys)
París
  President Q23810808 Tradueix

1959 – 1982 – Madeleine Rebérioux →
Dades personals
Formació Facultat d'Art de París
Facultat de Dret de París
Activitat
Camp de treball Història i economia
Ocupació Historiador, activista polític, periodista i professor d'universitat
Ocupador L'Humanité
Universitat de París
Le Populaire Tradueix
École pratique des hautes études Tradueix
Partit Partit Comunista Francès
Secció Francesa de la Internacional Obrera
Partit Socialista Unificat
Professors François Simiand
Obra
Estudiant doctoral Michelle Perrot, Jacques Rougerie i Maurice Agulhon
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Camille-Ernest Labrousse (Barbezieux, Poitou-Charente, 16 de març de 1895París, 24 de maig de 1988) va ser un historiador francès especialitzat en la història econòmica i social.

Labrousse establí un model històric centrat en tres nusos—econòmic, social i cultural—inventant la història quantitativa de vegades actualment anomenada "cliomètrica". Va aplicar mètodes estadístics basant-se en biografies i en els relats de testimonis individuals, els quals han proporcionat la columna vertebral de la historiografia tradicional, va aplicar mètodes estadístics i va influir en tota una generació. Fernand Braudel va dir que si no fos per Labrousse, "els historiadors no haurien pogut reeixir en l'estudi dels salaris i els preus".[1] La prominència de Labrousse també era degut al seu lloc en la Sorbonne, on supervisava les tesis doctorals de tota una generació d'historiadors .[2]

La seva primera gran obra va tenir el títol de Esquisse du mouvement des prix et des revenus en France au XVIIIe siècle ("Esbós de l'evolució dels preus i els ingressos a França durant el segle XVIII", 1932).[3]

El treball propi de Labrousse es concentra en la França del segle XVIII i XIX, però el seu mètode es pot aplicar a altres èpoques.

Labrousse, no era estrictament un membre de l'Escola d'Annales d'historiadors, els quals estaven molt influïts per les idees preconcebudes de la historiografia marxista per a satisfer-lo, però hi va col·laborar per a crear una nova demografia humana. El 1948 va presidir una cèlebre conferència titulada "Com s'originen les revolucions," centrant-se en les revolucions franceses de 1789, 1830 i 1848, i aplicant a elles la seva metodologia social, econòmica i política. El 1979 va rebre el Premi Balzan d'història (ex aequo amb Giuseppe Tucci).

Labrousse va ser inicialment alumne de François Simiand.

Obres principals[modifica]

  • Esquisse du mouvement des prix et des revenus en France au XVIIIe siècle, 2 vols. (Paris:Dalloz) 1932.
  • La Crise de l’économie française à la fin de l'ancien régime et au début de la Révolution (Paris:PUF) 1943, amb la qual va guanyar la càtedra per a la Sorbonne.
  • Histoire économique et sociale de la France, 3 vols. (Paris:PUF) 1970-79.
  • Le XVIIIe siècle. Révolution intellectuelle, technique et politique (1715-1815), Presses Universitàries de France . París . Amb Roland Mousnier dir. Maurice Crouzet

Notes[modifica]

  1. Fernand Braudel, The Wheels of Commerce 1982, vol. II in Civilization and Capitalism p 343
  2. Points made by Mark Potter, introducing the section on Labrousse in Philip Daileader, Philip Whalen, eds. French Historians 1900-2000: New Historical Writing in Twentieth-Century France 2010:360-70.
  3. Noted by Potter 2010.

Referències[modifica]