Ernest Labrousse

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaErnest Labrousse
Biografia
Naixement 16 març 1895
Barbezieux-Saint-Hilaire
Mort 24 maig 1988 (93 anys)
París
Educació Facultat d'Art de París
Facultat de Dret de París
Activitat
Camp de treball Història
Ocupació Historiador i activista polític
Ocupador L'Humanité
Partit polític Partit Comunista Francès
Secció Francesa de la Internacional Obrera
Partit Socialista Unificat (França)
Obra
Estudiant doctoral Michelle Perrot Tradueix i Jacques Rougerie Tradueix
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Camille-Ernest Labrousse (Barbezieux, Poitou-Charente, 16 de març de 1895París, 24 de maig de 1988) va ser un historiador francès especialitzat en la història econòmica i social.

Labrousse establí un model històric centrat en tres nusos—econòmic, social i cultural—inventant la història quantitativa de vegades actualment anomenada "cliomètrica". Va aplicar mètodes estadístics basant-se en biografies i en els relats de testimonis individuals, els quals han proporcionat la columna vertebral de la historiografia tradicional, va aplicar mètodes estadístics i va influir en tota una generació. Fernand Braudel va dir que si no fos per Labrousse, "els historiadors no haurien pogut reeixir en l'estudi dels salaris i els preus".[1] La prominència de Labrousse també era degut al seu lloc en la Sorbonne, on supervisava les tesis doctorals de tota una generació d'historiadors .[2]

La seva primera gran obra va tenir el títol de Esquisse du mouvement des prix et des revenus en France au XVIIIe siècle ("Esbós de l'evolució dels preus i els ingressos a França durant el segle XVIII", 1932).[3]

El treball propi de Labrousse es concentra en la França del segle XVIII i XIX, però el seu mètode es pot aplicar a altres èpoques.

Labrousse, no era estrictament un membre de l'Escola d'Annales d'historiadors, els quals estaven molt influïts per les idees preconcebudes de la historiografia marxista per a satisfer-lo, però hi va col·laborar per a crear una nova demografia humana. El 1948 va presidir una cèlebre conferència titulada "Com s'originen les revolucions," centrant-se en les revolucions franceses de 1789, 1830 i 1848, i aplicant a elles la seva metodologia social, econòmica i política. El 1979 va rebre el Premi Balzan d'història (ex aequo amb Giuseppe Tucci).

Labrousse va ser inicialment alumne de François Simiand.

Obres principals[modifica]

  • Esquisse du mouvement des prix et des revenus en France au XVIIIe siècle, 2 vols. (Paris:Dalloz) 1932.
  • La Crise de l’économie française à la fin de l'ancien régime et au début de la Révolution (Paris:PUF) 1943, amb la qual va guanyar la càtedra per a la Sorbonne.
  • Histoire économique et sociale de la France, 3 vols. (Paris:PUF) 1970-79.
  • Le XVIIIe siècle. Révolution intellectuelle, technique et politique (1715-1815), Presses Universitàries de France . París . Amb Roland Mousnier dir. Maurice Crouzet

Notes[modifica]

  1. Fernand Braudel, The Wheels of Commerce 1982, vol. II in Civilization and Capitalism p 343
  2. Points made by Mark Potter, introducing the section on Labrousse in Philip Daileader, Philip Whalen, eds. French Historians 1900-2000: New Historical Writing in Twentieth-Century France 2010:360-70.
  3. Noted by Potter 2010.

Referències[modifica]