Carme Bravo
 Carme Bravo a París. 1951  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 octubre 1919 Gironella (Berguedà) |
| Mort | 29 abril 2007 (87 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Conservatori Municipal de Música de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | professora de música, pianista clàssica |
| Segell discogràfic | EMI Classics Produccions Discogràfiques Independents |
| Família | |
| Cònjuge | Frederic Mompou i Dencausse |
   | |
Carme Bravo Roy (Gironella, Berguedà, 24 d'octubre del 1919 - Barcelona, 29 d'abril del 2007)[1] va ser una pianista i pedagoga catalana. Va cursar tota la carrera de piano al Conservatori Superior de Música de Barcelona, on va obtenir diversos premis i qualificacions incloent una beca de l'Ajuntament de Barcelona per ampliar els seus estudis a París.[1] El 1950 es va traslladar a França,[2] on va ser deixeble de Lazare Lévy i Madga Tagliaferro.[3]
Biografia[modifica]
Primers anys[modifica]
Era la filla petita d'una família menestral.[1] Va tenir el seu primer contacte amb la música rebent classes d'una veïna. Més endavant, quan la seva família es va traslladar a Barcelona, va iniciar els estudis de piano i solfeig en una escola de música. Durant aquest temps va conèixer la seva amiga Petri Palou, també estudiant de piano.[2]
Carrera musical[modifica]
A Barcelona va iniciar la seva carrera concertista amb l'Orquestra Municipal de Barcelona sota la direcció d'Eduard Toldrà.[1] El 1941 va participar en un concurs de piano organitzat per César Mendoza Lasalle al Teatre Coliseum de Barcelona.[2] Allà va conèixer el compositor Frederic Mompou, amb qui es casaria l'any 1957.[1] L'any 1950, becada per l'Ajuntament de Barcelona va traslladar-se a París per continuar els seus estudis de piano.[2] D'entre altres professors de piano va rebre consells de Ricard Viñes.[1] Durant la seva estança va actuar per la Radiofusió francesa.[4] També va oferir diversos concerts de repertori clàssic i espanyol a Itàlia i Holanda.[1]
Durant el seu matrimoni va ser professora de piano al Conservatori Superior de Música de Barcelona i mestra de pedagogia a l'Escola Universitària del Professorat. Després de la mort del seu marit va reprendre l'activitat concertística presentant les seves obres en països com el Japó i els Estats Units i arreu d'Espanya.[1]
Vida personal[modifica]
Va viure els primers anys a Gironella amb els seus pares. Tenia germans més grans que estudiaven en un internat, però la seva mare es va ocupar d'ensenyar-li les primeres lletres. Durant l'època d'estudiant al Conservatori de Barcelona es va fer amiga íntima de Petri Palou.[2] Aquesta amistat va durar molts anys i juntes arribarien a fer concerts col·laboratius arreu d'Espanya.[3][4]
Després de conèixer el compositor i pianista Frederic Mompou van iniciar una amistat propera, veient-se sovint en passejades per Barcelona.[5] Aquesta relació es va mantenir durant quinze anys fins a acabar en matrimoni l'any 1957. Bravo va mantenir moltes amistats amb altres artistes i poetes coneguts de l'època com Alícia de Larrocha, Xavier Montsalvatge i, en particular, amb Josep Janés i Ester Nadal. Bravo i Nadal havien participat juntes en moltes activitats musicals i juntament amb Pura Gómez, i J. Climent i Guinart formaven part dels fundadors del Cor Mixt Polifònic.[2]
Últims anys[modifica]
En els anys després de la mort del seu marit l'any 1987, Bravo va instruir pianistes en la interpretació de les seves obres oferint classes magistrals i concerts arreu del món.[1][6][7] Va tenir la iniciativa de crear una fundació dedicada a la promoció de l'estudi i difusió de la música de Mompou, sobretot entre la gent jove. Juntament amb l'entitat Joventuts Musicals de Barcelona i Joan Millà va crear la Fundació Privada Frederic Mompou el 12 de Juny 2006.[1]
Ha publicat dos àlbums d'obres per a piano sol i piano i veu amb EMI Classics i PDI.[8]
Referències[modifica]
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 «La Fundació». Fundació Frederic Mompou. [Consulta: 28 octubre 2020].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Janés. La vida callada de Mompou (en castellà). Madrid: Vaso Roto, 2012, p. 289. ISBN 9788415168454.
- ↑ 3,0 3,1 Musikaltegia (en castellà) El piano de Federico Mompou, 17-10-1990.
- ↑ 4,0 4,1 «Vida y obra de Federico Mompou» (en castellà). Vida y obra de Federico Mompou [Embajada de España, Instituto de Cooperación Ibero-Americano], 18-11-1993.
- ↑ Bravo, Carme «Federico y yo» (en castellà). Scherzo, Abril 1993.
- ↑ Maluquer «En la mort de dues grans senyores de la música». Panorama.
- ↑ «Consejos de Carme Bravo sobre la música de F. Mompou» (en castellà). [Consulta: 7 gener 2021].
- ↑ «Carmen Bravo» (en anglès). [Consulta: 8 gener 2021].
Enllaços externs[modifica]