Carme García i Suárez

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCarme García i Suárez
Carme Garcia, nova directora general de Memòria Democràtica.png
(2018)
Biografia
Naixement 27 març 1957 (62 anys)
Badajoz (Extremadura)
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament 

19 gener 2016 –
Escut de Sabadell.svg  Regidora de l'Ajuntament de Sabadell 

16 juny 2007 – juny 2014
Escudo de España (mazonado).svg  Diputada al Congrés dels Diputats 

29 març 2004 – 15 gener 2008
Circumscripció electoral: Barcelona


Escut de Sant Quirze del Vallès.svg  Regidora de l'Ajuntament de Sant Quirze del Vallès 

17 juny 1995 – 12 juny 1999
Escut de Sant Quirze del Vallès.svg  Tinent d'alcalde Sant Quirze del Vallès

1995 –
Escudo de la provincia de Barcelona.svg  Diputada provincial de Barcelona 

Dades personals
Formació Universitat Autònoma de Barcelona
Activitat
Ocupació Política i funcionària
Ocupador casa de la vila de Sabadell
Partit Partit Socialista Unificat de Catalunya (1975–)
Iniciativa per Catalunya Verds (–2014)

Twitter: carmegarciasu
Modifica les dades a Wikidata

Carme García i Suárez (Badajoz, 27 de març de 1957) és una política catalana d'origen extremeny. Ha estat directora general de Memòria Democràtica.[1][2] Va ser diputada en la VIII Legislatura (2004-2008) triada per la circumscripció de Barcelona en la llista d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa.[3] Ha estat regidora per Iniciativa per Catalunya Verds i portaveu a l'Ajuntament de Sabadell de 2007 a juny 2014, moment en el qual deixa la seva acta electoral i es reincorpora al seu lloc de funcionària municipal de Serveis Socials.[4]

Biografia[modifica]

És diplomada en Treball Social i Màster de Mediació i Resolució de Conflictes i funcionària del departament de Serveis Socials de l'Ajuntament de Sabadell. Durant cinc anys va dirigir el departament d'Igualtat en aquest municipi. Va deixar temporalment el seu lloc quan va ser escollida diputada en 2004. Es reincorpora després de la seva dimissió com a regidora de l'Ajuntament de Sabadell al juny de 2014.

Trajectòria política[modifica]

Carme Garcia i Maties Serracant, en l'homenatge a Emília i Angelina Masachs Borruel

Militant del PSUC des de 1975 i posteriorment d'Iniciativa per Catalunya. Ha estat tinent d'alcalde i regidora de l'ajuntament de Sant Quirze del Vallès a les eleccions municipals de 1995.[3]

Escollida diputada en les eleccions generals espanyoles de 2004 per la circumscripció de Barcelona per la coalició Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa.

De maig de 2004 a gener de 2008 assumeix ser portaveu de la Comissió Mixta dels Drets de la Dona i d'Igualtat Oportunitats. Entre altres ponències participa en la de la Llei Integral contra la violència de gènere aprovada en 2004 per la qual al setembre de 2006 rep el premi de l'Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial juntament amb les diputades que van ser portaveus dels seus grups parlamentaris durant la seva tramitació Mariví Monteserín (PSOE), Susana Camarero (PP), Mercè Pigem (CiU), Rosa Bonàs (ERC), Margarita Uria (EAJ-PNV) i Uxue Barkos (Grup mixt).[5]

Va ser també Ponent de la Ponència sobre la prostitució a Espanya (2006-2007)[3] i Ponent en la Llei de Dependència pel treball de la qual va rebre el Premi Nacional del Treball Social 2011 al costat de les diputades Lucila Corral i Esperança Esteve i Ortega i l'ex diputada María José Sánchez Rubio.[6]

A les eleccions municipals espanyoles de 2007 encapçala la llista per Sabadell per Esquerra Unida i Alternativa + Iniciativa per Catalunya (EUA+ICV-EPM) i és escollida regidora.[7] Renovà la seva acta a les eleccions municipals de 2011. En aquest període fou portaveu a l'Ajuntament primer d'ICV-EUiA (2007 a 2011) i des de 2011 només d'ICV. Ha estat diputada d'Educació de la Diputació de Barcelona. L'estiu de 2014 va renunciar al seu càrrec a l'ajuntament i tornà a la seva plaça de funcionària.[8] Poc després va anunciar que abandonava ICV i que apostava per la independència de Catalunya.[9] El gener de 2016 és nomenada directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament[10] i el juny del 2018, directora general de Memòria Democràtica.[1][2]

Referències[modifica]