Jordi Ramon i Torres

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJordi Ramon i Torres
Biografia
Naixement8 setembre 1971 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Tàrrega (Urgell) Modifica el valor a Wikidata
  Diputat al Congrés dels Diputats
29 de març de 2004 – 1 d'abril de 2008
← -
- →
CircumscripcióLleida
  Tinent d'Alcalde de Tàrrega
2007 – 2011
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitERC

Jordi Ramon i Torres (Tàrrega, Urgell, 8 de setembre de 1971)[1] és un ex-polític català.

Militant d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) des de 1989. Fou regidor de l'Ajuntament de Tàrrega des del 2003 al 2015. Es presenta com a cap de llista per ERC als comicis municipals de l'any 2003 i surt elegit regidor de l'Ajuntament de Tàrrega. De no tenir representació en l'arc municipal, ERC obté tres regidors, els quals signen un acord de Govern amb AIPN i PSC, fruit del qual Jordi Ramon exerceix de regidor d'Esports, Ensenyament i Joventut. En les eleccions del 2007, torna a encapçalar la candidatura i la seva formació manté els tres regidors, que renoven el pacte amb AIPN-PSC incorporant ICV. Durant aquesta legislatura (2007/2011) ocupa les responsabilitats de regidor de Cultura i 1r. Tinent d'Alcalde. En la seva última legislatura (2011/2015) ERC es queda amb un sol representant a l'arc municipal i Jordi Ramon exerceix com a regidor de l'oposició.[2][3] Durant la seva trajectòria política també ha ocupat un escó al Consell Comarcal de l'Urgell, a la Diputació de Lleida i com a diputat al Congrés en la legislatura 2004-2008.[1][4]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Jordi Ramon» (en castellà). Congrés dels Diputats, 2008. [Consulta: 3 març 2015].
  2. «Jordi Ramon». Esquerra Republicana de Catalunya. Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 3 març 2015].
  3. Jordi Ramon i Torres Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. al web del consistori de Tàrrega
  4. Jordi Ramon Torres, cabeza de lista de Esquerra por Lleida, (en castellà). El País, 12 de gener de 2004