Josep Paluzie i Lucena

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Paluzie i Lucena
Paluzie y LucenaJose.jpg
Josep Paluzie (aprox.1930)
Biografia
Naixement (es) José Paluzie y Lucena
26 de novembre de 1860
Barcelona, Barcelonès
Mort 22 de gener de 1938(1938-01-22) (als 77 anys)
Nacionalitat Catalunya
Formació professional Esperantista
Activitat
Ocupació Enginyer, editor, jugador i problemista d'escacs
Esport escacs
Modifica les dades a Wikidata

Josep Paluzie i Lucena (Barcelona, 26 de novembre de 1860 - 22 de gener de 1938) fou un jugador d'escacs, problemista, i editor català, una de les personalitats més rellevants dels escacs a Catalunya a les darreries del segle xix.[1]

Biografia[modifica]

Josep Paluzie era fill de Faustino Paluzie (1833 - †1901), editor de Barcelona molt rellevant en el camp dels llibres educatius i material d'ensenyament per a infants, i nét d'Esteve Paluzie i Cantalozella.[2] A més, va ser el pare d'Antoni Paluzie i BorrellMercedes Paluzie i Borrell i del també esperantista Jesús Paluzie i Borrell.[3]

A més de jugador d'escacs i gran problemista (molt reconegut internacionalment), Paluzie es va implicar en pràcticament tots els àmbits relatius a la promoció del joc de reis a Catalunya: fou organitzador de torneigs, director, àrbitre, escriptor, etc.

La iniciació als escacs[modifica]

Es va iniciar en els escacs ben aviat, de la mà d'un seu oncle. En la seva època d'estudiant, practicava escacs amb alguns companys, entre els quals hi havia el també rellevant jugador barceloní Josep Maria Baquero i Vidal. El 1883 s'inicià en la composició de problemes d'escacs, de la mà del mestre Dr. Josep Tolosa i Carreras.

Escriptor d'escacs[modifica]

Paluzie, que treballava a l'editorial familiar (Hijos de Paluzíe) tenia una gran biblioteca d'escacs, on hi havia, entre altres obres, el famosíssim llibre Libro de la invención liberal y arte del juego del Axedrez de Ruy López de Segura editat a Alcalá de Henares el 1561. Els seus llibres d'escacs foren llegats a la Biblioteca de Catalunya per la seva vídua i pel seu fill, Antoni Paluzie i Borrell, astrònom i divulgador científic en temes astronòmics. Com a articulista, va col·laborar en moltes revistes i publicacions d'escacs. Com a escriptor, fou autor del Manual de ajedrez para uso de los principiantes, publicat a Barcelona entre 1905 i 1912. També publicà, el 1909, el primer llibre d'escacs en esperanto, Sesdek ŝakproblemoj, (60 problemes d'escacs) una col·lecció de 60 dels seus problemes d'escacs.[4]

El 1913 publicà el llibre Un artista en ajedrez (Valentín Marín), en edició bilingüe (castellà / esperanto), dedicat a Valentí Marín i Llovet, i editat a Barcelona per Hijos de Paluzíe, editores. La versió en esperanto fou obra de Frederic Pujulà i Vallès.[5][6]

El 1916 publicà Primer Libro del Ajedrecista, una traducció ampliada del famós Analyse du jeu des échecs de François-André Danican Philidor (edició de 1887).[7]

El Manual de Ajedrez[modifica]

La seva obra principal fou el Manual de ajedrez para uso de los principiantes, de gran èxit en l'àmbit dels països de parla castellana.[8] Era una obra en sis fascicles, escrita i publicada entre 1905 i 1912, de la qual Roberto Grau va escriure que era la millor obra en llengua castellana per a l'ensenyament dels escacs anterior a la I Guerra Mundial (curiosament, Grau fou l'autor del «Tratado General de Ajedrez», l'obra de referència per a la iniciació als escacs posterior a la I Guerra Mundial).

El fascicle cinquè del Manual està dedicat als problemes d'escacs, i inspirat en els treballs que el compositor Josep Tolosa (1869-1916) va publicar per a la revista francesa La Stratégie entre 1887 i 1890.

Càrrecs[modifica]

Fou nomenat President d'honor del Club Escacs Barcelona[1] (fundat el 15 de setembre de 1921 com a Club de Ajedrez Barcelona), i que fou la primera entitat d'escacs d'Espanya (la seva data de fundació és anterior a la de les federacions Espanyola i Internacional).[9]

Fons i documentació[modifica]

La seva biblioteca especialitzada en el món dels escacs[10] i altra documentació sobre aquest tema [11] es conserven a la Biblioteca de Catalunya.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Martín: FCE: 75 Anys d'Història 1925-2000, pàg.19
  2. Inventari de documentació de la família Paluzíe Biblioteca de Catalunya [Consulta 09 desembre 2009]
  3. «Enciklopedio de Esperanto» (en esperanto). Literatura Mondo, 1933-1934. [Consulta: 22 setembre 2014].
  4. «International Language (Chess and Esperanto)» (en anglès). Edward Winter, 2003. [Consulta: 21 setembre 2014].
  5. Escacultura:: Comentaris sobre llibres de Paluzíe [Consulta 09 desembre 2009]
  6. ChessNotes d'Edward Winter: Comentaris sobre llibres d'escacs en esperanto (anglès) [Consulta 14 desembre 2009]
  7. La Vanguardia 28 novembre 1916
  8. Sobre el Manual de Ajedrez
  9. Martín: FCE: 75 Anys d'Història 1925-2000, pàg.121
  10. Catálogo de la Exposición Bibliográfica de Ajedrez, organizada con los ejemplares que formaron la colección de José Paluzié y Lucena, donada a la Biblioteca Central por doña Mercedes Borrell, viuda de Paluzié, e hijos (marzo de 1940), Barcelona. Biblioteca Central, 1943
  11. Documentació sobre escacs de Josep Paluzie, Biblioteca de Catalunya

Bibliografia[modifica]

  • Martín González, Àngel; López Manzano, Antonio. Federació Catalana d'Escacs. FCE: 75 Anys d'Història 1925-2000. 1a ed., 2001, p. 367 pàg.. ISBN 84-607-1908-1. 

Enllaços externs[modifica]

Vegeu també[modifica]