Josep Paluzie i Lucena
 Josep Paluzie (aprox.1930)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) José Paluzie y Lucena 26 novembre 1860 Barcelona |
| Mort | 22 gener 1938 (77 anys) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Formació professional | Esperantista |
| Activitat | |
| Ocupació | Enginyer, editor, jugador i problemista d'escacs |
| Esport | escacs |
| Família | |
| Fills | Antoni Paluzie i Borrell, Jesús Paluzie i Borrell |
Josep Paluzie i Lucena (Barcelona, 26 de novembre de 1860 - 22 de gener de 1938) fou un jugador d'escacs, problemista, i editor català, una de les personalitats més rellevants dels escacs a Catalunya a les darreries del segle xix.[1]
Biografia[modifica]
Era fill de Faustí Paluzie i Tallé (1833-1901),[2] editor de Barcelona molt rellevant en el camp dels llibres educatius i material d'ensenyament per a infants i Júlia Lucena i Castells, filla del fabricant d'estampats Josep Lucena i Parès (vegeu casa-fàbrica Lucena). El seu avi patern era Esteve Paluzie i Cantalozella,[3] i va ser el pare d'Antoni Paluzie i Borrell, Mercedes Paluzie i Borrell i del també esperantista Jesús Paluzie i Borrell.[4][5]
A més de jugador d'escacs i gran problemista (molt reconegut internacionalment), Paluzie es va implicar en pràcticament tots els àmbits relatius a la promoció del joc de reis a Catalunya: fou organitzador de torneigs, director, àrbitre, escriptor, etc.
La iniciació als escacs[modifica]
Es va iniciar en els escacs ben aviat, de la mà d'un seu oncle. En la seva època d'estudiant, practicava escacs amb alguns companys, entre els quals hi havia el també rellevant jugador barceloní Josep Maria Baquero i Vidal. El 1883 s'inicià en la composició de problemes d'escacs, de la mà del mestre Dr. Josep Tolosa i Carreras.
Escriptor d'escacs[modifica]
Paluzie, que treballava a l'editorial familiar (Hijos de Paluzíe) tenia una gran biblioteca d'escacs, on hi havia, entre altres obres, el famosíssim llibre Libro de la invención liberal y arte del juego del Axedrez de Ruy López de Segura editat a Alcalá de Henares el 1561. Els seus llibres d'escacs foren llegats a la Biblioteca de Catalunya per la seva vídua i pel seu fill, Antoni Paluzie i Borrell, astrònom i divulgador científic en temes astronòmics. Com a articulista, va col·laborar en moltes revistes i publicacions d'escacs. Com a escriptor, fou autor del Manual de ajedrez para uso de los principiantes, publicat a Barcelona entre 1905 i 1912. També publicà, el 1909, el primer llibre d'escacs en esperanto, Sesdek ŝakproblemoj, (60 problemes d'escacs) una col·lecció de 60 dels seus problemes d'escacs.[6]
El 1913 publicà el llibre Un artista en ajedrez (Valentín Marín), en edició bilingüe (castellà / esperanto), dedicat a Valentí Marín i Llovet, i editat a Barcelona per Hijos de Paluzíe, editores. La versió en esperanto fou obra de Frederic Pujulà i Vallès.[7][8]
El 1916 publicà Primer Libro del Ajedrecista, una traducció ampliada del famós Analyse du jeu des échecs de François-André Danican Philidor (edició de 1887).[9]
El Manual de Ajedrez[modifica]
La seva obra principal fou el Manual de ajedrez para uso de los principiantes, de gran èxit en l'àmbit dels països de parla castellana.[10] Era una obra en sis fascicles, escrita i publicada entre 1905 i 1912, de la qual Roberto Grau va escriure que era la millor obra en llengua castellana per a l'ensenyament dels escacs anterior a la I Guerra Mundial (curiosament, Grau fou l'autor del «Tratado General de Ajedrez», l'obra de referència per a la iniciació als escacs posterior a la I Guerra Mundial).
El fascicle cinquè del Manual està dedicat als problemes d'escacs, i inspirat en els treballs que el compositor Josep Tolosa (1869-1916) va publicar per a la revista francesa La Stratégie entre 1887 i 1890. En el darrer volum del llibre hi inclogué una "Bibliografia espanyola d'escacs" composta de diversos documents bibliogràfics on ressenyava per primer cop obres fonamentals en els escacs als Països Catalans com ara traduccions al català de l'obra de Jacobus de Cessolis, el poema Escacs d'amor, o l'obra de Francesc Vicent.[11]
Càrrecs[modifica]
Fou nomenat President d'honor del Club Escacs Barcelona[1] (fundat el 15 de setembre de 1921 com a Club de Ajedrez Barcelona), i que fou la primera entitat d'escacs d'Espanya (la seva data de fundació és anterior a la de les federacions Espanyola i Internacional).[12]
Fons i documentació[modifica]
La seva biblioteca especialitzada en el món dels escacs[13] i altra documentació sobre aquest tema[14] es conserven a la Biblioteca de Catalunya.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Martín: FCE: 75 Anys d'Història 1925-2000, pàg.19
- ↑ La La Veu de Catalunya: diari catalá d'avisos, noticias y anuncis (edició matí), 10-01-1901, p. 1.
- ↑ «Paluzie Lucena, José». Biblioteca de Catalunya.
- ↑ «Documentació de la família Paluzie». Biblioteca de Catalunya, 2004. Arxivat de l'original el 5-10-2013.
- ↑ «Enciklopedio de Esperanto» (en esperanto). Literatura Mondo, 1933-1934. [Consulta: 22 setembre 2014].
- ↑ «International Language (Chess and Esperanto)» (en anglès). Edward Winter, 2003. [Consulta: 21 setembre 2014].
- ↑ Escacultura:: Comentaris sobre llibres de Paluzíe [Consulta 09 desembre 2009]
- ↑ ChessNotes d'Edward Winter: Comentaris sobre llibres d'escacs en esperanto (anglès) [Consulta 14 desembre 2009]
- ↑ La Vanguardia 28 novembre 1916
- ↑ Sobre el Manual de Ajedrez
- ↑ «El joc d'escacs en la literatura catalana». Bibliofília: recull d'estudis, observacions, comentaris y notícies sobre llibres en general y sobre qüestions de llengua y literatura catalanes en particular, Vol. 06, desembre 1913.
- ↑ Martín: FCE: 75 Anys d'Història 1925-2000, pàg.121
- ↑ Catálogo de la Exposición Bibliográfica de Ajedrez, organizada con los ejemplares que formaron la colección de José Paluzié y Lucena, donada a la Biblioteca Central por doña Mercedes Borrell, viuda de Paluzié, e hijos (marzo de 1940), Barcelona. Biblioteca Central, 1943[Enllaç no actiu]
- ↑ Documentació sobre escacs de Josep Paluzie, Biblioteca de Catalunya[Enllaç no actiu]
Bibliografia[modifica]
- Martín González, Àngel; López Manzano, Antonio. Federació Catalana d'Escacs. FCE: 75 Anys d'Història 1925-2000. 1a edició, 2001, p. 367 pàg.. ISBN 84-607-1908-1.
Enllaços externs[modifica]
- Josep Paluzie i el Manual de Ajedrez [Consulta 09 desembre 2009] (castellà)
- Col·lecció de manuscrits sobre escacs a la Biblioteca de Catalunya.
Vegeu també[modifica]
- Jugadors d'escacs barcelonins
- Àrbitres d'escacs catalans del sud
- Esperantistes barcelonins
- Jugadors d'escacs de la dècada del 1890
- Jugadors d'escacs de la dècada del 1900
- Jugadors d'escacs de la dècada del 1910
- Jugadors d'escacs catalans del sud de la dècada del 1920
- Problemistes d'escacs catalans del sud
- Editors barcelonins contemporanis
- Activistes catalans del sud contemporanis
- Naixements del 1860