Ruy López de Segura

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRuy López de Segura
Giovanni Leonardo Di Bona-Mussini.jpg
Partida d'escacs entre López de Segura i Da Cutri a la cort castellana, per Luigi Mussini (1886). Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1530 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Zafra Modifica el valor a Wikidata
Mort1580 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (49/50 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Bisbe
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCorona de Castella Corona de Castella
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Conegut perMillor escaquista del món (1559–1575)
Activitat
OcupacióReligiós i jugador d'escacs
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata

Ruy López de Segura (Zafra, c. 1540Madrid, c. 1580), va ser un clergue i jugador d'escacs extremeny. El seu tractat Libro de la invencion liberal y arte del juego del axedrez (Llibre de la invenció liberal i art del joc dels escacs), publicat a Alcalá de Henares el 1561 va ser un dels primers llibres d'escacs (amb les regles modernes) publicats a Europa.[1] Alguns autors, sobretot a Espanya, el consideren el més antic campió del món d'escacs no oficial,[2][3] almenys entre 1570 i 1575, quan fou derrotat per Leonardo da Cutri.


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Biografia[modifica]

Els seus pares eren mercaders acomodats, amb casa i escut a la Plaça Gran de la localitat de Zafra. Va ser clergue de la parròquia de la Candelaria a Zafra i més tard va passar a la cort de Felip II, en qualitat de confessor i conseller reial.

Des de jove Ruy López va ser un enamorat dels escacs, molt probablement influït per Damiano, qui havia publicat un llibre (el 1512) que López va estudiar. El 1560 va arribar a Roma per afers eclesiàstics i allí hi va derrotar els millors escaquistes italians (Itàlia, i especialment Roma, era en aquella època el més important centre escaquístic d'Europa). Va repetir la seva gesta el 1573 durant el pontificat de Gregori XIII, vencent dos cops en Leonardo da Cutri. Emulant Damiano, va escriure el seu llibre «Libro de la invención liberal y arte del juego del axedrez, muy útil y provechosa para los que de nuevo quisieren depreder a jugarlo, como para los que ya lo saben jugar», publicat a Alcalá de Henares el 1561.

Alguns historiadors dels escacs el consideren el primer campió del món registrat a Europa,[2] i el pioner de la teoria dels escacs. Va difondre el tema de la captura al pas, en utilitzar-lo amb freqüència en les seves partides. També va practicar amb èxit la modalitat dels escacs a la cega.

El rei Felip II li va donar honors per la seva fama en els escacs. El 1575, Felip II va organitzar a la seva cort a Madrid un torneig al qual va convidar els dos millors escaquistes italians de la seva època: Leonardo da Cutri i Paolo Boi, anomenat el siracusà, juntament amb els espanyols Ruy López i Alfonso Cerón, de Granada. Aquesta prova és qualificada pels historiadors com el primer Torneig Internacional de Mestres d'escacs, i és la primera a ser documentada. El torneig el va guanyar Leonardo da Cutri, que va rebre com a premi mil ducats, una capa d'ermini i el seu lloc de naixement, durant vint anys, va estar exempt de pagar tributs. Felip II va enviar les seves felicitacions a Joan d'Habsburg i Blomberg en una carta datada el 22 d'agost de 1575.

Obertura Ruy López[modifica]

abcdefgh
8
Chessboard480.svg
a8 negres torre
c8 negres alfil
d8 negres dama
e8 negres rei
f8 negres alfil
g8 negres cavall
h8 negres torre
a7 negres peó
b7 negres peó
c7 negres peó
d7 negres peó
f7 negres peó
g7 negres peó
h7 negres peó
c6 negres cavall
b5 blanques alfil
e5 negres peó
e4 blanques peó
f3 blanques cavall
a2 blanques peó
b2 blanques peó
c2 blanques peó
d2 blanques peó
f2 blanques peó
g2 blanques peó
h2 blanques peó
a1 blanques torre
b1 blanques cavall
c1 blanques alfil
d1 blanques dama
e1 blanques rei
h1 blanques torre
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Obertura Ruy López (o espanyola), posició inicial

Els seus estudis sobre l'obertura Ruy López (que duu el seu nom) van ser fonamentals per al progrés del joc. El tractat d'escacs de Ruy López ha estat objecte de nombrosos estudis i s'ha considerat com a base fonamental de la teoria escaquística. La seva obertura segueix vigent encara avui i ha estat analitzada i posada a prova en la pràctica dels escacs moderns pels més forts Grans Mestres. Apareix en el seu tractat com a Obertura IX, iniciada amb els moviments 1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ab5

Partida destacada[modifica]

Ruy López — Leonardo (Madrid, 1575), gambit de rei

1.e4 e5 2.f4 d6 3.Ac4 c6 4.Cf3 Ag4 5.fxe5 dxe5 6.Axf7+ Rxf7 7.Cxe5+ Re8 8.Dxg4 Cf6 9.De6+ De7 10.Dc8+ Dd8 11.Dxd8+ Rxd8 12.Cf7+ 1-0

Vegeu també[modifica]

Notes i referències[modifica]

  1. Un exemplar d'aquesta edició formava part de la biblioteca de Josep Paluzie i Lucena.
  2. 2,0 2,1 García, Leontxo «La mayor igualdad en 500 años». El País, 25-11-2018 [Consulta: 5 desembre 2018].
  3. Rodríguez, Roberto «David Antón entra en la élite del ajedrez con un quinto puesto en el torneo Gran Suizo». La Vanguardia, 06-11-2019 [Consulta: 27 febrer 2021].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ruy López de Segura