Temps de Flors

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Escales de la Catedral de Girona. Un dels 10 llocs imprescindibles i més visitats durant el festival Temps de Flors

Girona, Temps de Flors és una exposició de flors que se celebra a la ciutat de Girona des del 1954. La seva creadora va ser Maria Cobarsí i va ser en aquell any quan juntament amb unes dones de la Sección Femenina de la Falange van muntar la primera exposició. Des de 1956, cada mes de maig, se celebra durant una setmana aquesta festa primaveral que atrau a gent d'arreu del món.

Inici[modifica | modifica el codi]

La seva creadora va ser Maria Cobarsí, en aquells moments, delegada de la Sección Femenina de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS a Girona.[1] L'any 1954 es va fer la primera edició i l'exposició es va dur a terme al Saló de Descans del Teatre Municipal de Girona. En aquella primera edició ja hi van participar professionals i persones a qui els agradaven les flors.

La primera edició consistia a exposar rams de flors i plantes. La seva duració va ser d'un únic cap de setmana. Aquesta iniciativa va tenir tant d'èxit que van decidir seguir-la any rere any. Tot i així, l'any 1955 no hi va haver exposició de flors, es va iniciar de nou l'any 1956.[2]

A partir de 1958 l'exposició es va traslladar al monestir romànic de Sant Pere de Galligants, on per primera vegada, en aquesta tercera edició es va promoure l'exposició amb un cartell fet per l'artista Carles Vivó.

El pas del temps[modifica | modifica el codi]

L'exposició va canviar d'escenari amb els anys: el 1985 es va celebrar a Sant Domènec. L'any 1992, a una obertura a tot el barri vell de Girona, gràcies a la iniciativa del regidor Josep Maria Birulés. Així, "Girona, Temps de Flors", un lema encunyat en 1993 pel poeta Josep Tarrés. Durant aquest festival de flors s'exposen patis i jardins de propietats privades i es marca un itinerari a seguir per espais públic però també privats.

Amb el pas del temps al voltant de l'exposició s'han organitzat un seguit d'activitats artístiques complementàries, exposicions, col·laboracions en els muntatges i una actuació castellera. Així, actualment les activitats del "Girona, Temps de Flors" són el concurs de flors, el de fotografia i el d'aparadors. A més, des del 1958 es presenta cada edició amb un cartell fet per un artista. Algun dels cartellistes destacables han sigut: Emília Xargay (1959), Modest Cuixart (1986), Carles Declaux (1999) i Domènec Fita (2005).

Llocs imprescindibles[modifica | modifica el codi]

La ciutat de Girona té racons i jardins amb molt d'encant i història associada. Temps de Flors és el moment per adornar la ciutat amb flors i creacions artístiques per fer gaudir els visitants de la ciutat.

Hi ha 10 llocs imprescindibles que s'aconsella visitar i gaudir de la ciutat, la seva història i de les flors presentades. Aquests llocs són: Catedral de Girona, Sant Feliu, Sant Nicolau, Plaça dels Jurats, Sant Martí, Sant Lluc, Banys Àrabs de Girona, Sarraïnes, Torre Gironella/Jardins dels Alemanys i Casa Lleó Avinay.[3]

Cartell de temps de flors[modifica | modifica el codi]

Des de 1954 cada anys s'ha presentat el festival de Temps de Flors amb un cartell. Cada any hi ha un període per fer propostes sobre els cartell de les Flors. A cada edició es presenta un cartell fet per un artista. Algun dels cartellistes destacables han sigut: Emília Xargay (1959), Modest Cuixart (1986), Carles Declaux (1999) i Domènec Fita (2005).

Els últims anys el cartell ha estat fet per alumnes de l'IES S. Sobrequés de Girona.[4]

Concursos durant Temps de Flors[modifica | modifica el codi]

Aquest festival primaveral també duu a terme diferents concursos de temàtica diferent. Hi ha el concurs de fotografia, De SmartFilms, Instagram, de Flors i d'aparadors.

La gent pot presentar fotografies durant la setmana i aquestes són avaluades per un jurat que decideix els guanyadors. Els guanyadors de les últimes edicions han estat: Israel Onell (2007), Ramon Mestres (2006), Jordi Male (2005), Toni Buch (2004), Àngels Fàbregues (2003), Marta Buil (2002), Glòria Falcón (2001) i Josep Gibernau (2000).

El concurs de SmartFilms consisteix a fer curtmetratges amb dispositius mòbils. Hi ha 1 únic premi.[5]

El concurs d'instagram consisteix a fer fotografies, durant el període del festival, i pujar-les a la web mitjançant l'aplicació instagram utilitzant l'etiqueta #instaflors. Cada persona pot pujar totes les fotografies que vulgui.[6]

El concurs de flors consta de diferents apartats en els quals es poden presentar els participants. També, hi ha una categoria infantil. Les flors presentades al concurs són exposades a l'església de Sant Lluc. Els apartats en els quals es poden presentar els concursants són:[7]

Finalment, també hi ha el concurs d'aparadors. Aquest consisteix que les botigues i comerços de la ciutat poden decorar el seu aparador i exposar-lo al públic. Els aparadors hauran d'estar exposats durant un termini determinat.[8]

Anècdotes i incidents[modifica | modifica el codi]

Amb el pas del temps, a mesura que Temps de Flors guanyava popularitat i anava convertint-se en un fenomen mediàtic i de masses, l'esdeveniment fou utilitzat per portar a terme reivindicacions polítiques i diverses protestes. L'acte inaugural de l'exposició va esdevenir així l'escenari perfecte a per desplegar pancartes i reivindicar causes.

L'any 2000, l'exposició fou escenari de la disputa entre l'alcalde de Girona, Joaquim Nadal, i el moviment ocupa local. Una quinzena d'okupes, en revenja pel recèn desallotjament del Casal Popular Els Químics,[9] va aprofitar el tradicional discurs d'inauguració per protestar contra Nadal amb una pancarta i pitades.[10] Tot seguit, els okupes van precipitar un plat de nata a l'alcalde, encertant de ple a la seva cara.[11] L'alcalde, empastifat i enrabiat de mala manera,[12] fou protagonista l'endemà als mitjans de comunicació, que no van passar per alt l'empastissada amb nata.[13]

El 2015, un grup de manifestants també va desplegar pancartes durant l'acte d'inauguració, presidit aleshores per l'alcalde Carles Puigdemont.[14] Els manifestants protestaven en aquesta ocasió contra la repressió pel bloqueig del Parlamet el 2011, i van desplegar pancartes amb el lema "Jo també estava la Parlament", en solidaritat amb els vuit encausats.[15]

L'any següent, un grup d'activistes es va concentrar de nou a l'escalinata de la catedral durant la inauguració de la mostra. Aquest cop, la protesta tenia lloc en suport als vuit vaguistes detinguts a Girona durant la vaga general del 14N de 2012, que s'enfrontaven a penes de fins a quatre anys i mig de presó.[16]

Llibres i publicacions associades al festival[modifica | modifica el codi]

L'any 2013 la interiorista gironina Lara Pujol edita el llibre oficial"[17]Girona, Temps de Flors" juntament amb les fotografies de Joan Altés Royo, una selecció de fotografies i interpretacions dels muntatges que s'organitzen en el marc de Temps de Flors.[18] Des del 2013 aquest llibre mostra i plasma totes les exposicions florals del festival Temps de Flors.[19] Actualment, hi ha l'edició Llibre Temps de Flors del 2013,[20] Llibre Temps de Flors 2014[21] i Llibre Temps de Flors 2015.[22] Les fotografies es fan el primer cap de setmana del festival.

Galeria fotogràfica[modifica | modifica el codi]

Edició 2016: Passeig del Mirador Arqueològic

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «La Maria». [Consulta: 15 novembre 2022].
  2. «Girona Temps de Flors». Pedres de Girona. [Consulta: 15 novembre 2022].
  3. «Temps de Flors 2015: Els 10 imprescindibles» (en català). Diari de Girona, 15-08-2005. [Consulta: 15 novembre 2022].
  4. «Cartells-Temps de Flors» (en català). Ajuntament de Girona. [Consulta: 15 novembre 2022].
  5. «SmartFilms» (en català). Ajuntament de Girona. [Consulta: 15 novembre 2022].
  6. «Concurs Instagram» (en català). Ajuntament de Girona. [Consulta: 15 novembre 2022].
  7. «Concurs de flors» (en català). Ajuntament de Girona. [Consulta: 15 novembre 2022].
  8. «Concursos aparadors» (en català). Ajuntament de Girona. [Consulta: 15 novembre 2022].
  9. F. Sandoval, Antoni «Ni fábrica ni okupas. Derribada la planta de Els Químics tras el desalojo con incidentes de sus ocupantes» (en castellà). La Vanguardia, 31-03-2000.
  10. «Boicot «okupa» a l'obertura de la mostra de flors de Girona. Els esquàters llancen un plat de nata a la cara de Joaquim Nadal durant la inauguració de «Girona: temps de flors»» (en català). El Punt [Girona], 14-05-2000.
  11. «"Els "okupes" empastifen Nadal amb nata en la inauguració de l'exposició de flors» (en català). Diari de Girona [Girona], 14-05-2000.
  12. S, T «El jutge emet la sentència absolutòria i posa fi a l'afer de la nata llançada a Nadal» (en català). Vilaweb [Girona], 27-07-2002. «Nadal [...]] es va enrabiar de mala manera quan va rebre l'impacte de la nata»
  13. «Un 'okupa' lanza un pastel a la cara del alcalde de Girona» (en castellà). El País [Barcelona], 14-05-2000.
  14. ACN «Girona, capital de la primavera catalana. En el acto oficial una decena de activistas han protestado por los encausados tras las manifestaciones en el Parlament» (en castellà). La Vanguardia [Girona], 09-05-2015. «Mientras [...] arrancaba el evento, los manifestantes han desplegado dos pancartas arriba de las escaleras de la Catedral de Girona y han empezado a gritar varios lemas en contra de las políticas de CiU y para mostrar su rechazo a la situación que sufren ocho personas, encausadas a raíz de las manifestaciones que se hicieron en el Parlament de Catalunya.»
  15. Genís, Narcis «Temps de flors, temps de campanya a Girona» (en català). El Punt Avui [Girona], 10-05-2015. «Sobre l'esglaó noranta hi havia un grup de joves de la Plataforma Jo També Estava al Parlament, amb protestes, pancartes i crits...»
  16. Carreras, Tapi «Girona s'obre de bat a bat per lluir el «gran jardí d'Europa»» (en català). Diari de Girona [Girona], 09-05-2016. «A la part alta de l'escalinata, durant uns segons es va poder veure una pancarta de suport a uns activistes, però la policia va agafar-la.»
  17. «"Girona, Temps de Flors", llibre oficial de Temps de Flors».
  18. «Presentació llibre Girona Temps de Flors» (en català), 2015. [Consulta: 15 novembre 2022].
  19. «Temps de Flors: el llibre» (en català). Ajuntament de Girona. [Consulta: 15 novembre 2022].
  20. Pujol, Lara; Altés Royo, Joan «Llibre: Girona Temps de Flors». Ajuntament de Girona, 2013.
  21. Girona Temps de Flors (en català). Ajuntament de Girona, 2014, p. 150. 
  22. Girona Temps de Flors (en català). 3a, 2015, p. 177. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Temps de Flors Modifica l'enllaç a Wikidata