Inés Arrimadas García

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaInés Arrimadas García
Sáenz de Santamaría se reúne con Inés Arrimadas, portavoz de Ciudadanos en el Parlamento de Cataluña (cropped).jpg
Arrimadas al Congrés dels Diputats (2017)
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputada al Parlament de Catalunya 

17 gener 2018 -
Circumscripció: Barcelona


Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputada al Parlament de Catalunya 

26 octubre 2015 - 28 octubre 2017
Circumscripció: Barcelona


Seal of the Generalitat of Catalonia.svg 5a Cap de l'oposició a Catalunya 

26 octubre 2015 -
Oriol Junqueras i Vies
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputada al Parlament de Catalunya 

17 desembre 2012 - 4 agost 2015
Circumscripció: Barcelona

Dades biogràfiques
Naixement Inés Arrimadas García
3 juliol 1981 (37 anys)
Jerez de la Frontera
Residència Barcelona
Alma mater Universitat Pablo de Olavide (1999–2005)
Activitat professional
Ocupació Política, advocada i consultora
Ocupador Ciutadans - Partit de la Ciutadania
Altres dades
Partit polític Ciutadans - Partit de la Ciutadania (2011–)
Cònjuge Xavier Cima i Ruiz (2016–)
Parents

Facebook: ines.ciudadanos Twitter: InesArrimadas Instagram: inesarrimadas
Modifica dades a Wikidata

Inés Arrimadas García (Jerez de la Frontera, 3 de juliol de 1981) és política i advocada, diputada al Parlament de Catalunya pel grup de Ciutadans-Partit de la Ciutadania[1] i cap de l'oposició al Parlament de Catalunya a la seva XI Legislatura.

Biografia[modifica]

Inés Arrimadas va néixer al municipi gadità de Jerez de la Frontera el 3 de juliol de 1981. Amb pares de Salmoral,[1][2] té tres germans i una germana.[3] Filla d'un policia científic que va treballar a Barcelona durant la dècada de 1960,[4] i cosí de Moisés Arrimadas, delegat del Ministeri d'Habitatge a Cadis als anys 60 i governador civil i cap del Movimiento Nacional a Conca i Albacete als anys 70. La família es va mudar a Jerez de la Frontera el 1970, on el seu pare obriria un despatx d'advocats i esdevindria regidor municipal per la Unió de Centre Democràtic entre 1979 i 1983.[4]

Va estudiar al col·legi religiós Nuestra Señora del Pilar de Jerez.[4]

Amb 18 anys se'n va anar a viure a Sevilla per a estudiar dret, tal com havien fet tres dels seus germans. Va realitzar un Erasmus a Niça.[5] El 2005 es va llicenciar en Dret i Administració i direcció d'empreses per la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla. Abans d'ocupar l'escó com a diputada, durant vuit anys va exercir de consultora d'operacions i estratègia en el grup empresarial Daleph i de responsable de qualitat i administració en el grup MAT, al Campo de Gibraltar.[3] Va començar a viure a Barcelona entre el 2006 i el 2008,[4][6] per motius de feina. El 2010 va assistir a un acte de Ciutadans al Teatre Romea[6] i el 2011 va començar a militar al partit, implicant-se progressivament i ocupant diferents càrrecs orgànics dins el partit.[5]

Diputada al Parlament de Catalunya[modifica]

El 2011 va esdevenir membre del comitè executiu, de la junta directiva de l'Agrupació de Joves de Ciutadans i responsable de les relacions institucionals. El 2012 va ser escollida diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya i va convertir-se amb 31 anys en la portaveu adjunta del grup parlamentari. Com a diputada, desenvolupà el càrrec de portaveu del seu partit en les comissions parlamentàries d'empresa i ocupació; polítiques de lluita contra l'atur; igualtat; joventut i reforma horària; Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia (CAPCIT), i en Comissió d'Investigació sobre la Fallida de Spanair.[7] En aquesta etapa va començar a participar activament en diversos mitjans de comunicació, comentant l'actualitat política com a tertuliana. El 2014 fou guardonada com a subcampiona en la categoria Jove Europeu de l'any 2014 dels premis Leader (Liberal Democrat Local and Regional Politicians Awards), concedits per l'Aliança dels Liberals i Demòcrates en el Comitè de les Regions de la Unió Europea.

Cap de l'oposició[modifica]

Va ser candidata per Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015. Durant la campanya es va presentar com a garant d'una centralitat «que permet bastir ponts entre Catalunya i la resta d'Espanya».[8] El seu partit va treure un total de 25 escons, cosa que la convertia en cap de l'oposició, i va ser nomenada candidata de Ciutadans a la presidència de la Generalitat de Catalunya.[8] El gener de 2016 la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, la va nomenar formalment cap de l'oposició, tot i que Arrimadas va renunciar als privilegis d'aquesta condició.[9] Va reclamar la celebració d'unes noves eleccions a Catalunya on cada partit es presentés per separat i amb el seu veritable nom.[8]

El maig de 2017 va guanyar les primàries de Ciutadans per ser la candidata a la presidència de la Generalitat de Catalunya en les eleccions al Parlament de Catalunya.[10] A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 fou escollida diputada amb Ciutadans, que fou la força més votada en aquestes eleccions.[11]

Vida personal[modifica]

És la parella de l'ex-diputat convergent Xavier Cima i Ruiz,[12][13] amb qui es va casar el juliol de 2016 a Jerez de la Frontera.[14] És seguidora del Fútbol Club Barcelona.[5][15]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Inés Arrimadas García». Parlament de Catalunya.
  2. «Siempre que puedo digo que soy salmantina porque así me siento»
  3. 3,0 3,1 Pérez Colomé, Jordi «La medio tímida». El Español, 22-09-2015.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Del Campo, Eduardo «'La niña ya es imparable'». El Mundo, 04-10-2015 [Consulta: 4 octubre 2015].
  5. 5,0 5,1 5,2 Ruiz de Almirón, Víctor «Inés Arrimadas, entre las playas de Cádiz y la Costa Brava». ABC, 03-10-2015 [Consulta: 4 octubre 2015].
  6. 6,0 6,1 Ruiz de Almirón, Víctor «Arrimadas, la obra más perfecta de Rivera». ABC, 28-09-2015 [Consulta: 4 octubre 2015].
  7. «Inés Arrimadas, una andaluza que aspira a la Generalitat» (en castellano). La Vanguardia, 03-07-2015. [Consulta: 20 juliol 2015].
  8. 8,0 8,1 8,2 Montilla, Raúl «Arrimadas ofereix Ciutadans per bastir ponts amb la resta d'Espanya» (paper). La Vanguardia, 15 setembre del 2015, pàg. 14.
  9. «Forcadell declara Arrimadas cap de l'oposició al Parlament». 324.cat. [Consulta: 26 gener 2016].
  10. «Inés Arrimadas gana las primarias de Cs para la Generalitat con el 96% de los votos». Europa Press, 27-05-2017. [Consulta: 28 maig 2017].
  11. «Composició del Parlament - Resultats provisionals - Eleccions al Parlament de Catalunya 2017» (en ca). [Consulta: 22 desembre 2017].
  12. «Inés Arrimadas tiene un novio independentista: Xavier Cima» (en castellà). La Vanguardia, 29-09-2015. [Consulta: 30 setembre].
  13. «Inés Arrimadas, molt més que una noia bufona». El País, 09-07-2015. [Consulta: 30 setembre 2015].
  14. «Inés Arrimadas i Xavier Cima es casen en una hisenda de Jerez de la Frontera». 324.cat. [Consulta: 30 juliol 2016].
  15. Campillo, Óscar «Arrimadas: "Quiero que la selección vuelva al Camp Nou"». marca, 02-10-2015 [Consulta: 4 octubre 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Inés Arrimadas García Modifica l'enllaç a Wikidata