Cap de l'oposició a Catalunya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de càrrec políticCap de l'oposició a Catalunya
TitularSalvador Illa i Roca Modifica el valor a Wikidata
des del 2021 Modifica el valor a Wikidata
TractamentHonorable Modifica el valor a Wikidata
Nomenat perpresident de la Generalitat de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
JurisdiccióCatalunya Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Mandat4 anys Modifica el valor a Wikidata
Creació13 abril 2004 Modifica el valor a Wikidata

El Cap de l'oposició a Catalunya és una figura institucional reconeguda per l'ordenament jurídic català que ve regulada per l'article 67 bis Reglament del Parlament de Catalunya de 22 de desembre de 2005.[1] Fou una proposta electoral materialitzada pel president Pasqual Maragall amb el Decret 256/2004, de 13 d'abril, de regulació de l'estatut del cap de l'oposició,[2] actualment derogada i regulada per l'anteriorment citat article del Reglament, que atorga al líder del partit que encapçala l'oposició una sèrie de privilegis materials i honorífics.[3]

Representació[modifica]

La figura del Cap de l'oposició l'exerceix el membre del Parlament de Catalunya que ocupa la presidència del grup parlamentari de l'oposició amb més escons al Parlament. L'empat a escons, si n'hi ha, es resol a favor del grup que hagi obtingut més vots a les eleccions. La presidència del Parlament declara la condició de cap de l'oposició per mitjà de resolució.[4]

Funcions[modifica]

  • Ésser consultat, a iniciativa del president o presidenta de la Generalitat de Catalunya sobre els assumptes de més importància per a Catalunya.
  • Proposar millores a l'acció de govern.

Drets[modifica]

  • Rebre el tractament d'honorable senyor o honorable senyora.
  • Ésser ordenat protocol·làriament al lloc immediatament posterior als ex-presidents de la Generalitat.
  • Percebre les retribucions que determini el Parlament amb càrrec al seu pressupost.
  • Disposar de mitjans humans i materials necessaris per a exercir les seves atribucions, dels quals l'ha de proveir el Parlament.

Llista dels Caps de l'oposició[modifica]

L'any 2004, el president Pasqual Maragall va regular la figura del Cap de l'oposició, essent el primer a exercir-la Artur Mas.[5] Els anteriors caps de l'oposició es consideren de facto.

# Legislatura Nom Inici de mandat Fi de mandat Grup parlamentari
Caps de l'Oposició de facto (1980-2004)
- I Joan Reventós i Carner 10 d'abril de 1980 20 de març de 1984 Partit dels Socialistes de Catalunya
- II Raimon Obiols i Germà 10 de maig de 1984 25 de setembre de 1995
III
IV
- V Joaquim Nadal i Farreras 5 de desembre de 1995 23 d'agost de 1999
- VI Pasqual Maragall i Mira 5 de novembre de 1999 22 de setembre de 2003
- VII Artur Mas i Gavarró 5 de desembre de 2003 27 de maig de 2004 Convergència i Unió
Caps de l'Oposició (2004-actualitat)
1 VII Artur Mas i Gavarró 25 de maig de 2004 23 de desembre de 2010 Convergència i Unió
VIII
2 IX Joaquim Nadal i Farreras 23 de desembre de 2010 3 de setembre de 2012 Partit dels Socialistes de Catalunya
3 Xavier Sabaté i Ibarz 3 de setembre de 2012 17 de desembre de 2012
4 X Oriol Junqueras i Vies 17 de desembre de 2012 26 d'octubre de 2015 Esquerra Republicana de Catalunya
5 XI Inés Arrimadas García[a] 26 d'octubre de 2015 20 de maig de 2019 Ciutadans - Partit de la Ciutadania
XII
6 Carlos Carrizosa Carlos Carrizosa i Torres 20 de juny de 2019[7] 21 de maig de 2021
7 XIII Salvador Illa i Roca 21 de maig de 2021 En el càrrec Partit dels Socialistes de Catalunya

Línia temporal[modifica]

Salvador IllaCarlos CarrizosaInés ArrimadasOriol JunquerasXavier SabatéJoaquim NadalArthur MasPasqual MaragallJoaquim NadalRaimon ObiolsJoan Reventós

Notes[modifica]

  1. ↑ Tot i que Arrimadas fou nomenada Cap de l'oposició formalment per Carme Forcadell el gener de 2016, va renunciar a rebre el tractament d'"honorable", a ser ordenada protocol·lària ment en el lloc posterior als expresidents de la Generalitat i també a percebre les retribucions específiques que es determinessin per la seva condició i a disposar dels mitjans personals i materials que se li atribueixen.[6]

Referències[modifica]

  1. ↑ Catalunya. Parlament. «Reglament del Parlament de Catalunya de 22 de desembre de 2005», 18-01-2006. [Consulta: 22 setembre 2015].
  2. ↑ «DECRET 256/2004, de 13 d'abril, de regulació de l'estatut del cap de l'oposició. | Col·legi de Notaris de Catalunya» (en castellà). CNC. Arxivat de l'original el 2021-05-08. [Consulta: 22 setembre 2019].
  3. ↑ «Els privilegis del cap de l'oposició». elMón, 08-09-2015. Arxivat de l'original el 2019-09-22. [Consulta: 22 setembre 2019].
  4. ↑ «DECRETO 296/2004, de 25 de mayo, por el que se nombra al Honorable Señor Artur Mas i Gavarró jefe de la oposición». Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 19 abril 2010].
  5. ↑ «La Generalitat regula per primer cop la figura del cap de l'oposició». 324, 13-04-2004 [Consulta: 16 maig 2018].
  6. ↑ «Forcadell declara Arrimadas cap de l'oposició al Parlament». 324.cat. [Consulta: 26 gener 2016].
  7. ↑ «El president declara Carlos Carrizosa (Cs) cap de l'oposició». Parlament de Catalunya. [Consulta: 5 gener 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cap_de_l%27oposició_a_Catalunya&oldid=32428602»