Cap de l'oposició a Catalunya

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de càrrec políticCap de l'oposició a Catalunya
Titular Inés Arrimadas García
des del 26 octubre 2015
Tractament Honorable
Nomenat per president de la Generalitat de Catalunya
Jurisdicció Catalunya
Estat Espanya
Mandat 4 anys
Creació 13 abril 2004
Modifica les dades a Wikidata


La figura del Cap de l'oposició a Catalunya és una figura institucional reconeguda per l'ordenament jurídic català que ve reglada per la llei 13/2008 de 5 de novembre de la Presidència de la Generalitat i del Govern,[1] que deroga el decret 256/2004 de 13 d'abril,[2] i fou una proposta electoral materialitzada pel president Pasqual Maragall.

Representació[modifica]

La figura del Cap de l'oposició l'ostenta el membre del Parlament de Catalunya que exerceix la presidència del grup parlamentari de l'oposició amb més escons al Parlament. L'empat a escons, si n'hi ha, es resol a favor del grup que hagi obtingut més vots a les eleccions. La presidència del Parlament declara la condició de cap de l'oposició per mitjà de resolució.[3]

Funcions[modifica]

  • Ésser consultat, a iniciativa del president o presidenta de la Generalitat de Catalunya sobre els assumptes de més importància per a Catalunya.
  • Proposar millores a l'acció de govern.

Drets[modifica]

  • Rebre el tractament d'honorable senyor o honorable senyora.
  • Ésser ordenat protocol·làriament al lloc immediatament posterior als ex-presidents de la Generalitat.
  • Ser retribuït pel seu càrrec.
  • Disposar de mitjans humans i materials necessaris per a exercir les seves atribucions, dels quals l'ha de proveir el Parlament.

Llista dels Caps de l'oposició[modifica]

L'any 2004, el president Pasqual Maragall va regular la figura del Cap de l'oposició, essent el primer a exercir-la Artur Mas.[4] Els anteriors caps de l'oposició es consideren de facto.

# Legislatura Nom Inici de mandat Fi de mandat Grup parlamentari
Caps de l'Oposició de facto (1980-2004)
- I Joan Reventós i Carner.jpg Joan Reventós i Carner 10 d'abril de 1980 20 de març de 1984 Partit dels Socialistes de Catalunya
- II Raimon Obiols.jpg Raimon Obiols i Germà 10 de maig de 1984 25 de setembre de 1995
III
IV
- V Joaquim Nadal 2011b (cropped).jpg Joaquim Nadal i Farreras 5 de desembre de 1995 23 d'agost de 1999
- VI Maragall.jpg Pasqual Maragall i Mira 5 de novembre de 1999 22 de setembre de 2003
- VII Artur Mas 2010 (cropped).jpg Artur Mas i Gavarró 5 de desembre de 2003 27 de maig de 2004 Convergència i Unió
Caps de l'Oposició (2004-actualitat)
1 VII Artur Mas 2010 (cropped).jpg Artur Mas i Gavarró 25 de maig de 2004 23 de desembre de 2010 Convergència i Unió
VIII
2 IX Joaquim Nadal 2011b (cropped).jpg Joaquim Nadal i Farreras 23 de desembre de 2010 3 de setembre de 2012 Partit dels Socialistes de Catalunya
3 X Xavier Sabaté visita l'espai d'atenció a disposició de la campanya de la renda situat al Palau Firal i de Congressos de Tarragona.jpg Xavier Sabaté i Ibarz 3 de setembre de 2012 17 de desembre de 2012
4 Oriol Junqueras 2012.jpg Oriol Junqueras i Vies 17 de desembre de 2012 26 d'octubre de 2015 Esquerra Republicana de Catalunya
5 XI Inés Arrimadas 2016a (cropped).jpg Inés Arrimadas García[a] 26 d'octubre de 2015 20 de maig de 2019 Ciutadans - Partit de la Ciutadania
XII
6 Carlos Carrizosa i Torres 20 de maig de 2019 En el càrrec

Notes[modifica]

  1. Tot i que Arrimadas fou nomenada Cap de l'oposició formalment per Carme Forcadell el gener de 2016, va renunciar a rebre el tractament d'"honorable", a ser ordenada protocol·lària ment en el lloc posterior als expresidents de la Generalitat i també a percebre les retribucions específiques que es determinessin per la seva condició i a disposar dels mitjans personals i materials que se li atribueixen.[5]

Referències[modifica]