Cayetana Álvarez de Toledo y Peralta-Ramos

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCayetana Álvarez de Toledo y Peralta-Ramos
(Cayetana Álvarez de Toledo) Presentación de los número 1 al congreso por cada provincia. (46489997335) (cropped).jpg
Cayetana Álvarez de Toledo (2019)
Nom original (es) Cayetana Álvarez de Toledo
Biografia
Naixement 15 octubre 1974 (45 anys)
Madrid
Escudo de España (mazonado).svg  Diputada al Congrés dels Diputats 

17 maig 2019 –
Circumscripció electoral: Barcelona


Escudo de España (mazonado).svg  Diputada al Congrés dels Diputats 

7 desembre 2011 – 27 octubre 2015
Circumscripció electoral: Madrid


Escudo de España (mazonado).svg  Diputada al Congrés dels Diputats 

25 març 2008 – 13 desembre 2011
Circumscripció electoral: Madrid

Dades personals
Formació Universitat d'Oxford
Northlands School
Activitat
Tesi doctoral Politics and reform in Spain and New Spain: the life and thought of Juan de Palafox 1600-1659 (2000)
Director de tesi John Elliott
Ocupació Periodista, política i historiadora
Partit Partit Popular
Participà en
14 juliol 2014manifest «Lliures i Iguals»
Altres
Títol Marquesat de Casa Fuerte

Lloc web Lloc web
Twitter: cayetanaAT
Modifica les dades a Wikidata

Cayetana Álvarez de Toledo y Peralta-Ramos (Madrid, 15 d'octubre de 1974), XIII marquesa de Casa Fuerte, és una periodista, historiadora i política espanyola del Partit Popular, diputada per Madrid en la IX i X legislatures de les Corts Generals i actualment directora de l'àrea internacional de la fundació FAES.[1]

Biografia[modifica]

Va néixer a Madrid, encara que, a més de l'espanyola, té nacionalitat argentina[2] i francesa. És filla de Juan Illán Álvarez de Toledo y Giraud, XII marquès de Casa Fuerte, que va combatre amb la Resistència Francesa durant la Segona Guerra Mundial[3] i de Patricia Peralta-Ramos y Madero. Amb un pare francès, la mare argentina i en transcórrer la seva vida entre la Gran Bretanya i Buenos Aires, Cayetana Álvarez de Toledo ha declarat a diverses ocasions: «Jo vaig decidir ser espanyola».[4]

Pertany, per via paterna, a la casa d'Álvarez de Toledo, i descendeix per línia directa masculina de Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez, II duc d'Alba de Tormes, II marquès de Còria, II comte de Salvatierra de Tormes, I comte de Piedrahita i VI senyor de Valdecorneja, Gran d'Espanya, que va acompanyar al rei Carles I d'Espanya en les campanyes de Flandes, Alemanya i Itàlia i dels ducs de Bivona.

Per via materna és membre d'una família argentina amb tradició, ja que descendeix d'un dels assistents a la fundació de la ciutat de Córdoba el 6 de juliol de 1572, Blas de Peralta, i, al seu torn, del fundador de la ciutat de Mar del Plata, Patricio Peralta Ramos.

Després de passar els primers anys de la seva infància a Londres, des dels set anys va viure a Buenos Aires, on va estudiar a l'exclusiva escola Northlands School. Va tornar al Regne Unit per cursar els seus estudis universitaris on es va graduar com a llicenciada en història moderna per la Universitat d'Oxford. En aquesta mateixa institució va doctorar amb una tesi sobre el bisbe Juan de Palafox, virrei de Nova Espanya, dirigida per l'historiador hispanista John Elliott.[5] Casada el 20 d'octubre de 2001 i divorciada des del gener de 2018 de l'empresari català (i cosí seu en grau quinzè) Joaquín Güell. Tenen dues filles.[6]

Després de doctorar-se, el setembre de 2000, va començar com a redactora del diari El Mundo, primer a la secció d'opinió i més tard d'economia. Va ser, també, tertuliana a la cadena COPE al programa La mañana, dirigit per Federico Jiménez Losantos.

El 2006 va ser nomenada cap de gabinet del secretari general del Partit Popular, Ángel Acebes.[7] Va concórrer a les Eleccions Generals de 2008 en la llista del Partit Popular per la circumscripció de Madrid, en el número 9 de la llista. Va ser elegida diputada de la IX Legislatura, on va exercir com a portaveu adjunta del grup parlamentari popular.[8] El 2011 va tornar a concórrer a les Eleccions Generals com a número 10 de la llista popular i va renovar-ne l'escó per a la X Legislatura.[9] Al Congrés, va ser vicepresidenta de la Comissió Mixta per a la Unió Europea i vocal de les comissions de Justícia i Constitucional i en el Partit Popular de Madrid és responsable de l'Àrea d'Anàlisi.[10]

Cayetana Álvarez de Toledo el 2014, al costat del president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González González

A causa de la defunció del seu pare a París el 2012, va heretar un any més tard el títol de noblesa de marquesa de Casa Fuerte, de la qual és la seva tretzena titular. El 2014 va escriure un article al Financial Times contra l'independentisme català.[11] El mateix any va impulsar, com una de les seves primeres signatàries, el manifest constitucionalista Libres e Iguales que reclamava actuar contra el procés independentista català.[12] També ha estat portaveu de la plataforma homònima.[13] El 14 d'octubre de 2015, a través del diari El Mundo[14] va anunciar que no es presentaria com a candidata a diputada pel Partit Popular, per desacords amb la política del president del govern, Mariano Rajoy, referent a l'independentisme català.

El 15 de març de 2019 s'anuncià la seva designació com a cap de llista del PP pel Congrés de Diputats a la circumscripció de Barcelona de cara a les eleccions generals espanyoles de 2019.[15][16] Entrarà al Congrés com a l'única diputada a Catalunya del PP.[17]

Premis i reconeixements[modifica]

  • 2006: Micròfon de Plata de l'Associació Professional Espanyola d'Informadors de Premsa, Ràdio, Televisió i Internet.[18]

Llibres[modifica]

  • Juan de Palafox: Obispo y Virrey (en castellà). Marcial Pons Ediciones de Historia, 2011. ISBN 978-8492820313. 
  • Politics and Reform in Spain and Viceregal Mexico: The Life and Thought of Juan De Palafox 1600-1659 (en anglès) (Oxford Historical Monographs). ISBN 978-0199270286. 

Referències[modifica]

  1. Directorio de la Fundación FAES, Web de la Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales (FAES)
  2. Bianchi, M. Cayetana Álvarez de Toledo, la confidente española de la Reina Máxima de Holanda.
  3. Landaluce, Emilia «Entrevista a Cayetana Álvarez de Toledo». El Mundo.
  4. Sainz Borgo, Karina «Cayetana Álvarez de Toledo: “Las primarias en el PP son una salida al blindaje de los mediocres y los equivocados”» (en castellà). Voz Populi, 27-06-2015.
  5. Meznar, Joan «Politics and Reform in Spain and Viceregal Mexico: The Life and Thought of Juan de Palafox, 1600–1659 (review)» (en anglès). Renaissance Quarterly, pàg. 169-170.
  6. «Fitxa biográfica de Cayetana Álvarez de Toledo» (en castellà). Congrés dels diputats.
  7. «Cayetana Álvarez de Toledo, nueva jefa de gabinete de Acebes». El Mundo, 06-09-2006.
  8. Candidaturas presentadas para las elecciones al Congreso de los Diputados y al Senado, convocadas por Real Decreto 33/2008, de 14 de enero., Boletín Oficial del Estado, 6 de febrero de 2008.
  9. Candidaturas proclamadas para las elecciones al Congreso de los Diputados y al Senado, convocadas por Real Decreto 1329/2011, de 26 de septiembre., Boletín Oficial del Estado, 25 de octubre de 2011.
  10. Organigrama, Partido Popular de Madrid
  11. http://www.ft.com/cms/s/0/bf93a536-988a-11e3-8503-00144feab7de.html
  12. Cué, Carlos E. «Un manifiesto con Vargas Llosa y Suárez Illana pide a Rajoy que actúe contra Mas» (en castellà). El País, 15-07-2014.
  13. Méndez, Lucía «Vargas Llosa: 'La soberanía no es divisible'» (en castellà). El Mundo, 12-09-2014.
  14. «Anoche escriví al presidente» (en castellà). El Mundo, 14-10-2015.
  15. Pruna, Gerard «“Cayetana és el nostre Messi” Casado presenta a Barcelona la candidatura d’Álvarez de Toledo, el seu fitxatge per al PP català». Ara, 20-03-2019.
  16. Lamet, Juanma «Cayetana Álvarez de Toledo será la número uno del PP por Barcelona». El Mundo, 15-03-2019.
  17. Esteve, Mireia «Patacada històrica d’un PP català que no remunta». Ara, 29-04-2019.
  18. [Enllaç no actiu]Premios APEI 2006

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cayetana Álvarez de Toledo y Peralta-Ramos Modifica l'enllaç a Wikidata