Santa Eulàlia de Puig-oriol

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Santa Eulàlia de Puig-oriol
Santa Eulàlia de Puigoriol des del castell de Lluçà.jpg
Dades
Tipus localitat i edifici
Característica
Altitud 746 msnm
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Localització Confins de la comarca d'Osona prov. de Barcelona
42° 04′ 03″ N, 2° 04′ 20″ E / 42.067555°N,2.072338°E / 42.067555; 2.072338Coord.: 42° 04′ 03″ N, 2° 04′ 20″ E / 42.067555°N,2.072338°E / 42.067555; 2.072338
Modifica les dades a Wikidata

Santa Eulàlia de Puig-oriol[1] és una entitat de població del municipi de Lluçà, a la comarca d'Osona. En una carenada, a deu minuts de l'antiga parròquia, que es trobava en l'indret de l'actual cementiri. En el cens de 2006 tenia 161 habitants.

El 905 ja hi havia una església de Santa Eulàlia, sufragània de la de Lluçà, prop de la vila (avui mas) de Puig-oriol, que fou reedificada els segles XVII i XVIII, es troba sobre la carretera de Lluçà. Fou refeta el 1435, segurament a conseqüència dels terratrèmols del 1428, i avui només en resta una part com a capella del cementiri.

Però la formació del poble és del segle XVIII.[1] A partir d'aquest i principis del segle vinent anà creixent fins a comptar amb unes 50 famílies a mitjan segle. Quan fou decidida la construcció d'una nova església al poble (1855), erigida en parròquia independent de Lluçà el 1878.

Les petites indústries tèxtils (la més antiga, del 1861) i la noca xarxa de comunicacions no han aconseguit d'acréixer l'impuls que tenia, i actualment té uns 200 i escaig habitants (dues terceres parts de tot el terme). Hi radica l'ajuntament i és l'únic nucli de població aglomerada del terme.

Existeix com a cognom, present a la Catalunya central i de possible origen occità.

Referències[modifica]

  • Fundació Enciclopèdia Catalana, Gran Geografia Comarcal de Catalunya, volum I, pàg. 258 (ISBN 84-85194-15-2)
  1. 1,0 1,1 «Santa Eulàlia de Puig-oriol». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

2. http://www.cathar.info/pdfs/bdecaux.pdf pg. 45.