Marcelo Azcárraga y Palmero

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Marcelo Azcárraga y Palmero
Marcelo Azcárraga, en Mundo gráfico.jpg
Marcelo Azcárraga a Mundo Gráfico
President del Govern
Escudo de España 1874-1931.svg
8 d'agost de 1897 – 4 d'octubre de 1897
Reina regent Maria Cristina d'Habsburg-Lorena

23 d'octubre de 1900 – 6 de març de 1901
Reina regent Maria Cristina d'Habsburg-Lorena

16 de desembre de 1904 – 27 de gener de 1905
Rei Alfons XIII
Ministre de Guerra
Escudo de España 1874-1931.svg
5 de juliol de 1890 – 11 de desembre de 1892
President Antonio Cánovas del Castillo

2 d'octubre de 1899 – 18 d'octubre de 1900
President Francisco Silvela y de Le Villeuze

23 de març de 1895 – 4 d'octubre de 1897
President Francisco Silvela y de Le Villeuze
Ministre de Marina
Escudo de España 1874-1931.svg
23 d'octubre de 1900 – 31 d'octubre de 1900
President ell mateix

16 de desembre de 1904 – 27 de gener de 1905
President ell mateix
Dades biogràfiques
Naixement 4 de setembre de 1832
Manila
Mort 30 de maig de 1915 (als 82 anys)
Madrid
Partit polític Partit Conservador
Honors ESP Laureada pasador.svg Creu Llorejada de Sant Ferran
Red ribbon bar - general use.svg Orde del Toisó d'Or
Caricatura del General Azcárraga per M. Moliné, treta de la Campana de Gràcia (1896)
Pergamí pel que l'Ajuntament de València nomena fill adoptiu Marcelo de Azcárraga el 8 de novembre de 1896.

Marcelo Azcárraga y Palmero (Manila, 4 de setembre de 1832 - Madrid, 30 de maig de 1915) fou un militar i polític espanyol, germà de Manuel de Azcárraga Palmero, tres cops president del govern d'Espanya durant la restauració borbònica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Primers anys[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Manila, Filipines. Era fill del general José Azcárraga, natural de Biscaia, i María Palmero, una mestissa filipina d'Albay. Va estudiar dret en la Universitat de Santo Tomás a Manila i a continuació, va entrar a l'Escola de Nàutica, on va obtenir el primer premi en matemàtiques. Va ser enviat a Espanya pel seu pare per assistir a l'acadèmia militar i en tres anys va obtenir el grau de capità.

A l'edat de 23 anys, va ser guardonat amb la Creu Llorejada de Sant Ferran. Va ser enviat a diverses colònies d'Espanya, també participà en les expedicions espanyoles a Mèxic en suport de Maximilià I (1861-1862) i a Santo Domingo (1864-1865). Va formar part del cos expedicionari comandat per Prim a Cuba. Va retornar a Espanya en 1866. Posteriorment, va tornar a Cuba i es va casar amb una de les filles de la família Fesser, propietaris i fundadors del Banco y Casa de Fesser Seguros.

Etapa política[modifica | modifica el codi]

Després de prendre part en el derrocament d¡Espartero en 1856, va ser destinat en servei a Cuba, per passar a representar a Espanya en l'ambaixada a Mèxic. Quan el govern va sufocar la revolta de Prim en 1866 va ser ascendit a coronel pel seu comportament lleial. Es va adherir al moviment que va destronar Isabel II en 1868, i fou ascendit a brigadier i subsecretari de la guerra sota el gabinet de Manuel Ruiz Zorrilla (1872-1873). Va dimitir del càrrec durant els primers dies de la República, quan fou dissolt el cos d'artilleria.

Durant la Primera República Espanyola fou nomenat cap d'estat major de l'exèrcit encarregat de reprimir la insurrecció cantonalista de Cartagena. Participà activament en el cop d'estat de Martínez Campos de 1874 i assolí el grau de mariscal de camp. A les eleccions generals espanyoles de 1876 fou escollit diputat per Morella del Partit Conservador i fou nomenat subsecretari de guerra (1875-1878).

El 1879 fou escollit senador per la província de Castelló, el 1884-1885 per Navarra i des de 1891 senador vitalici. De 1884 a 1892 fou Capità General de València i Ministre de Guerra el 1890-1892, el 1895-1897 i el 1899.

Després de l'assassinat de Cánovas del Castillo (1897) fou nomenat president del Consell de Ministres, càrrec que tornà a ocupar el 1900, quan es produí en favor de la causa de Carles de Borbó i Àustria-Este el fracassat alçament de Badalona i altres viles catalanes i del País Valencià liderat per Salvador Soliva,[1] i que tornà a ocupar el 1904. El 1906 fou nomenat membre del Consell d'Estat d'Espanya i el 1911 senador per dret propi. El 1914 fou nomenat president del Senat d'Espanya.

Últims anys[modifica | modifica el codi]

En el seu retir a l'edat de 72 anys, se li va nomenar Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or, per la seva incansable defensa de la monarquia espanyola i per mantenir a Espanya en relativa pau. Anteriorment, ja havia rebut la Creu Llorejada de Sant Ferran, la qual cosa li proporcionava una pensió vitalícia. El 8 de novembre de 1896 va ser nomenat fill adoptiu de la Ciutat de València. Va morir el 30 de maig de 1915, a les 12:10 del migdia, a Madrid; seria enterrat l'endemà a la Sacramental de San Isidro.[2]

La seva filla, Margarita de Azcárraga Fesser, es casà amb Tomás Trénor Palavicino, pares de Tomás Trénor Azcárraga.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Canal i Morell, Jordi. El carlisme català dins l'Espanya de la Restauració. Eumo, 1998, p. 301. ISBN 8476022433. 
  2. «Fallecimiento del general Azcárraga: El desfile». La Correspondencia Militar, 11.459, 31 de maig de 1915, pàg. 3. ISSN: 1132-6441.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marcelo Azcárraga y Palmero Modifica l'enllaç a Wikidata



Càrrecs públics
Precedit per:
Antonio Cánovas del Castillo
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)
President del Consell de Ministres d'Espanya

1897
Succeït per:
Práxedes Mateo Sagasta
Precedit per:
Francisco Silvela Le Vielleuze
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)
President del Consell de Ministres d'Espanya

1900 - 1901
Succeït per:
Práxedes Mateo Sagasta
Precedit per:
Florencio Montojo Trillo
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)
Ministre de Marina

1892 - 1892
Succeït per:
José María Beránger Ruiz de Apodaca
Precedit per:
Francisco Silvela
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)
Ministre de Marina

1900 - 1900
Succeït per:
José Ramos-Izquierdo Castañeda
Precedit per:
José Ferrándiz y Niño
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)
Ministre de Marina

1904-1905
Succeït per:
Eduardo Cobián y Roffignac
Precedit per:
Antoni Maura i Montaner
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)
President del Consell de Ministres d'Espanya

1904 - 1905
Succeït per:
Raimundo Fernández Villaverde