Vés al contingut

Marcelo Azcárraga y Palmero

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMarcelo Azcárraga y Palmero

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Marcelo Azcárraga Palmero Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 setembre 1832 Modifica el valor a Wikidata
Manila (Filipines) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 maig 1915 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de San Isidro Modifica el valor a Wikidata
President Reial Societat Geogràfica
30 juny 1909 – 30 maig 1915
← Víctor Maria Concas i PalauFrancisco Javier Ugarte Pagés →
President del Consell de Ministres d'Espanya
16 desembre 1904 – 27 gener 1905
← Antoni Maura i MontanerRaimundo Fernández Villaverde →
Ministre de Marina
16 desembre 1904 – 27 gener 1905
← José Ferrándiz y NiñoEduardo Cobián y Roffignac →
Ministre de Marina
23 octubre 1900 – 31 octubre 1900
← Francisco Silvela y de Le VilleuzeJosé Ramos Izquierdo y Castañeda →
President del Consell de Ministres d'Espanya
23 octubre 1900 – 6 març 1901
← Francisco Silvela y de Le VilleuzePráxedes Mateo Sagasta →
Ministre de Guerra
2 octubre 1899 – 18 octubre 1900
← José López DomínguezMiguel Correa y García →
President del Consell de Ministres d'Espanya
21 agost 1897 – 4 octubre 1897
← Marcelo Azcárraga y PalmeroPráxedes Mateo Sagasta →
President del Consell de Ministres d'Espanya
8 agost 1897 – 21 agost 1897
← Antonio Cánovas del CastilloMarcelo Azcárraga y Palmero →
Ministre de Guerra
23 març 1895 – 4 octubre 1897
← Camilo García de Polavieja y del CastilloArsenio Linares y Pombo →
Ministre de Marina
22 febrer 1892 – 11 març 1892
← Florencio Montojo y TrilloJosé María Beránger y Ruiz de Apodaca →
Ministre de Guerra
23 novembre 1891 – 11 desembre 1892
← Marcelo Azcárraga y PalmeroJosé López Domínguez →
Ministre de Guerra
5 juliol 1890 – 11 desembre 1892
← Eduardo Bermúdez ReinaJosé López Domínguez →
Capità general de València
22 febrer 1884 – 5 juliol 1890
← Manuel de Salamanca NegreteAlejandro Rodríguez Arias y Rodulfo →
Capità General de Navarra
4 maig 1880 –
← Manuel Álvarez-Maldonado y Loriga (en) Tradueix
Senador al Senat espanyol
3 maig 1879 – 30 maig 1915
Ministre de Guerra
6 setembre 1878 – 27 setembre 1878
← Francisco de Paula Ceballos y VargasFrancisco de Paula Ceballos y Vargas →
Diputat a Corts
22 febrer 1876 – 26 maig 1877
Circumscripció electoral: Castelló

Dades personals
FormacióUniversitat de Sant Tomàs
Philippine Merchant Marine Academy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Conservador Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral
mariscal de camp
brigadier
tinent general Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansManuel de Azcárraga Palmero Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 213852216 Modifica el valor a Wikidata
Caricatura del General Azcárraga per M. Moliné, treta de la Campana de Gràcia (1896)
Pergamí pel que l'Ajuntament de València nomena fill adoptiu Marcelo de Azcárraga el 8 de novembre de 1896.

Marcelo Azcárraga y Palmero (Manila, 4 de setembre de 1832 - Madrid, 30 de maig de 1915) fou un militar i polític espanyol, germà de Manuel de Azcárraga Palmero, tres cops president del govern d'Espanya durant la restauració borbònica.

Biografia

[modifica]

Primers anys

[modifica]

Va néixer a Manila, Filipines. Era fill del general José Azcárraga, natural de Biscaia, i María Palmero, una mestissa filipina d'Albay. Va estudiar dret en la Universitat de Santo Tomás a Manila i a continuació, va entrar a l'Escola de Nàutica, on va obtenir el primer premi en matemàtiques. Va ser enviat a Espanya pel seu pare per assistir a l'acadèmia militar i en tres anys va obtenir el grau de capità.

A l'edat de 23 anys, va ser guardonat amb la Creu Llorejada de Sant Ferran. Va ser enviat a diverses colònies d'Espanya, també participà en les expedicions espanyoles a Mèxic en suport de Maximilià I (1861-1862) i a Santo Domingo (1864-1865). Va formar part del cos expedicionari comandat per Prim a Cuba. Va retornar a Espanya en 1866. Posteriorment, va tornar a Cuba i es va casar amb una de les filles de la família Fesser, propietaris i fundadors del Banco y Casa de Fesser Seguros.

Etapa política

[modifica]

Després de prendre part en el derrocament d'Espartero en 1856, va ser destinat en servei a Cuba, per passar a representar a Espanya en l'ambaixada a Mèxic. Quan el govern va sufocar la revolta de Prim en 1866 va ser ascendit a coronel pel seu comportament lleial. Es va adherir al moviment que va destronar Isabel II en 1868, i fou ascendit a brigadier i subsecretari de la guerra sota el gabinet de Manuel Ruiz Zorrilla (1872-1873). Va dimitir del càrrec durant els primers dies de la República, quan fou dissolt el cos d'artilleria.

Durant la Primera República Espanyola fou nomenat cap d'estat major de l'exèrcit encarregat de reprimir la insurrecció cantonalista de Cartagena. Participà activament en el cop d'estat de Martínez Campos de 1874 i assolí el grau de mariscal de camp. A les eleccions generals espanyoles de 1876 fou elegit diputat per Morella del Partit Conservador i fou nomenat subsecretari de guerra (1875-1878).

El 1879 fou escollit senador per la província de Castelló, el 1884-1885 per Navarra i des de 1891 senador vitalici. De 1884 a 1892 fou Capità General de València i Ministre de Guerra el 1890-1892, el 1895-1897 i el 1899.

Després de l'assassinat de Cánovas del Castillo (1897) fou nomenat president del Consell de Ministres, càrrec que tornà a ocupar el 1900, quan es produí en favor de la causa de Carles de Borbó i Àustria-Este el fracassat alçament de Badalona i altres viles catalanes i del País Valencià liderat per Salvador Soliva,[1] i que tornà a ocupar el 1904. El 1906 fou nomenat membre del Consell d'Estat d'Espanya i el 1911 senador per dret propi. El 1914 fou nomenat president del Senat d'Espanya.

Últims anys

[modifica]

En el seu retir a l'edat de 72 anys, fou nomenat cavaller de l'Orde del Toisó d'Or, per la seva incansable defensa de la monarquia espanyola i per mantenir a Espanya en relativa pau. Anteriorment, ja havia rebut la Creu Llorejada de Sant Ferran, la qual cosa li proporcionava una pensió vitalícia. El 8 de novembre de 1896 va ser nomenat fill adoptiu de la Ciutat de València. Va morir el 30 de maig de 1915, a les 12:10 del migdia, a Madrid; seria enterrat l'endemà a la Sacramental de San Isidro.[2]

La seva filla, Margarita de Azcárraga Fesser, es casà amb Tomás Trénor Palavicino, pares de Tomás Trénor Azcárraga.

Referències

[modifica]
  1. Canal i Morell, Jordi. El carlisme català dins l'Espanya de la Restauració. Eumo, 1998, p. 301. ISBN 8476022433. 
  2. «Fallecimiento del general Azcárraga: El desfile». La Correspondencia Militar, 11.459, 31-05-1915, pàg. 3. ISSN: 1132-6441.

Enllaços externs

[modifica]



Càrrecs públics
Precedit per:
Antonio Cánovas del Castillo
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)
President del Consell de Ministres d'Espanya

1897
Succeït per:
Práxedes Mateo Sagasta
Precedit per:
Francisco Silvela Le Vielleuze
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)
President del Consell de Ministres d'Espanya

1900 - 1901
Succeït per:
Práxedes Mateo Sagasta
Precedit per:
Florencio Montojo Trillo
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)
Ministre de Marina

1892 - 1892
Succeït per:
José María Beránger Ruiz de Apodaca
Precedit per:
Francisco Silvela
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)
Ministre de Marina

1900 - 1900
Succeït per:
José Ramos-Izquierdo Castañeda
Precedit per:
José Ferrándiz y Niño
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)
Ministre de Marina

1904-1905
Succeït per:
Eduardo Cobián y Roffignac
Precedit per:
Antoni Maura i Montaner
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)
President del Consell de Ministres d'Espanya

1904 - 1905
Succeït per:
Raimundo Fernández Villaverde
Precedit per:
Arsenio Martínez-Campos Antón
Eugenio Montero Ríos
José López Domínguez
Eugenio Montero Ríos
President del Senat d'Espanya

1900- 1901
1903-1905
1907-1910
1914-1915
Succeït per:
Eugenio Montero Ríos
José López Domínguez
Eugenio Montero Ríos
Joaquín Sánchez de Toca Calvo