Luis Pidal y Mon

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLuis Pidal y Mon
Notables del Partido Conservador 1913.png
Pidal (d) amb altres líders conservadors en 1913
Biografia
Naixement 7 de febrer de 1842
Madrid
Mort 19 de desembre de 1913(1913-12-19) (als 71 anys)
Madrid
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
27 de juny de 1877 – 13 de desembre de 1899
- →
Districte Oviedo
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre de Foment
4 de març de 1899 – 18 d'abril de 1900
President Francisco Silvela y de Le Villeuze
Activitat
Ocupació Diplomàtic i polític
Partit Partit Conservador
Família
Germans Alejandro Pidal y Mon
Modifica les dades a Wikidata

Luis Pidal i Mon (Madrid, 7 de febrer de 1842 - 19 de desembre de 1913)[1] fou un polític espanyol, segon marquès de Pidal, ministre de Foment durant la restauració borbònica.

Biografia[modifica]

Era fill de l'asturià Pedro José Pidal y Carniado, acadèmic de la Llengua, i Manuela Mon y Menéndez, emparentada amb importants polítics. Va estudiar dret a la Universitat Central de Madrid. Com el seu germà Alejandro Pidal y Mon, era ultraconservador i monàrquic. Va combatre aferrissadament la revolució de 1868 i va acompanyar al nou rei Alfons XII en el seu viatge des d'Anglaterra per tal de prendre possessió de la nova corona. En 1877 va substituir en el seu escó d'Oviedo el seu oncle Alejandro Mon y Menéndez, elegit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1876, i mantindria l'escó a les posteriors eleccions de 1879, 1881, 1884 i 1886.[2]

El 1878 va ingressar a la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques (medalla 32) en substitució d'Antonio de los Ríos Rosas.[3] En 1884 fou nomenat Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola, encara que no va prendre possessió fins a 1895 amb el discurs El drama histórico.[4]

Fou nomenat ministre de Foment durant el primer mandat de Francisco Silvela el març de 1899 i President del Consell d'Estat d'Espanya i ambaixador d'Espanya davant la Santa Seu. Fou autor de la reforma d'ensenyament secundari que fou durament criticada pels liberals.[5] L'abril de 1901 fou substituït per Rafael Gasset Chinchilla.

Relacions familiars[modifica]

Fill de Pedro José Pidal y Carniado i germà d'Alejandro Pidal y Mon, fou oncle de Pedro Pidal y Bernaldo de Quirós i pare de María Maravillas de Jesús. Era casat amb Cristina Chico de Guzmán.[6]

Referències[modifica]

  1. Luis Pidal y Mon a geneall.net
  2. Fitxa del Congrés dels Diputats
  3. Medalla 32 al web de la RACMP
  4. Luis Pidal al web de la RAE
  5. Luis Pidal y Mon a l'Enciclopedia de Oviedo
  6. BLEIBERG, Germán et al.: Diccionari d'Història d'Espanya. (1979). Madrid: Aliança Editorial. 910, 2 ed., 3 vols
Càrrecs públics
Precedit per:
Vicente Romero Girón
Ministre de Foment
Escudo de España 1874-1931.svg

1899-1900
Succeït per:
Rafael Gasset Chinchilla
Premis i fites
Precedit per:
Antonio de los Ríos Rosas
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of Moral and Political Sciences.svg
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 32

1878-1913
Succeït per:
Joaquín Fernández Prida
Precedit per:
Agustín Pascual González
Coat of Arms of the Royal Spanish Academy.svg
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira A

1884-1913
Succeït per:
Juan Menéndez Pidal