Luis Pidal y Mon

Luis Pidal y Mon

Biografia
Naixement	7 febrer 1842 Madrid
Mort	19 desembre 1913 (71 anys) Madrid
President del Consell d'Estat
26 gener 1907 – 27 octubre 1909 ← Alejandro Groizard y Gómez de la Serna – Alejandro Groizard y Gómez de la Serna →
President del Consell d'Estat
23 febrer 1905 – 26 juny 1905 ← Joaquín Sánchez de Toca Calvo – Alejandro Groizard y Gómez de la Serna →
President del Senat d'Espanya
19 desembre 1904 – 17 agost 1905 ← Marcelo Azcárraga y Palmero – José López Domínguez →
Ministre de Foment d'Espanya
4 març 1899 – 18 abril 1900 ← Vicente Romero Girón – Rafael Gasset Chinchilla →
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran
Representa: Dos 25 maig 1896 – 23 juny 1902 (renúncia) ← José Castro y Serrano – Antonio Garrido Villazán →
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola
Representa: A, majúscula 3 març 1895 – 19 desembre 1913 ← Agustín Pascual González – Juan Menéndez Pidal →
Ambaixador d'Espanya a la Santa Seu
13 agost 1890 – 31 gener 1893 ← Juan Antonio Rascón Navarro Seña y Redondo – Rafael Carlos Merry del Val →
Senador vitalici d'Espanya
26 octubre 1889 – 19 desembre 1913
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Representa: trenta-dos 27 març 1887 – 19 desembre 1913 ← Antonio de Ríos Rosas – Joaquín Fernández Prida →
Diputat a Corts
27 juny 1877 – 13 desembre 1899 ← Alejandro Mon y Menéndez Circumscripció electoral: Oviedo
Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II
3 abril 1867 – 6 desembre 1868 Circumscripció electoral: Avilés
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	diplomàtic, polític
Partit	Partit Liberal Conservador
Membre de	Reial Acadèmia Espanyola Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Família
Fills	Maria de la Conception Pidal y Chico de Guzman, María Maravillas de Jesús
Pare	Pedro José Pidal
Germans	Alejandro Pidal y Mon Ramona Pidal y Mon
Premis
(1913)  Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or (1895)  Gran Creu de l'Orde de Carles III (1875)  Gentilhome gran d'Espanya amb exercici I servitud  Gran Creu de l'Orde de la Immaculada Concepció de Vila Viçosa  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica  Gran Creu de l'Orde de Crist  Gran Creu de l'Orde de Pius IX
Signatura

Luis Pidal i Mon (Madrid, 7 de febrer de 1842 - 19 de desembre de 1913) fou un polític espanyol, segon marquès de Pidal, ministre de Foment durant la restauració borbònica.

Biografia

Era fill de l'asturià Pedro José Pidal y Carniado, acadèmic de la Llengua, i Manuela Mon y Menéndez, emparentada amb importants polítics. Va estudiar dret a la Universitat Central de Madrid. Com el seu germà Alejandro Pidal y Mon, era ultraconservador i monàrquic. Va combatre aferrissadament la revolució de 1868 i va acompanyar al nou rei Alfons XII en el seu viatge des d'Anglaterra per tal de prendre possessió de la nova corona. En 1877 va substituir en el seu escó d'Oviedo el seu oncle Alejandro Mon y Menéndez, elegit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1876, i mantindria l'escó a les posteriors eleccions de 1879, 1881, 1884 i 1886.

El 1878 va ingressar a la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques (medalla 32) en substitució d'Antonio de los Ríos Rosas. En 1884 fou nomenat Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola, encara que no va prendre possessió fins a 1895 amb el discurs El drama histórico.

Fou nomenat ministre de Foment durant el primer mandat de Francisco Silvela el març de 1899 i President del Consell d'Estat d'Espanya i ambaixador d'Espanya davant la Santa Seu. Fou autor de la reforma d'ensenyament secundari que fou durament criticada pels liberals. L'abril de 1901 fou substituït per Rafael Gasset Chinchilla.

Relacions familiars

Fill de Pedro José Pidal y Carniado i germà d'Alejandro Pidal y Mon, fou oncle de Pedro Pidal y Bernaldo de Quirós i pare de María Maravillas de Jesús. Estava casat amb Cristina Chico de Guzmán.