Agustín Pascual González
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 març 1818 Madrid |
| Mort | 23 octubre 1884 (66 anys) Madrid |
 Senador del Regne | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | enginyer forestal, funcionari |
| Membre de | |
Agustín Pascual González (Madrid, 20 de març de 1818 - 23 de gener de 1884) fou un enginyer i polític espanyol, acadèmic de la llengua.
Enginyer de muntanyes format a Saxònia (Tharandt), on va aprendre de la mà del dasònom Johann Heinrich Cotta. Fundador i professor de l'Escola de Muntanyes de Villaviciosa de Odón en 1848, on va ser company del professor i enginyer de muntanyes Miguel Bosch. Va tenir com a alumnes a figures com Máxima Laguna. Des de 1845 a 1868 va ser el responsable de la gestió de les muntanyes de la Casa Reial, entre els quals estaven masses forestals com la Muntanya del Pardo o la Casa de Campo.
Va ser director de la Real Sociedad Económica Matritense de Amigos del País, per la que en fou senador de 1877 a 1884.[1] En 1871 fou escollit acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola.[2]
Obres[modifica]
- El bosque de Tharand, 1863
Referències[modifica]
- ↑ Fitxa del Senat
- ↑ Agustín Pascual al web de la RAE
Bibliografia[modifica]
- José Lesen y Moreno, Historia de la Sociedad Económica de Amigos del País de Madrid, Madrid: Imprenta del Colegio de Sordo-Mudos y de Ciegos, 1863.
- Ignacio García Pereda, Inés González Doncel, Luis Gil Sánchez, La casa de Chinchón y la ciencia de montes, Actas del IV Encuentro de Historia Forestal: gestión forestal y sostenibilidad : experiencias históricas : Vitoria-Gasteiz, 18 y 19 de octubre de 2012, 2013, ISBN 978-84-941695-0-2.
- Zamora Vicente, Alonso. Historia de la Real Academia Española (en castellà). 1.ª. Madrid: Espasa, 1999 [Consulta: 23 maig 2013].
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Severo Catalina del Amo |
 Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira A 1871-1884 |
Succeït per: Luis Pidal y Mon |