Agustín Pascual González

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAgustín Pascual González

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 març 1818 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort23 octubre 1884 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Senador del Regne
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióenginyer forestal, funcionari Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Agustín Pascual González (Madrid, 20 de març de 1818 - 23 de gener de 1884) fou un enginyer i polític espanyol, acadèmic de la llengua.

Enginyer de muntanyes format a Saxònia (Tharandt), on va aprendre de la mà del dasònom Johann Heinrich Cotta. Fundador i professor de l'Escola de Muntanyes de Villaviciosa de Odón en 1848, on va ser company del professor i enginyer de muntanyes Miguel Bosch. Va tenir com a alumnes a figures com Máxima Laguna. Des de 1845 a 1868 va ser el responsable de la gestió de les muntanyes de la Casa Reial, entre els quals estaven masses forestals com la Muntanya del Pardo o la Casa de Campo.

Va ser director de la Real Sociedad Económica Matritense de Amigos del País, per la que en fou senador de 1877 a 1884.[1] En 1871 fou escollit acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola.[2]

Obres[modifica]

  • El bosque de Tharand, 1863

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • José Lesen y Moreno, Historia de la Sociedad Económica de Amigos del País de Madrid, Madrid: Imprenta del Colegio de Sordo-Mudos y de Ciegos, 1863.
  • Ignacio García Pereda, Inés González Doncel, Luis Gil Sánchez, La casa de Chinchón y la ciencia de montes, Actas del IV Encuentro de Historia Forestal: gestión forestal y sostenibilidad : experiencias históricas : Vitoria-Gasteiz, 18 y 19 de octubre de 2012, 2013, ISBN 978-84-941695-0-2.
  • Zamora Vicente, Alonso. Historia de la Real Academia Española (en castellà). 1.ª. Madrid: Espasa, 1999 [Consulta: 23 maig 2013]. 


Premis i fites
Precedit per:
Severo Catalina del Amo

Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira A

1871-1884
Succeït per:
Luis Pidal y Mon