Plácido Jove y Hevia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPlácido Jove y Hevia
Nom original (es) Plácido de Jove y Hevia
Biografia
Naixement 7 de setembre de 1823
Villaviciosa
Mort 22 de juny de 1909(1909-06-22) (als 85 anys)
Villaviciosa
Coat of Arms of Spain (1874-1931) Pillars of Hercules Variant.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
18 de febrer de 1876 – 8 de març de 1886
Circumscripció Pravia

14 d'abril de 1886 – 29 de desembre de 1890
Circumscripció Infiesto
Activitat
Ocupació Polític
Partit Partit Conservador
Modifica les dades a Wikidata

Plácido Jove y Hevia (Villaviciosa, 7 de setembre de 1823 - 22 de juny de 1909) fou un noble, polític, jurista i escriptor en castellà i asturlleonès, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica i Vescomte de Campo Grande des de 1879.

Va fer l'ensenyament secundari a Gijón i estudià dret a la Universitat d'Oviedo, doctorant-se a la Universitat de Madrid. Quan era estudiant va fundar i col·laborar activament a El Nalón en 1842,[1] òrgan del romanticisme asturià, i als diaris de Madrid El Debate i El Tiempo. Va publicar poemes en asturià com Cuatro verdades al pueblo, Pachu y Pericu i El ferrocarril de Langreo.[2]

Especialitzat en dret internacional, va ingressar en la carrera consular i fou destinat a Atenes, Nàpols, Malta, Perpinyà, Hamburg, Lisboa i Alger. En 1864 fou diputat a les Corts per Villaviciosa, i després de la revolució de 1868 fou escollit novament diputat per Gijón a les eleccions generals espanyoles de 1871 i per Pravia a les d'agost de 1872. Va votar contra la Primera República Espanyola i va donar suport la restauració borbònica i a Antonio Cánovas del Castillo, i fou elegit diputat per Pravia a les eleccions generals espanyoles de 1876, 1879 i 1884, i per Infiesto a les eleccions generals espanyoles de 1886.[3]

Va ocupar els càrrecs de cap de la secció de comerç en el ministeri d'Estat, subsecretari d'Estat i d'Hisenda, director general de Duanes, vocal de la Junta d'Aranzels i dels Consells d'Agricultura i Sanitat, i director de la Compañía Arrendataria de Tabacos. L'abril de 1882 fou escollit acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.[4] També fou senador per Oviedo de 1881 a 1884 i senador vitalici de 1891 fins a la seva mort.[5] Va rebre la gran creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica i la Legió d'Honor.[6]

Obres[modifica]

  • Poesías selectas en dialecto asturiano, 1887. ISBN 84-600-4812-8
  • Dominación de España en Malta desde 1285 hasta 1530
  • El Fuero de Extranjería
  • El Sistema comercial en Grecia
  • La Práctica de Consulados
  • La Historia de la Poesía
  • Los Cantos de un peregrino
  • El Estudio de las leyes de Partida

Referències[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
José Moreno Nieto
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of Moral and Political Sciences.svg
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 4

1882-1909
Succeït per:
Francisco Javier Ugarte Pagés