Nicolás de Peñalver y Zamora

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaNicolás de Peñalver y Zamora
Nicolás de Peñalver y Zamora.jpg
Biografia
Naixement 4 desembre 1853
l'Havana (Cuba)
Mort 5 febrer 1916 (62 anys)
Madrid
Coat of Arms of Madrid City (1859-1873 and 1874-1931).svg  Alcalde de Madrid 

28 octubre 1907 – 23 octubre 1909
← Joaquín Sánchez de Toca CalvoAlberto Aguilera y Velasco →
Coat of Arms of Madrid City (1859-1873 and 1874-1931).svg  Alcalde de Madrid 

25 març 1895 – 13 febrer 1896
← Álvaro Figueroa y Torres MendietaEduardo de Rojas Alonso →
Coat of Arms of Madrid City (1859-1873 and 1874-1931).svg  Alcalde de Madrid 

1r febrer 1892 – 14 desembre 1892
← Francisco de CubasManuel Mariátegui y Vinyals →
  Senador del Regne 


Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat a Corts 

Activitat
Ocupació Polític
Partit Partit Liberal Conservador
Altres
Títol Comte
Germans Ignacio Peñalver
Premis
Signatura
Modifica les dades a Wikidata

Nicolás de Peñalver i Zamora (l'Havana, 4 de desembre de 1853-Madrid, 5 de febrer de 1916), també conegut com el «comte de Peñalver», va ser un polític conservador espanyol, alcalde de Madrid durant la Restauració.

Va ostentar els títols nobiliaris de comte de Peñalver i de marquès d'Arcos.

Biografia[modifica]

Nascut a l'Havana, era membre d'una noble família establerta a partir del segle xvii primer a Jamaica i després a Cuba; el seu avi va ser Nicolás de Peñalver i Cárdenas, primer comte de Peñalver i alcalde ordinari de l'Havana el 1846. El seu pare va ser Narcís José de Peñalver i Peñalver, segon comte de Peñalver.[1][2]

Fotografiat per Goñi al febrer de 1910 durant la signatura de l'escriptura de la Gran Via, com a exalcalde, acompanyat de José Francos Rodríguez i Alberto Aguilera.

Va ser elegit diputat pel districte d'Oviedo el 1891, 1896 i 1898; senador per la província de Matanzas per al període 1884-85, encara que no va arribar a jurar el càrrec; per Oviedo en 1899-1911; vitalici en 1914; va ser alcalde de Madrid tres vegades: entre l'1 i el 14 de desembre de 1892, entre el 25 de març de 1895 i febrer de 1896 i entre el 28 d'octubre de 1907 i el 23 d'octubre de 1909.[3][4][5] Va contribuir a la construcció de la Gran Via, que comunicaria el centre de la capital amb l'estació Nord. En el seu honor, es va batejar el primer tram d'aquesta via de comunicació: l'avinguda del Comte de Peñalver —que anava del punt d'arrencada de la Gran Via a la confluència amb el carrer d'Alcalá a la Xarxa de Sant Luis— i, posteriorment, l'actual carrer del Comte de Peñalver, abans cridada de Torrijos, també a Madrid, a l'Eixample.[6][7]

A més del seu impuls a la construcció de la Gran Via, al Comte de Peñalver se li deuen altres fets importants com són la creació de l'Associació Matritense de Caridad, la inamovilidad dels empleats públics de l'Ajuntament i la creació de la Banda Municipal.[8]

Va ser recipient de les grans creus de Carlos III, d'Isabel la Catòlica, de la Beneficència i de la Concepció de Villaviciosa.[9]

Va morir el 5 de febrer de 1916.[9]

Referències[modifica]

  1. Genealogías Habaneras. Hidalguía, 1996. ISBN 84-87204-79-1. 
  2. «Blasones Hispanos: Peñalver». [Consulta: 25 desembre 2014].
  3. Cambronero, 1900, p. 399.
  4. Ajuntament de Madrid: Alcaldes entre 1842-1900 y desde 1901.
  5. ; Ramos Guarido; Revilla González El Madrid de la Gran Vía. La Librería, 1996, p. 45. ISBN 84-87290-97-3. 
  6. Congrés dels Diputats: Archivo histórico de diputados.
  7. Senat d'Espanya: Expediente personal del Senador Conde de Peñalver, D. Nicolás de Peñalver y Zamora.
  8. Alcaldes de Madrid. El Avapiés, 1994, p. 62-63. ISBN 84-86280-88-5. 
  9. 9,0 9,1 «El Conde de Peñalver». El Norte de Madrid, IV, 101, 13-02-1916, pàg. 3-4.

Bibliografia[modifica]