El Diluvio

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de publicacions periòdiquesEl Diluvio
Tipus diari
Llengua castellà
Fundació 10 febrer 1879
Tancament 25 gener 1939
Lloc de publicació Barcelona
Estat Espanya
Modifica dades a Wikidata

El Diluvio fou un publicació diària feta en castellà que es va editar a Barcelona. Fundat el 15 de novembre de 1858 com a El Telégrafo, des del 10 de febrer de 1879 i fins a la seva desaparició l'any 1939 el diari adoptà el nom d'El Diluvio. Arribà a assolir un tiratge d'entre 50.000 i 150.000 exemplars segons les fonts.[1][2]

Fou fundat per Manuel de Lasarte i Rodríguez-Cardoso i el seu cunyat Ferran Patxot i Ferrer. La seva tendència política inicial fou progressista fins que després de la revolució de 1868 esdevingué republicà i anticlerical i es va fer molt popular per l'ús d'un humor pla i plebeu i per les seves campanyes, que eren polèmiques, contra els abusos de l'administració municipal. A més, entrà en confrontacions amb altres diaris barcelonins com La Vanguardia, el radical El Progreso o el conservador La Dinastía. Tot plegat el va fer el diari més venut de la ciutat després de La Vanguardia.

Fou suspès diverses vegades i aparegué breument amb altres noms com ara El Principado (1866), La Imprenta (1871-1878), La Crónica de Cataluña (1875) i El Teléfono (1878-1879).

Durant més de 20 anys el seu director fou Jaume Claramunt i Mesa i el seu cap de redacció els últims anys va ser Frederic Pujulà i Vallès. Hi col·laboraren escriptors republicans reconeguts com Conrad Roure i Bofill, Robert Robert i Casacuberta, Claudi Ametlla, Màrius Aguilar i Diana, Àngel Samblancat i Salanova, Antoni Feliu i Codina, Valentí Almirall, Ramon Sempau i Barril, Eduardo Sanjuán o Santiago Valentí i Camp. Als anys trenta s'instal·là a l'Eixample, en el número 345 del carrer del Consell de Cent.[3] Deixà d'editar-se quan les tropes franquistes entraren a Barcelona el 25 de gener de 1939. El seu propietari, Manuel de Lasarte i Aran, fou empresonat i morí a la presó Model de Barcelona. Jaume Claramunt va tornar a Cuba, on havia nascut, mentre que Frederic Pujulà va ser també empresonat amb una condemna de mort que després es va commutar per 20 anys de presó, dels quals en va complir dos i escaig.

Directors del diari[modifica]

Referències[modifica]

  1. Prensa y partidos políticos durante la República, Checa Godoy, Antonio Ediciones Universidad de Salamanca, 1989
  2. Principales diarios republicanos en la guerra civil española
  3. Permanyer, Lluís. L'Abans: Recull gràfic deBarcelona - L'Eixample (1860-1980) (Col·leccionable). Efadós, 2015, p. 423 (L'Abans). ISBN 978-84-16547-04-3 [Consulta: 27 abril 2016]. 

Enllaços externs[modifica]