Àngel Samblancat i Salanova

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaÀngel Samblancat i Salanova
Ángel Samblancat 1926.jpg
 Diputat a les Corts Republicanes
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg
9 de juliol de 1931[1] – 9 d'octubre de 1933
Circumscripció Barcelona ciutat
Dades biogràfiques
Naixement 1 de març de 1885
Graus
Mort 24 de febrer de 1963(1963-02-24) (als 77 anys)
Ciutat de Mèxic
Ocupació periodista, escriptor, polític i jurista
Partit polític ERC
Modifica dades a Wikidata

Àngel Samblancat i Casanova (Graus, Ribagorça, 1 de març del 1885[2] - Ciutat de Mèxic, 24 de febrer del 1963[3]) és un polític català d'origen aragonès.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill d'una família petita burgesa carlina, fou internat en un seminari, però es va escapar i s'establí a Barcelona quan era infant, i estudià dret a la Universitat de Barcelona. Es va moure entre cercles anarquistes, i col·laborà als diaris El Intransigente (1913), La Ira (amb Federico Urales), El Diluvio, Solidaridad Obrera, La Publicidad, L'Esquella de la Torratxa, El Mercantil Valenciano i La Campana de Gràcia. També va escriure diversos llibres de caràcter anarquitzant i anticlerical

El 1914 fou candidat a Corts per la candidatura Renovació Republicana, amb el doctor Jaume Queraltó i Ros. L'abril de 1915 ingressà al Bloc Republicà Autonomista, el 1916 va formar part de la candidatura Reivindicació Republicana Autonomista amb Gabriel Alomar i Francesc Layret, i el 1917 milità en el Partit Republicà Català. Es va apropar a la CNT i participà en la vaga general de 1917, raó per la qual el 1919 fou desterrat a Madrid. El 1930 signà el Manifest d'Intel·ligència Republicana i fou membre del Comitè Pro Llibertat, i fou elegit diputat per la província de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1931 dins l'ERC, però que abandonà per a formar l'Extrema Esquerra Republicana amb Eduardo Barriobero y Herrán.

En esclatar la guerra civil espanyola, participà en la confiscació del Palau de Justícia. Fou el primer president de l'Oficina Jurídica creada l'agost del 1936, i després del Tribunal Popular Especial que actuà en el vapor Uruguai, que fou el braç de la justícia revolucionària. En acabar la guerra es va exiliar a Mèxic.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Bocanadas de fuego (1920)
  • La violencia. Renovación proletaria (1923)
  • Jesús atado a la columna (1925)
  • La ascensión de María Magdalena (1927)
  • El aire podrido. El ambiente social de España durante la Dictadura (1930)
  • Hubo una Francia (1945)
  • Caravana nazarena. Éxodo y odisea de España (1936-1940)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Fitxa del Congrés dels Diputats
  2. «Personajes ilustres de la Ribagorza» (en castellà) p. 267. Gobierno de Aragón. [Consulta: 20 març del 2015].
  3. «Ángel Samblancat y Salanova» (en castellà). Gran Enciclopedia Aragonesa. [Consulta: 20 març del 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]