Palau de Justícia de Barcelona

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Palau de Justícia de Barcelona
Palau de Justícia.jpg
Façana principal
Dades bàsiques
Tipus palau de justícia
Arquitecte Josep Domènech i Estapà i Enric Sagnier i Villavecchia
Construït 1914
Característiques
Estil Eclèctic historicista
Ubicació
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Barcelonès
Municipi Barcelona
Localització Passeig de Lluís Companys, 14-16 de Barcelona

41° 23′ 26″ N, 2° 10′ 57″ E / 41.39065°N,2.182395°E / 41.39065; 2.182395
Bé cultural d'interès local
Obra popular
Identificador BCIL: 254
Intervencions
2012  Restaurat
Modifica dades a Wikidata

El Palau de Justícia de Barcelona és un edifici centenari que va ser construït entre 1887 i 1908 al passeig de Lluís Companys 14-16 per ubicar en un sol edifici els jutjats i l'audiència. La diputació de Barcelona va designar a Josep Domènech i Estapà i Enric Sagnier Villavecchia com arquitectes del projecte.[1]

Descripció[modifica | modifica el codi]

Sense dubte, l'obra més important de la primera època de Sagnier. el Palau de Justícia va ser, després de la Universitat de Barcelona, un dels primers edificis públics de la ciutat concebut amb caràcter monumental, en un solar aïllat i a escala del nou Eixample. El conjunt havia d'acollir l'Audiència de Barcelona i els jutjats municipals i de primera instància de la capital.

Coronament del frontispici, amb el grup escultòric d'Agustí Querol Moisès amb les Taules de la Llei

L'edifici es compon de dos cossos quadrangulars coronats per unes cúpules peraltades, a banda i banda d'un cos central. Els cossos laterals acolliran les dependències dels jutjats, mentre que el central conté l'accés principal, l'escala d'honor i les grans dependències públiques, on destaca la Sala dels Passos Perduts, de 20 metres d'altura, coberta amb un sistema d'arcs de ferro, i decorada amb pintures murals de Josep Maria Sert.

El Palau destaca per la gran quantitat d'obra escultòrica; en la seva realització intervingueren la major part d'escultors de l'època: els germans Agapit i Venanci Vallmitjana, Eduard Alentorn, Rafael Atché, Miquel Blay, Pere Carbonell, Manel Fuxà, Francesc Pagès i Serratosa, etc. El programa decoratiu de l'exterior del palau consta de 48 figures relacionades amb el dret, 22 relleus amb temes jurídics i històrics, un grup (Moisès amb les Taules de la Llei) al coronament del frontispici, d'Agustí Querol, i una gran figura de 4 metres que representa la Justícia, d'Andreu Aleu.

Serà també important en el disseny de l'edifici la utilització del ferro, present tant a obres de forjat com als espais del cos central, especialment a la sala axial que divideix l'edifici en dues zones.[2]

Actualment el jutjats de Barcelona es troben en dues zones diferents, uns a la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat i els altres al centre de Barcelona. El Palau de Justícia acull la Presidència i les sales del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), la Fiscalia del TSJC, l'oficina i les sales del Jutjat i les seccions d'apel·lacions penals.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mas i Solench, Josep Maria. Generalitat de Catalunya, Departament de Justícia. El Palau de Justícia de Barcelona p. 18. 
  2. Santi Barjau, Enric Sagnier, p. 18-23.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau de Justícia de Barcelona Modifica l'enllaç a Wikidata