Duana del Port de Barcelona

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Aquest article tracta sobre l'edifici davant de les Drassanes. Si cerqueu l'edifici al Pla de Palau, vegeu «Duana de Barcelona».
Infotaula d'edifici
Duana del Port de Barcelona
Edifici de la Duana (Barcelona).jpg
Dades
Tipus edifici
Arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia, Pere Garcia i Faria
Característica
Estil arquitectònic Eclecticisme
Ubicació
Barcelona
Localització Pg. Josep Carner, 27-29 - moll Drassanes
41° 22′ 29″ N, 2° 10′ 38″ E / 41.374835°N,2.177261°E / 41.374835; 2.177261Coord.: 41° 22′ 29″ N, 2° 10′ 38″ E / 41.374835°N,2.177261°E / 41.374835; 2.177261
BCIL
Identificador IPAC: 41322
Modifica dades a Wikidata

La Duana del Port de Barcelona és un edifici al Port de Barcelona davant de les Drassanes Reials del barri del Raval de Barcelona, just al davant del Port Vell, l'antic port de mercaderies, al costat del moll de la fusta. És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Edifici monumentalista format per dos cossos paral·lels units per un altre cos transversal. La part que dóna a mar és més baixa i té tipologia de nau industrial. El cos principal, en canvi, té aspecte de palau, amb una façana monumental ricament ornamentada amb motius clàssics, alguns d'ells escultures d'il·lustres i famosos escultors de l'època com Eusebi Arnau. La façana té un aspecte monumental, que recorda l'arquitectura centre-europea, amb decoració de motius clàssics –principalment en ordre jònic–, rematada amb els escuts de Barcelona, Catalunya i Espanya, i amb dues àguiles i dos grifons, obra d'Eusebi Arnau.[1]

Descripció[modifica]

Ubicada al districte de Ciutat Vella, l'edifici de la Duana afronta al passeig de Josep Carner entre la plaça de Les Drassanes, el monument a Colom i el port. És un edifici institucional i administratiu de planta rectangular i aïllat d'altres edificis. S'organitza en dos volums principals paral·lels al passeig i separats entre ells creant una nau intermèdia i dos patis d'arribada i sortida de material. Tots els volums consten simplement de planta baixa excepte el principal que disposa de planta baixa i dos pisos. L'accés principal de vianants és per la porta situada al centre de la façana del volum més alt que afronta al passeig. Aquesta façana té tota la llargada de l'illa i presenta una composició d'obertures en eixos verticals repetitius. Aquest ritme està interromput per un cos central més guarnit i decorat que conté l'accés principal. Als extrems la façana està limitada per dos cossos que fan de testers del volum alt i estan guarnits i decorats com el central. La planta baixa està formada per arcs de mig punt que emmarquen finestrals. El primer pis disposa d'obertures rematades per frontons semicirculars. L'última planta te una alineació de finestres més petites en número suficient per visualitzar-se com una llotja. Les parts central i laterals que pauten la llargada d'aquesta façana tenen una planta baixa similar on es recolzen dues plantes lligades per un ordre gegant de pilastres amb capitells jònics.[2]

El remat de tot aquest cos és d'una monumentalitat inusual a la ciutat. S'inicia amb l'arquitrau sobre columnes jòniques i segueix amb un reguitzell de components arquitectònics; fris, cornisament, merlets, pedestals i és finalment rematat per figures alades i l'escut de la ciutat al centre.[2]

Les cobertes, de pissarra, són inclinades a dues vessants. El perímetre del coronament es soluciona amb un ampit d'obra amb motllurat clàssic.[2]

El cos posterior correspon a funcions menys institucionals; control de mercaderies i magatzem i les seves façanes són més senzilles dominant el ple sobre el buit. Es formalitzen amb obertures amb arcs de mig punt, destacant les façanes laterals per l'elegància assolida amb la formalització d'un arc que ocupa tot el tester i que integra dins seu un finestral. Aquesta façana només està interrompuda en la part central per la macla amb un cos secundari transversal de dos plantes.[2]

Artísticament cal destacar, en aquest edifici, el delicat treball de la pedra que s'utilitza per crear la decoració de les façanes, sobretot els conjunts escultòrics del coronament, les pilastres de doble alçada d'estil jònic i els frisos nuus decorats únicament amb tríglifs. La resta de detalls són formes neoclàssiques simples combinades amb d'altres més carregades amb motius florals.[2]

També són notables les complexes reixes de ferro de fosa de les baranes de les tanques del pati i els seus coberts amb marquesines vidriades.[2]

Tot el conjunt reflexa un estil historicista sensiblement híbrid tenint en compte la utilització, per una banda, d'ordres clàssics en les façanes i per l'altre, de decoracions pròpies del romanticisme català. De totes maneres les proporcions en que es presenten els elements arquitectònics d'aquest ordre clàssic i les dimensions de les decoracions fan que aquest conjunt es consideri eclecticista.[2]

Història[modifica]

Va ser construït entre 1896 i 1902, per l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia en col·laboració amb Pere Garcia i Fària, amb planta en forma d'hac, seguint l'habitual estil eclèctic de l'autor. Les actuals duanes han estat traslladades al port de mercaderies de la Zona Franca, ja que amb el creixement de la ciutat, aquest edifici, que va albergar les Antigues Duanes durant més de mig segle, havia quedat al mig de la zona turística.[3]

Referències[modifica]

  1. Francesc Fontbona i Francesc Miralles, Història de l'Art Català. Del modernisme al noucentisme (1888-1917), pàg. 57.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Duana del Port de Barcelona». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 4 desembre 2017].
  3. Barjau, Santi. Enric Sagnier. Labor, Barcelona, 1992. ISBN 84-335-4802-6. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Duana del Port de Barcelona Modifica l'enllaç a Wikidata