Pere Garcia Fària

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPere Garcia Fària
Pere Garcia i Fària 2013-08-14 11-54.jpg
Biografia
Naixement 1858
Barcelona
Mort 1927 (68/69 anys)
Activitat
Ocupació Arquitecte i enginyer
Modifica les dades a Wikidata

Pere Garcia Fària (Barcelona, 1858 - ídem, 1927) fou un arquitecte i enginyer català. Era fill de Sebastián García i Rosa Fària.[1] La seva família, d'origen portugués, s'establí a Catalunya en comprar la cartoixa d'Escala Dei després de la desamortització de Mendizábal.[2] El 1880 obtenia el títol d'enginyeria a la Universitat de Madrid; pocs anys després, el 1886, obtindria el d'arquitectura a Barcelona.[3] Després d'ocupar diversos càrrecs a l'Ajuntament de Barcelona, el 1889 fou nomenat enginyer en cap. El 1893 elaborà un Projecte de sanejament del subsòl de Barcelona, a càrrec del Servei de Sanejament, que preveia la instal·lació d'una xarxa de clavegueram a Barcelona i el delta del Llobregat; també incloïa plànols topogràfics de Barcelona i la comarca del Baix Llobregat, així com dades demogràfiques de la zona durant la dècada de 1880-1890. Lamentablement, el projecte fou rebutjat pel consistori barceloní.

El 1896, al ser cessat del càrrec, ingressà al cos d'enginyers de l'Estat, pel que efectuà nombrosos projectes de ferrocarrils, pantans, canalitzacions, etc.[4] Entre 1896 i 1902 col·laborà amb Enric Sagnier i Villavecchia en la construcció de la nova Duana del Port de Barcelona.[5]


Referències[modifica]

  1. «Passeig de Garcia Fària». [Consulta: 8 gener 2016].
  2. Josep Tarres i Turón, «L'enginyer i arquitecte Pere García Fària a les comarques de Girona». Revista de Girona, núm. 222 (gener-febrer 2004), p. 50-53.
  3. «Llista de Arquitectos Españoles» (en castellà). Anuario Arquitectos de Cataluña, 1900, pàg. 307 [Consulta: 8 setembre 2013].
  4. Miguel Ángel Miranda, «Pedro García Faria, ingeniero de Caminos (y arquitecto)». Scripta nova X, 221, (15 de septiembre de 2006).
  5. Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 98. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013]. 

Vegeu també[modifica]