Vés al contingut

Zona Franca de Barcelona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaZona Franca de Barcelona
Imatge
Tipuspolígon industrial i entitat territorial de geografia humana Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Map
 41° 20′ N, 2° 08′ E / 41.33°N,2.14°E / 41.33; 2.14
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
Àmbit funcional territorialÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
DistricteSants-Montjuïc Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície600 ha Modifica el valor a Wikidata
Banyat perLlobregat Modifica el valor a Wikidata

La Zona Franca de Barcelona és un polígon industrial i logístic al delta del Llobregat, entre la muntanya de Montjuïc, la Ronda del Litoral (B-10), el Far del Llobregat i el Port de Barcelona, a prop de la Marina de Sants, el Prat de Llobregat i de l'Hospitalet de Llobregat. Forma part de l'àrea administrativa Zona Franca-Port del districte de Sants-Montjuïc, i a causa de la seva situació estratègica ha esdevingut un punt de confluència d'algunes de les grans infraestructures de la conurbació de Barcelona.[1]

La seva gestió està encomanada al Consorci de la Zona Franca de Barcelona, i és una peça clau de l'economia de Barcelona i l'àrea industrial més gran de l'Estat, amb més de tres-centes empreses instal·lades.[2]

Hi ha un Centre d'internament d'estrangers (CIE) de l'estat espanyol del que moltes entitats han demanat el tancament per considerar que no s'hi tracten als interns correctament.[3]

Història

[modifica]

Segons Jaume Fabre i Josep Maria Huertas Claveria, va ser una proposta de la patronal Foment del Treball Nacional per a dotar al sector industrial català dels avantatges d'eliminar els aranzels per a les indústries que s'hi instal·lessin.[4] Però sembla que va ser Ricard Alsina, el 1899, qui primer va proposar un port franc al peu de Montjuïc. El 1909, un altre projecte, de Frederic Armenter, situava el port franc al llarg de la franja costanera entre Montjuïc i el Llobregat. Tampoc va prosperar.[5]

L'any 1915, influents personalitats del sector industrial català varen organitzar una manifestació a Barcelona per reclamar el port franc.[6] El consorci va ser creat el 1916, i per mitjà d'una Llei l'11 de maig de l'any 1920 –la Ley de expropiación de terrenos para los puertos francos de Barcelona y Santander– l'Estat espanyol va expropiar[7] la zona de la Marina que pertanyia a L'Hospitalet de Llobregat, que incloïa la punta final del riu Llobregat i el far del Llobregat, en actiu, 947,62 hectàrees amb 70 cases de pages, per a construir un port franc en els territoris que ara pertanyen a l'Autoritat Portuària de Barcelona.[8][9][5]

Plànol de 1926

L'any 1926 va començar l'explotació industrial-comercial.[10] Inicialment, fou anomenat Zona Neutral, Port Franc i Dipòsit Franc.[1] Només va esdevenir realment actiu vers 1936 i la seva màxima expansió data dels anys 1960,[11] quan s'hi va crear un polígon industrial sense cap avantatge duaner.[1] L'empresa SEAT (Sociedad Española de Automóviles de Turismo) va instal·lar-hi el seu principal centre de fabricació i l'any 1967 s'hi va instal·lar el centre d'abastiments Mercabarna.[cal citació]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «la Zona Franca». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 10 gener 2023].
  2. ↑ Badenas, Víctor; Contel, Judith; Venteo Meléndrez, Daniel. Catalunya logística : Catalunya en la cadena logística global. Barcelona: Marge Books, 2011, p. 39-40. ISBN 9788492442355. 
  3. ↑ «Cientos de personas piden el cierre del centro de extranjeros de la Zona Franca». El País, 15-12-2012 [Consulta: 14 desembre 2013].
  4. ↑ Fabre, Jaume; Huertas, Josep Mª. Noticiari de Barcelona. De l'Exposició Universal als Jocs Olímpics. Barcelona: La Campana, 01-10-1991, p. 124. ISBN 84-86492-60-6. 
  5. ↑ 5,0 5,1 «LA ZONA FRANCA ERA DE L'HOSPITALET». LOCAL - MUNDIAL (blog). Manuel Domínguez, 06-04-2018.
  6. ↑ Fabre, Jaume; Huertas, Josp Mª. Noticiari de Barcelona. De l'Exposició Universal als Jocs Olímpics.. Barcelona: La Campana, 01-10-1991, p. 105. ISBN 84-86491-60-6. 
  7. ↑ Castillo, Ireneu. 1001 curiositats del Baix Llobregat i l'Hospitalet. Barcelona: l'Arca, 2018, p. 171 i 172. ISBN 978-84-948364-0-4. 
  8. ↑ Ferrer i Pumareta, Jordi «Una aproximació a l'estudi de les alteracions territorials del terme municipal de l’Hospitalet de Llobregat, 1920-1933». Quaderns d'Estudi. CELH, núm. 19, 2005, pàg. 61-113.
  9. ↑ «La platja de la Marina de L’Hospitalet». Associació de Veïns Bellvitge, 23-07-2009.
  10. ↑ Carol, 2003.
  11. ↑ «Zona Franca». Barcelona: Industry Studies. Barcelona Field Studies Centre, 18-10-2017. [Consulta: 22 gener 2018].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Zona_Franca_de_Barcelona&oldid=36272260»