Mercabarna

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióMercabarna
Dades base
Tipus entitat Centre de distribució i mercat
Història
Fundació 1967
Organització i govern
Seu central 

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Mercabarna, Mercat Central d’Abasts de Barcelona SA,[1] constituïda el 1967 que gestiona la distribució majorista del sector alimentari de Barcelona i també d’altres mercats.[1]

  • Ubicació: Zona Franca de Barcelona
  • Superfície: 90 hectàrees
  • Nombre d’empreses que hi ha al recinte: 800
  • Persones que hi treballen cada dia: 25.000

Mercabarna disposa també d'una parcel·la de 4,5 hectàrees al costat de l'Aeroport de Barcelona, on s'ha construït Mercabarna-flor, un nou centre de negocis majorista especialitzat en flors, plantes i complements.

Àmbit d'influència[modifica]

Els productes de Mercabarna arriben arreu dels Països Catalans i a nombrosos països del món. En total Mercabarna proveeix de productes frescos uns 10 milions de consumidors.[2]

Història[modifica]

Tradicionalment, els mercats majoristes d'alimentació estaven ubicats al centre de la ciutat de Barcelona i ocupaven diversos espais que avui tenen importants usos cívics, culturals i lúdics, com el Mercat del Born, el Parc Joan Miró i el Teatre Lliure.

El creixement socio-urbanístic de la ciutat va fer que aquests mercats centrals comencessin a tenir problemes de tot tipus: capacitat, comunicacions, medioambientals... Per aquesta raó, van ser traslladats gradualment al recinte de Mercabarna.

1967: Constitució de la societat anònima mercantil Mercados de Abastecimientos de Barcelona SA (Mercabarna).

1971: S'instal·la al recinte el primer mercat majorista, el Mercat Central de Fruites i Hortalisses, que procedia de l’emblemàtic Mercat del Born de Barcelona.

1979: Es trasllada a Mercabarna l’Escorxador de Barcelona. Fins aquell moment, l’antic escorxador municipal estava situat a l’actual parc de Joan Miró de Barcelona, prop de la plaça Espanya.

1983: El Mercat Central del Peix, que fins aleshores operava al carrer de Wellington de Barcelona, comença a funcionar a Mercabarna.

1984: S'instal·la a Mercabarna el Mercat Central de la Flor. Des de l’any 1964, el Mercat havia desenvolupat la seva activitat al carrer Lleida de Barcelona, un espai que avui és el reconegut Teatre Lliure.

1984: Es construeix a Mercabarna el Pavelló Polivalent, un recinte que agrupa empreses dedicades a la comercialització a l’engròs de productes elaborats i semielaborats.

1987: Urbanització de la totalitat de la Zona d'Activitats Complementàries (ZAC).

1988: Canvi d’horari (de nocturn a diürn) del Mercat Central de Fruites i Hortalisses.

1989: Incorporació del Mercat de Fruites de l'Hospitalet de Llobregat al Mercat Central de Fruites i Hortalisses de Mercabarna.

2008: El nou Mercat Central de la Flor, anomenat Mercabarna-flor i ubicat entre els municipis de Sant Boi de Llobregat i el Prat de Llobregat va començar a operar al setembre de 2008.[3]

Situació geogràfica estratègica[modifica]

Mercabarna es beneficia de la privilegiada dimensió historicogeogràfica de la ciutat de Barcelona com a capital de Catalunya, com a gran conurbació europea, per la seva importància com a ciutat comercial i destinació turística.

A més, Mercabarna es troba en un emplaçament estratègic des del punt de vista logístic, que afavoreix l’arribada i l’expedició de mercaderies per terra, mar i aire: a pocs quilòmetres de l’Aeroport Internacional de Barcelona, del Port marítim de Barcelona de contenidors, de la terminal TIR, de l’estació ferroviària de mercaderies, del nus viari del Llobregat amb accés directe a les rondes urbanes i a les autovies exteriors, i a només 10 quilòmetres del centre de Barcelona.

Aquesta estratègica situació geogràfica ha estat un dels factors que han contribuït a posicionar Mercabarna com un dels principals centres europeus de distribució de productes frescos.

Accionistes i organigrama[modifica]

Estructura accionarial[modifica]

Mercabarna és una societat anònima mercantil formada per les següents empreses:[1]

Associacions empresarials[modifica]

La major part de les empreses de Mercabarna s’agrupen en associacions empresarials o gremis.[5]

De fet, les grans decisions que afecten al funcionament de la Unitat Alimentària són sempre preses conjuntament entre la direcció de Mercabarna i les diferents associacions empresarials. Aquest mecanisme atorga força a les decisions preses i afavoreix el seu compliment.

Associacions empresarials majoristes:

  • Associació de Concessionaris de Mercabarna
  • Associació Gremial d'Empresaris Majoristes de Fruites i Hortalisses de Barcelona i Província
  • Gremi de Consignataris Majoristes de Peix i Marisc Fresc i Congelat de Barcelona i Província
  • Associació d'Empresaris Majoristes de Mercabarna-flor
  • Associació Professional de Concessionaris del Pavelló Polivalent
  • Associació d'Aplegadors del Mercat Central del Peix
  • Asociación de Bares y Restaurantes de Mercabarna

Associacions empresarials detallistes amb oficina a Mercabarna:

  • Gremi de Detallistes de Peix Fresc i Congelat de Barcelona i Província
  • Gremi Provincial de Detallistes de Fruites i Hortalisses de Barcelona

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Mercat Central d’Abasts de Barcelona SA». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. High-contrast-camera-video.svg Mercabarna al programa El Foraster de TV3
  3. Mercabarna mostra la seva gent i els seus mercats a través d'una exposició fotogràfica, 20Minutos 23 de novembre de 2016
  4. «Colau, incapaç d'engegar les empreses públiques de Barcelona». Economia Digital, 04-09-2015 [Consulta: 8 desembre 2015].
  5. Empresarials al web de Mercabarna

Enllaços externs[modifica]

Vegeu també[modifica]