Autoritat Portuària de Barcelona
 |
S'ha proposat fusionar aquesta pàgina amb «Port de Barcelona». (vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: 2024 |
(es) Autoridad Portuaria de Barcelona 
| |||||
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | autoritat portuària | ||||
| Forma jurídica | organisme públic | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1r gener 1993 | ||||
| Activitat | |||||
| Àmbit | Port de Barcelona | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Part de | Ports de l'Estat | ||||
| Lloc web | portdebarcelona.cat | ||||
Localització geogràfica  | |||||
L'Autoritat Portuària de Barcelona (APB), també coneguda per la denominació comercial de Port de Barcelona, és una autoritat portuària espanyola, dependent de l'ens públic Ports de l'Estat del Ministeri de Foment,[1] configurada com l'organisme públic encarregat d'operar el port de Barcelona. Posada en funcionament l'1 de gener de 1993, en entrar en vigor la Llei 27/1992, de 24 de novembre, de Ports de l'Estat, heretant patrimoni del Port Autònom de Barcelona,[2] l'entitat va passar llavors a operar, a més del port de Barcelona, 20 fars, des de Portbou fins a Vilanova i la Geltrú.[3]
L'Autoritat Portuària de Barcelona (APB) és l'organisme públic encarregat de la gestió del Port de Barcelona, port d'interès general integrat al sistema portuari de titularitat estatal (constituït per un total de 28 autoritats portuàries i l'organisme públic Ports de l'Estat, al que correspon la coordinació i el control d'eficiència del sistema portuari). L'APB es regeix pel Reial decret legislatiu 2/2011, de 5 de setembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de ports de l'Estat i de la marina mercant.
El Port de Barcelona, com a Port d'Interés General i infraestructura crítica, disposa d'una Policia Portuària pròpia, també coneguda com a Cos de Guardamolls. El 2017 els seus representants sindicals van defensar la necessitat d'armar-ne els agents,[4] que col·laboren habitualment amb la resta de cossos policials per reduir la incidència del fenomen "top-manta",[5] entre d'altres. El 2020 el cos va participar en tasques d'assistència a la població durant la crisis del COVID-19.[6]
El 2020 el seu director era José Alberto Carbonell Camallonga.
Presidents[modifica]
- Josep Munné i Costa (1993-1995)
- Antoni Pujol i Niubó (1995-1996)[7]
- Joaquim Tosas i Mir (1996-2004)[8]
- Joaquim Coello Brufau (2004-2006)
- Jordi Valls i Riera (2006-2011)
- Sixte Cambra i Sànchez (2011-2018)
- Mercè Conesa i Pagès (2018-2021)[9]
- Damià Calvet i Valera (2021-2022)
- Josep Lluís Salvadó i Tenesa (2022-Actualitat)[10]
Referències[modifica]
- ↑ Rúa Costa, 2006, p. 1-2.
- ↑ «Naturalesa jurídica i informació general de l'entitat dominant» p. 2.
- ↑ Direcció General de Turisme. Generalitat de Catalunya. «Els Fars de Catalunya: de nord a sud per la costa» p. 14, 2010. Arxivat de l'original el 2017-10-18. [Consulta: 14 gener 2018].
- ↑ «La Policía portuaria pide armas tras el asesinato de los dos agentes rurales en Lleida» (en castellà), 06-02-2017. [Consulta: 15 juny 2020].
- ↑ Congostrina, Alfonso L. «Despliegue policial en el puerto de Barcelona contra el ‘Top Manta’» (en castellà). El País [Madrid], 09-11-2015. ISSN: 1134-6582.
- ↑ Press, Europa. «La policía del Puerto de Barcelona se ofrece a hacer la compra de vecinos», 30-04-2020. [Consulta: 15 juny 2020].
- ↑ Esteban, Carles «El nuevo presidente del puerto dará prioridad a las estaciones marítimas». La Vanguardia, 03-12-1995 [Consulta: 8 març 2022].
- ↑ «Muere Joaquim Tosas, expresidente del puerto de Barcelona, por coronavirus» (en castellà). LaVanguardia.es, 08-04-2020. [Consulta: 10 abril 2020].
- ↑ «Mercè Conesa releva a Sixte Cambra en el Port de Barcelona», 03-07-2018. [Consulta: 5 març 2019].
- ↑ «Lluís Salvadó substitueix Damià Calvet com a president del Port de Barcelona». ccma.cat, 27-11-2022 [Consulta: 29 novembre 2022].
Bibliografia[modifica]
- Rúa Costa, Carles. «El sistema portuario español». Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya, 2006.