Alcalá de los Gazules

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alcalá de los Gazules
Bandera d'Alcalá de los Gazules Escut d'Alcalá de los Gazules
(bandera) (escut)
Localització
Localització d'Alcalá de los Gazules
Ruïnes del castell d'Alcalà de los Gazules
Ruïnes del castell d'Alcalà de los Gazules
Estat
• Comunitat
• Província
• Comarca
Espanya
Bandera d'Andalusia Andalusia
Cadis
La Janda
Predom. ling. castellà
Superfície 478,52 km²
Altitud 165 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
5.439 hab.
11,37 hab/km²
Coordenades 36° 28′ N, 5° 43′ O / 36.467°N,5.717°O / 36.467; -5.717Coord.: 36° 28′ N, 5° 43′ O / 36.467°N,5.717°O / 36.467; -5.717
Distàncies 70 km de Cadis
Dirigents:
• Alcalde:

Arsenio Cordero Domínguez (PSOE)
Codi postal 11180
sant patró Sant Jordi
Web

Alcalá de los Gazules és una ciutat de la província de Cadis, Andalusia, Espanya. L'any 2005 tenia 5.633 habitants. Se situa en el contraforts finals de la sierra de Cadis, forma'n part de lo que es denomina la ruta del Toro. Els municipis més pròxims són Jerez de la Frontera, Los Barrios, San José del Valle, Medina Sidonia i Paterna de Rivera, en la província de Cadis, i Cortes de la Frontera, en la província de Màlaga. És conjunt històric artístic des de l'any 1984.

Història[modifica | modifica el codi]

La història d'Alcalá de los Gazules, es remunta al paleolític superior , època del qual es conserven diversos gravats en l'abric de la Laja de los Hierros. Cal destacar que en l'ermita de Nuestra Señora de los Santos, en el casc urbà, es trobà l'anomenat bronze de Lascuta (189 a.C), que els experts catalogen com la primera epigrafia romana d'Espanya (es troben en el Museu del Louvre París).

Els romans l'anomenaren Regina Turditania i els àrabs al-Qalat al-Yazula (<fortalesa dels Gazules>), nom que al·ludeix a la primera família o tribu àrab que dominà el territori per concessió del rei de Granada. En els períodes de l'Emirat i Califat la població va pertànyer a la Coria d'Algesires. El 1248 la conquerí el rei Ferran III el Sant, però retornà a poder dels musulmans fins que el rei Alfons X el Sabi la prengué el 1264 (en la seva Crònicà, ja la cita com Alcalà de los Gazules) i la cedí a l'Orde de Santa Maria d'Espanya. Anys després va dependre del senyoriu dels Ribera, el primer fou Pedro Afán Enríquez de Ribera y Portocarrero, Ducs d'Alcalá de los Gazules, als quals es deu la construcció de diversos edificis religiosos com la parroquial de San Jordi i els convents de Sant Domènec i Sant Francesc.

Entre els segles XII i XIII els musulmans construïren en Alcalà una fortalesa que resistí en peu fins a la guerra de la Independència (segle XIX), quan la volaren les hosts franceses. En l'actualitat del vell castell, en estat de ruïna, encara s'hi conserven alguns llenç de les muralles, diverses torrasses, dues portes, les dites De la Villa i La Nueva, la torre de l'homenatge, de planta rectangular, i restes d'una volta.

Des de 2006 la torre de l'homenatge està en procés de restauració amb la finalitat d'albergar un centre d'interpretació.[2]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. Órdenes Militares de España, pàg. 232 (DL: M-218229-MMHII)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alcalá de los Gazules Modifica l'enllaç a Wikidata