Alcalá de los Gazules

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaAlcalá de los Gazules
Bandera d'Alcalá de los Gazules Escut d'Alcalá de los Gazules
Castillo de alcalá de los gazules.jpg
Ruïnes del castell d'Alcalà de los Gazules

Localització
Map of Alcalá de los Gazules (Cádiz).png
36° 27′ 43″ N, 5° 43′ 26″ O / 36.4618805°N,5.7238891°O / 36.4618805; -5.7238891
Estat Espanya
Comunitat autònoma Andalusia
Província província de Cadis
Capital Alcalá de los Gazules
Població
Total 5.316 (2016)
• Densitat 11,08 hab/km²
Llengua castellà
Geografia
Superfície 479,59 km²
Altitud 165 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Julio Rafael Toscano Gomez
Indicatius
Codi postal 11180
Fus horari UTC+01:00
Prefix telefònic 956
Codi INE 11001
Altres dades

Web http://www.alcaladelosgazules.es
Modifica dades a Wikidata

Alcalá de los Gazules és una ciutat de la província de Cadis, Andalusia, Espanya. L'any 2005 tenia 5.633 habitants. Se situa en el contraforts finals de la sierra de Cadis, forma'n part de lo que es denomina la ruta del Toro. Els municipis més pròxims són Jerez de la Frontera, Los Barrios, San José del Valle, Medina Sidonia i Paterna de Rivera, en la província de Cadis, i Cortes de la Frontera, en la província de Màlaga. És conjunt històric artístic des de l'any 1984.

Història[modifica]

La història d'Alcalá de los Gazules, es remunta al paleolític superior , època del qual es conserven diversos gravats en l'abric de la Laja de los Hierros. Cal destacar que en l'ermita de Nuestra Señora de los Santos, en el casc urbà, es trobà l'anomenat bronze de Lascuta (189 aC), que els experts catalogen com la primera epigrafia romana d'Espanya (es troben en el Museu del Louvre París).

Els romans l'anomenaren Regina Turditania i els àrabs al-Qalat al-Yazula (<fortalesa dels Gazules>), nom que al·ludeix a la primera família o tribu àrab que dominà el territori per concessió del rei de Granada. En els períodes de l'Emirat i Califat la població va pertànyer a la Coria d'Algesires. El 1248 la conquerí el rei Ferran III el Sant, però retornà a poder dels musulmans fins que el rei Alfons X el Sabi la prengué el 1264 (en la seva Crònicà, ja la cita com Alcalà de los Gazules) i la cedí a l'Orde de Santa Maria d'Espanya. Anys després va dependre del senyoriu dels Ribera, el primer fou Pedro Afán Enríquez de Ribera y Portocarrero, Ducs d'Alcalá de los Gazules, als quals es deu la construcció de diversos edificis religiosos com la parroquial de San Jordi i els convents de Sant Domènec i Sant Francesc.

Entre els segles XII i XIII els musulmans construïren en Alcalà una fortalesa que resistí en peu fins a la guerra de la Independència (segle XIX), quan la volaren les hosts franceses. En l'actualitat del vell castell, en estat de ruïna, encara s'hi conserven alguns llenç de les muralles, diverses torrasses, dues portes, les dites De la Villa i La Nueva, la torre de l'homenatge, de planta rectangular, i restes d'una volta.

Des de 2006 la torre de l'homenatge està en procés de restauració amb la finalitat d'albergar un centre d'interpretació.[1]

  1. Órdenes Militares de España, pàg. 232 (DL: M-218229-MMHII)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alcalá de los Gazules Modifica l'enllaç a Wikidata