Sarral

Sarral
	;
Localització
	41° 26′ 41″ N, 1° 14′ 56″ E / 41.44462°N,1.24888°E
Estat	Espanya
Autonomia	Catalunya
Província	província de Tarragona
Àmbit funcional territorial	Camp de Tarragona
Comarca	Conca de Barberà
Població humana
Total	1.578 (2022)
• Densitat	30,11 hab./km²
Llars	199 (1553)
Gentilici	Sarralenc, sarralenca
Idioma oficial	català
Geografia
Part de	Mancomunitat Sarral-Rocafort de Queralt
Superfície	52,4 km²
Altitud	467 m
Limita amb	Rocafort de Queralt ; Cabra del Camp ; Barberà de la Conca ; Solivella ; el Pont d'Armentera ; les Piles ; Pontils ; Conesa ; Forès
Organització política
• Alcalde	Jaume Fornés i Tardiu (2019–)
Identificador descriptiu
Codi postal	43424
Codi INE	43142
Codi IDESCAT	431423
Altres
Lloc web	sarral.altanet.org

Sarral és una vila i municipi de la comarca de la Conca de Barberà.

El nom del municipi, antigament Sarreal, sorgeix de la contracció de Sa Real, que ha d'entendre's com a 'sa vila reial', ja que Sarral tenia aquest estatus: pertanyia al rei, com Montblanc, i estava exempta del senyoriu de la noblesa, de l'Església o de les corporacions.^[1]

Geografia[modifica]

Llista de topònims de Sarral (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Demografia[modifica]

Entitat de població	Habitants
Montbrió de la Marca	41
Sarral	1.426
Vallverd	25
Font: Idescat

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
142	153	199	1.057	2.580	2.803	2.465	2.683	2.217	2.048

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
2.239	2.183	1.795	1.858	1.630	1.622	1.431	1.389	1.363	1.363

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
1.413	1.403	1.430	1.452	1.492	1.596	1.686	1.720	1.662	1.595

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
1.587	1.544	1.538	1.578	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1857 incorpora Vallverd, i el 1975, Montbrió de la Marca.

Història[modifica]

S'han trobat restes prehistòriques al terme, la qual cosa indica que es trobava habitat des de temps antics. També s'han trobat restes de vil·les romanes.

Després de la Reconquesta, el territori restava sota la jurisdicció del castell de Forès. Al segle xi el lloc era conegut com a Saüc i pertanyia a les terres del castell de Forès. El rei d'Aragó i comte de Barcelona, Alfons I el Cast, li atorgà carta de població l'any 1180 i es constituí com Vila Reial. El 1187, el mateix rei donà al Monestir de Santes Creus el privilegi de fer ús del jaciment de ciment i del forn de Sarral. El 3 de novembre de 1285, el rei Pere II d'Aragó cedí el domini de les terres al monestir de Santes Creus. Donada l'oposició de la població a dependre del cenobi, el lloc tornà a quedar en mans de la corona el 1383.

Finalitzada la Guerra dels Segadors, el rei Felip IV entregà el lloc al marquès de Mortara en recompensa per la seva lleialtat durant la guerra. El 1800, en morir el VII marquès sense fills, el lloc passà al marquès de Figueira que fou senyor del lloc entre 1828 i 1833.

Encara que es coneix l'existència d'un castell durant l'edat mitjana, no queda cap rastre de la seva presència. Se suposa que va estar ubicat en el lloc en què està l'Ajuntament actual. Es coneix també que la vila va estar en un temps emmurallada i que els murs foren destruïts durant la guerra civil catalana contra Joan II.

El 29 de març de 1810 nasqué a Sarral Pau Alió Anguera, que ha passat a la història per ser el tinent de l'exèrcit de Ramon Cabrera que durant la Primera Guerra Carlina expugnà la fortalesa de Morella en un audaç cop de mà.

Llocs d'interès[modifica]

Museu de l'Alabastre.^[2]
Celler Cooperatiu de Sarral,^[3] obra modernista de l'arquitecte Pere Domènech i Roura de 1914.^[4] Està format per tres naus, més elevada la central, a l'estil de les masies catalanes.^[4] Els finestrals verticals amb forma rectangular s'escalen a la façana seguint el pendent de la coberta i s'organitzen de dos en dos a les naus laterals.^[4] Cal destacar el dipòsit, suportat per tres pilars de maó vist i coronat amb coberta cònica. L'any 1934 es va afegir un segon edifici quasi idèntic al primer.^[4]
Ermita dels Sants Metges ^[5]

Sarralencs destacats[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

↑ «Diccionari català-valencià-balear». [Consulta: 17 març 2021].
↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 112. ISBN 84-393-5437-1.
↑ Calvet, Jordi «Entre Catedrals del vi». Sàpiens [Barcelona], núm. 71, setembre 2008, p. 60-61. ISSN: 1695-2014.
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 poblesdecatalunya.cat, Celler Cooperatiu (Sarral - Conca de Barberà)
↑ ermita dels Sants Metges, (Sarral - Conca de Barberà) Arxivat 2017-12-01 a Wayback Machine.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sarral

A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Sarral

[1] «Diccionari català-valencià-balear». [Consulta: 17 març 2021].

[2] AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 112. ISBN 84-393-5437-1.

[Sapiens-3] Calvet, Jordi «Entre Catedrals del vi». Sàpiens [Barcelona], núm. 71, setembre 2008, p. 60-61. ISSN: 1695-2014.

[pobles-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 poblesdecatalunya.cat, Celler Cooperatiu (Sarral - Conca de Barberà)

[Sarral-5] rmita dels Sants Metges, (Sarral - Conca de Barberà) Arxivat 2017-12-01 a Wayback Machine.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

Registres d'autoritat	VIAF (1)
Bases d'informació	GEC (1) OSM (1)