Sarral

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaSarral
Escut de Sarral
Sarral - Carrer dels Jueus.jpg
Carrer dels Jueus, a Sarral

Localització
Localització de Sarral respecte de la Conca de Barberà.svg
41° 26′ 43″ N, 1° 14′ 49″ E / 41.4453774°N,1.2469434°E / 41.4453774; 1.2469434
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Província província de Tarragona
Comarca Conca de Barberà
Entitats de població 3
Conté
Població
Total 1.587 (2016)
• Densitat 30,29 hab/km²
Gentilici Sarralenc, sarralenca
Geografia
Superfície 52,4 km²
Altitud 467 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Josep Amill Canela
Indicatius
Codi postal 43424
Codi INE 43142
Codi IDESCAT 431423
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Sarral és una vila i municipi de la comarca de la Conca de Barberà.

Demografia[modifica]

Entitat de població Habitants
Montbrió de la Marca 41
Sarral 1.426
Vallverd 25
Font: Municat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
142 153 199 1.057 2.580 2.803 2.465 2.683 2.217 2.048
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.239 2.183 1.795 1.858 1.630 1.622 1.431 1.389 1.363 1.406
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
1.413 1.403 1.430 1.452 1.492 1.596 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1857 incorpora Vallverd, i el 1975, Montbrió de la Marca.

Història[modifica]

El segle XI el lloc era conegut com a Saüc i pertanyia a les terres del castell de Forès. Se li atorgà carta de població l’any 1180, constituint-se com Villa Real. El 3 de novembre de 1285, el rei Pere II d'Aragó cedí el domini de les terres al monestir de Santes Creus. Donada l’oposició de la població a dependre del cenobi, el lloc tornà a quedar en mans de la corona el 1383.

Finalitzada la Guerra dels Segadors, el rei Jaume II d'Aragó entregà el lloc al marquès de Mortara com a compensació per la seva lleialtat durant la guerra. Com que el marquès no va tenir fills, el lloc passà al marquès de Figueira que fou senyor del lloc entre 1800 i 1833.

Encara que es coneix l’existència d’un castell durant l'edat mitjana, no queda cap rastre de la seva presència. Se suposa que va estar ubicat en el lloc en què està l'Ajuntament actual. Es coneix també que la ciutat va estar en un temps emmurallada i que els murs foren destruïts durant la guerra civil catalana contra Joan II.

El 29 de març de 1810 nasqué a Sarral Pau Alió Anguera, que ha passat a la història per ser el tinent de l’exèrcit de Ramon Cabrera que durant la Primera Guerra Carlina expugnà la fortalesa de Morella en un audaç cop de mà.

Llocs d'interès[modifica]

Celler Cooperatiu de Sarral. A l'esquerra l'edifici de 1914 i a la dreta el de 1934.
  • Museu de l'Alabastre.[1]
  • Celler Cooperatiu de Sarral,[2] obra modernista de l'arquitecte Pere Domènech i Roura de 1914.[3] Està format per tres naus, més elevada la central, a l'estil de les masies catalanes.[3] Els finestrals verticals amb forma rectangular s'escalen a la façana seguint el pendent de la coberta i s'organitzen de dos en dos a les naus laterals.[3] Cal destacar el dipòsit, suportat per tres pilars de maó vist i coronat amb coberta cònica. L'any 1934 es va afegir un segon edifici quasi idèntic al primer.[3]
  • Ermita dels Sants Metges [4]

Sarralencs destacats[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 112. ISBN 84-393-5437-1. 
  2. Calvet, Jordi «Entre Catedrals del vi». Sàpiens [Barcelona], núm. 71, setembre 2008, p. 60-61. ISSN: 1695-2014.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 poblesdecatalunya.cat, Celler Cooperatiu (Sarral - Conca de Barberà)
  4. ermita dels Sants Metges, (Sarral - Conca de Barberà)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sarral Modifica l'enllaç a Wikidata
Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Sarral