Josep Antoni Trabal i Sans

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosep Antoni Trabal i Sans
Biografia
Naixement1r setembre 1896 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort30 juny 1980 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Puigcerdà (Baixa Cerdanya) Modifica el valor a Wikidata
Diputat a les Corts republicanes

28 febrer 1936 – 2 febrer 1939

Circumscripció electoral: Barcelona (província)
Diputat a les Corts republicanes

1r desembre 1933 – 7 gener 1936

Circumscripció electoral: Barcelona (província)
President de la Federació Catalana d'Atletisme
4 febrer 1922 – 12 desembre 1922
← Joan Boix IglesiasJaume Garcia i Alsina → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómetge, polític, dirigent esportiu Modifica el valor a Wikidata
PartitEsquerra Republicana de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Josep Antoni Trabal i Sans (Barcelona, 2 de setembre de 1896[1][2]- Puigcerdà, 30 de juny de 1980) fou un metge, polític, i dirigent esportiu català.[3] i periodista català.

Biografia[modifica]

Fill de Marià Trabal i Moya i de Rosa Sans. Es llicencià en dret i en medicina a la Universitat de Barcelona i esdevingué un dels pioners del periodisme esportiu català en dirigir La Jornada Deportiva, La Raça (1922) i Sports (1923). També fou soci de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana i militant d'Estat Català.

Participà en la fundació d'Esquerra Republicana de Catalunya i fou secretari de Lluís Companys. Fou president de la Federació Catalana d'Atletisme[4][5][6] (1922) i de la Federació Espanyola d'Atletisme entre juliol de 1927 i agost de 1933,[1] tot aconseguint que traslladés la seva seu a Barcelona. També dins l'atletisme fundà el Català Club Atlètic i participà en la fundació de la secció d'atletisme del Futbol Club Barcelona.[1] Va ser membre de la Ponència d'Educació Física durant la Mancomunitat de Catalunya i de la Confederació Esportiva de Catalunya. Fou també impulsor de la cursa Jean Bouin.[1] Fou diputat per ERC a les eleccions generals espanyoles de 1933 i pel Front d'Esquerres a les de 1936.[7] Després dels fets del sis d'octubre fou un dels diputats més destacats del seu grup, tot defensant Manuel Azaña. Va ser col·laborador nazi i va treballar per a la Gestapo, a Perpinyà va informar sobre els refugiats republicans [1] [8]

En acabar la Guerra Civil es va exiliar i del 1940 es definí com a liberal monàrquic, i amb els anys donaria suport Eduard Tarragona i Corbella i Manuel Fraga Iribarne. El 1977 fundà la Unió Demòcrata del Progrés Social, però la seva presència política fou marginal. Fou candidat per Aliança Popular a les eleccions generals espanyoles de 1977.

Obres[modifica]

  • Final d'etapa (1937)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 [enllaç sense format] http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/1995/10/31/pagina-35/1323526/pdf.html
  2. «Naixements.1896.Registre núm.4846 Jutjat Universitat». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 02-09-1896. [Consulta: 19 maig 2019].
  3. Enciclopèdia de l'Esport Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012. ISBN 978-84-412-2106-2. 
  4. Gallen Utset, Carles. Les Federacions Esportives catalanes i els seus presidents. Barcelona: UFEC, 2013. ISBN Gi.1233-2013. 
  5. Santacana, Carles. FC d'Atletisme. Història de l'atletisme a Catalunya, 2012. ISBN 978-84-615-8281-5. 
  6. «Presidents de la FC d'Atletisme». Arxivat de l'original el 2015-06-09. [Consulta: 16 març 2015].
  7. Fitxa del Congrés dels Diputats
  8. Capdevila, Germà. «Laboratori d'espies». El Punt Avui, 17-03-2014. [Consulta: 10 abril 2022].

Enllaços externs[modifica]


Precedit per:
Joan Boix Iglesias
President de la Federació Catalana d'Atletisme
(febrer-desembre) 1922
Succeït per:
Carles Comamala López-Del Pan