Francesc Bastos i Ansart

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaFrancesc Bastos i Ansart
 Diputat al Congrés dels Diputats
Escudo de España 1874-1931.svg
25 de juny de 1919 – 15 de setembre de 1923
- →
Circumscripció Boltaña
 Diputat a les Corts Republicanes
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg
7 de desembre de 1933 – 7 de gener de 1936
Circumscripció Barcelona ciutat
Dades biogràfiques
Naixement 1875
Saragossa
Mort 1943
Barcelona
Activitat professional
Ocupació SP-04 Teniente Coronel.svg Tinent coronel
Altres dades
Partit polític Lliga Catalana
Modifica dades a Wikidata

Francesc Bastos i Ansart (Saragossa, 1875 - Barcelona, 1943) fou un militar, enginyer i polític català d'origen aragonès, diputat a les Corts durant la Segona República.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill de militar, estudià a l'Acadèmia General Militar de Saragossa, on es graduarà com a enginyer. Va lluitar a la Guerra de Cuba de 1898. Fou ascendit a capità d'enginyers el 1909 destinat a Barcelona, i a Tinent Coronel el 1926.

Des de 1907 traslladà la seva residència a Barcelona. Fou fundador de la Compañía de Minas y Ferrocarriles de Utrillas el 1900, on redactà un avantprojecte per a construir ferrocarril; director gerent de l'Electro-Química Aragonesa el 1903 amb la que pretenia abastir d'electricitat Saragossa amb els salts de l'Éssera; també treballà per l'empresa francesa de gas M. Bertrand, i fou propietari de Bastos y Compañía el 1913. El 1918 Antoni Maura li encarregà l'organització del transport i la distribució del carbó d'Astúries. També col·laborà en el Metro de Barcelona i el tramvia de Palma de Mallorca. Fou nomenat director de Tabacalera entre 1922 i 1925.

Políticament, fou escollit diputat pel districte de Boltaña (província d'Osca) en una candidatura regionalista aragonesa a les eleccions de 1919, 1920 i 1923. Fou vicepresident de la Unión Aragonesista a Barcelona el 1920 i fou escollit diputat per la circumscripció de Barcelona ciutat a les eleccions generals espanyoles de 1933 com a independent dins les llistes de la Lliga Catalana.[1]

Durant la guerra civil espanyola es posà de part del govern franquista i el 1937 fou nomenat permanent de la comissió Militar d'Incorporació i Mobilització Militar, i el 1938 Delegat Assessor Tècnic de la Zona Sud dels Camps de Concentració de presoners. Però quan acabà la contesa, (segons el seu germà Manuel Bastos Ansart) i ell creia que podria ésser plenament útil en la immensa tasca de la post-guerra, fou materialment acomiadat sense cap consideració i oblidat com un trasto inservible.[2]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • El Desastre de Annual
  • Viaje a nuestros antípodas dando la vuelta al mundo
  • Pistolerismo. (Historia trágica) (1935)
  • El evangelio del honor militar y otros relatos (1938)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Fitxa del Congrés dels Diputats
  2. De las guerras coloniales a la guerra civil. Memorias de un cirujano Ariel, 1969, pàg. 389

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]