Vicente Uribe Galdeano

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaVicente Uribe Galdeano
(Vicente Uribe) Gobfrlargcabsept1936 (cropped).jpg
modifica
Biografia
Naixement30 desembre 1902 modifica
Bilbao (Biscaia) modifica
Mort11 juliol 1961 modifica (58 anys)
Praga modifica
Escudo de la Segunda República Española.svg  Ministre d'Agricultura
4 de setembre de 1936 – 1 de febrer de 1939
agost de 1945
Escudo de la Segunda República Española.svg  Ministre d'Economia de la República espanyola en l'exili
febrer de 1947 – agost de 1947
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg  Diputat a les Corts Republicanes
7 de gener de 1936 – 2 de febrer de 1939
CircumscripcióJaén
Activitat
OcupacióPolític
PartitLogotipopce.svg PCE

Vicente Uribe Galdeano (Bilbao, 30 de desembre de 1902Praga, 11 de juliol de 1961) va ser un polític espanyol, dirigent del Partit Comunista d'Espanya (PCE) i Ministre d'Agricultura (1936-1939).

Biografia[modifica]

Obrer metal·lúrgic, es va afiliar al PCE el 1923 i va ingressar en la seva direcció en 1927. En 1936 va ser el representant comunista en l'elaboració del manifest del Front Popular de cara a les eleccions del 16 de febrer d'aquest any, en les quals fou elegit diputat per Jaén.[1] Després de l'esclat de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) va ser nomenat Ministre d'Agricultura en els governs presidits pels socialistes Francisco Largo Caballero i Juan Negrín.

Després de la derrota republicana es va exiliar a Mèxic, formant part del Secretariat del PCE instal·lat en aquest país. Uribe seria el màxim dirigent del Partit a l'exili americà durant la Segona Guerra Mundial, nomenant Santiago Carrillo responsable de les tasques organitzatives. Després de l'expulsió del Partit de Jesús Hernández Tomás en 1944 va passar a ser el número dos del PCE. Va abandonar Mèxic per a traslladar-se a París el maig de 1946 al costat d'Antonio Mije García per a encarregar-se de la direcció del Partit a França. El 1950 el govern francès, a través del ministre socialista Jules Moch, il·legalitza el PCE, provocant una onada d'arrests i registres.

Uribe marxa a Praga al costat d'Enrique Líster i Mije. El 1954, en el V Congrés, elabora l'Informe sobre el Programa del Partit, començant des de llavors un enfrontament entre els joves encapçalats per Carrillo i Fernando Claudín i els veterans encapçalats per Uribe i Dolores Ibárruri. El febrer de 1956 va assistir al XX Congrés del PCUS, després del qual es frena la crisi en el ple del buró polític celebrat aquest any a Bucarest mitjançant el pacte entre Pasionaria i Carrillo, que comporta la caiguda d'Uribe, acusat de culte a la personalitat en ple procés de desestalinització. Totalment apartat de la direcció del PCE, es va retirar de la política i va morir el 1961 a Praga.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Mariano Ruiz-Funes García
Ministre d'Agricultura
Escudo de la Segunda República Española.svg

1936 - 1939
1939 - 1945
Succeït per:
Raimundo Fernández Cuesta (franquisme)
José Expósito Leiva (exili)
Precedit per:
Enrique de Francisco Jiménez
Ministre d'Economia de la República espanyola en l'exili
Escudo de la Segunda República Española.svg

febrer-agost1947
Succeït per:
Eugenio Arauz Pallardó