Vicente Uribe Galdeano

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaVicente Uribe Galdeano
 Ministre d'Agricultura
Escudo de la Segunda República Española.svg
4 de setembre de 1936 – 1 de febrer de 1939
agost de 1945
 Ministre d'Economia de la República espanyola en l'exili
Escudo de la Segunda República Española.svg
febrer de 1947 – agost de 1947
 Diputat a les Corts Republicanes
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg
7 de gener de 1936 – 2 de febrer de 1939
Circumscripció Jaén
Dades biogràfiques
Naixement 30 de desembre de 1902
Bilbao
Mort 11 de juliol de 1961(1961-07-11) (als 58 anys)
Praga
Activitat professional
Ocupació Polític
Altres dades
Partit polític Logotipopce.svg PCE
Modifica dades a Wikidata

Vicente Uribe Galdeano (Bilbao, 30 de desembre de 1902Praga, 11 de juliol de 1961) va ser un polític espanyol, dirigent del Partit Comunista d'Espanya (PCE) i Ministre d'Agricultura (1936-1939).

Biografia[modifica]

Obrer metal·lúrgic, es va afiliar al PCE el 1923 i va ingressar en la seva direcció en 1927. En 1936 va ser el representant comunista en l'elaboració del manifest del Front Popular de cara a les eleccions del 16 de febrer d'aquest any, en les quals fou elegit diputat per Jaén.[1] Després de l'esclat de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) va ser nomenat Ministre d'Agricultura en els governs presidits pels socialistes Francisco Largo Caballero i Juan Negrín.

Després de la derrota republicana es va exiliar a Mèxic, formant part del Secretariat del PCE instal·lat en aquest país. Uribe seria el màxim dirigent del Partit a l'exili americà durant la Segona Guerra Mundial, nomenant Santiago Carrillo responsable de les tasques organitzatives. Després de l'expulsió del Partit de Jesús Hernández Tomás en 1944 va passar a ser el número dos del PCE. Va abandonar Mèxic per a traslladar-se a París el maig de 1946 al costat d'Antonio Mije García per a encarregar-se de la direcció del Partit a França. El 1950 el govern francès, a través del ministre socialista Jules Moch, il·legalitza el PCE, provocant una onada d'arrests i registres.

Uribe marxa a Praga al costat d'Enrique Líster i Mije. El 1954, en el V Congrés, elabora l'Informe sobre el Programa del Partit, començant des de llavors un enfrontament entre els joves encapçalats per Carrillo i Fernando Claudín i els veterans encapçalats per Uribe i Dolores Ibárruri. El febrer de 1956 va assistir al XX Congrés del PCUS, després del qual es frena la crisi en el ple del buró polític celebrat aquest any a Bucarest mitjançant el pacte entre Pasionaria i Carrillo, que comporta la caiguda d'Uribe, acusat de culte a la personalitat en ple procés de desestalinització. Totalment apartat de la direcció del PCE, es va retirar de la política i va morir el 1961 a Praga.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Mariano Ruiz-Funes García
Ministre d'Agricultura
Escudo de la Segunda República Española.svg

1936 - 1939
1939 - 1945
Succeït per:
Raimundo Fernández Cuesta (franquisme)
José Expósito Leiva (exili)
Precedit per:
Enrique de Francisco Jiménez
Ministre d'Economia de la República espanyola en l'exili
Escudo de la Segunda República Española.svg

febrer-agost1947
Succeït per:
Eugenio Arauz Pallardó